El nostre equip d’advocats i advocades oferirà sessions informatives completament gratuïtes adreçades a totes les persones interessades i/o afectades per les anomenades «targetes revolving», un producte financer que nombroses sentències consideren abusiu i usurari
Sessions informatives:
BARCELONA - 23 de gener (18h)
Trafalgar, 50-52, bxs.
MATARÓ – 28 de gener (18h)
Palmerola, 12, 2n
CERDANYOLA – 30 de gener (18h)
Rambla de Montserrat 12, baixos
MOLLET DEL VALLÈS – 4 de febrer (18h)
Rambla Nova 26, 1r
GRANOLLERS – 5 febrer (18h)
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Per assistir a les sessions informatives és imprescindible reservar la vostra plaça enviant un correu electrònic a comunicacio@cronda.coop indicant el vostre nom, telèfon i especificant a quina de les xerrades voleu assistir
Targetes revolving, algunes qüestions importants a considerar
Una de les modalitats de crèdit al consum que major creixement ha experimentat en els últims anys és la de préstecs concedits per entitats financeres de crèdit a través de les denominades targetes revolving, un producte financer que ha estat considerat com a abusiu i usurari per nombroses sentències judicials com a conseqüència dels injustificats interessos aplicats i la manca de transparència per part de les entitats a l’hora d’explicar el seu funcionament i veritable naturalesa.
Què són les targetes revolving?
Es tracta d’una targeta de crèdit que, fins a cert punt, funciona de forma similar a una pòlissa de crèdit. En el moment de contractar-la, la targeta ens permet pagar o disposar d'una determinada quantitat fins al límit de crèdit establert. A mesura que accedim a aquests diners, es redueix la quantitat de la qual podem disposar mentre que amb cada liquidació de quota, suposadament s’hauria de reposar els diners que tenim a disposició.
Aquest tipus de targeta de crèdit es considera una modalitat de préstec al consum i, habitualment, s’ha comercialitzat coincidint amb el moment de fer compres d’una certa importància, com si es tractés d’una forma de finançament de la compra. A banda, aquestes targetes també han estat ofertes per les entitats a través d’agressives campanyes de «porta freda», mitjançant comercials a la via pública i espais concorreguts (a l’aeroport per exemple) o, fins i tot, per telèfon, raó per la qual molta gent ni tan sols té el contracte perquè mai no l’ha rebut.
Quin és el problema amb aquestes targetes?
El veritable problema d’aquest producte és, precisament, allò que les entitats financeres han fet servir com a principal esquer comercial: la possibilitat de retornar els diners de què disposem a través de còmodes quotes fixes mensuals, a vegades per imports tan reduïts com 50 euros al mes. És a dir, nosaltres podem, suposadament, accedir en qualsevol moment a imports de fins a 3000 euros, per exemple, amb l’única condició de pagar 50 euros cada mes fins a, també suposadament, saldar el nostre deute.
I això, en realitat, no és així. De fet, està molt lluny de ser-ho.
El cert és que aquesta quota fixa i reduïda de 50 mensuals no és suficient per cobrir la quantitat que realment correspondria abonar en concepte de liquidació de tal forma que l'import no retornat genera un desproporcionat interès que en la majoria de casos se situa entre el 22% i el 28% TAE. D'aquesta manera, mentre creiem estar saldant el deute pels diners del que haguem pogut disposar, en realitat estem augmentant aquest deute mes a mes, impedint-nos liquidar l'import i en la majoria de casos, obligant-nos a pagar interessos per un diners dels quals mai hem arribat a disposar. És doncs inevitable que s’acabi provocant un efecte «bola de neu» que fa que el nostre deute no deixi d’augmentar.
Els tribunals consideren aquests interessos com a «usura» i, per tant, il·legals
Com esmentàvem al principi, ja són nombroses les sentències judicials que han condemnat a diferents entitats (especialment Wizink) pel caràcter abusiu i usurari de les targetes revolving que comercialitzen. La legislació espanyola prohibeix la usura a través de la coneguda com a Llei Azcárate, que data de 1908. Bàsicament, diem que estem davant d’una pràctica usurària quan a un préstec se li aplica un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas. El principal barem per determinar quan estem davant d'un "interès desproporcionat" el trobem comparant l'interès mitjà ordinari dels crèdits al consum i els préstecs concertats amb entitats financeres en el mateix any. Aquesta dada la publica anualment el Banc d'Espanya i, de forma habitual, se situa al voltant del 10%. Per tant, és fàcil concloure, com tantes sentències han fet prèviament - incloent-hi resolucions del Tribunal Suprem -, que l'aplicació d'un tipus d'interès que duplica folgadament el tipus d'interès mitjà, tal com succeeix de forma rutinària amb les targetes revolving, ha de ser considerat "manifestament desproporcionat".
Manca d’informació i consentiment
El tipus d’interès desproporcionat que s’apliquen a aquests crèdits no ha estat l’únic motiu de retret a les entitats per part dels tribunals. Com ja dèiem abans, aquestes targetes s’han comercialitzat sota la falsa aparença d’una modalitat de finançament de la compra en el moment d’adquisició d’un determinat bé o amb agressives campanyes de porta freda, sense facilitar informació suficient sobre la veritable naturalesa del producte, el seu funcionament o el cost real de disposar d’aquests diners que es posen al nostre abast. De fet, en moltíssims casos, el titular de la targeta ni tan sols arriba mai a signar un contracte sinó que es limita a omplir una "sol·licitud" i rebre posteriorment la targeta pròpiament dita sense l'acompanyament d'un contracte que detalli de forma clara i precisa els costos aparellats.
Aquest dèficit d'informació no s'ajusta de cap manera a les exigències de transparència que la legislació vigent, tant l'estatal com la comunitària, imposa a les entitats financeres, especialment quan es tracta de comercialitzar un producte tan onerós com ho és una targeta d'aquest tipus. És, doncs, una raó més que els tribunals han estimat per anul·lar molts d’aquests contractes.
Fins quan es pot reclamar?
Podem reclamar la nul·litat per usura en qualsevol moment mentre el crèdit es trobi vigent mentre que, per contra, la nul·litat per raó de la manca de transparència, informació i consentiment té un termini de prescripció de 4 anys a comptar des del moment que hem tingut constància del tipus d’interès que realment se’ns està aplicant.
Quines són les conseqüències de la nul·litat?
La nul·litat de la clàusula referida al tipus d'interès remuneratori comporta que el préstec queda sense interès. És a dir, que seguirem estant obligats a retornar el capital del que haguem disposat efectivament però sense abonar cap quantitat addicional en concepte d'interessos o, fins i tot, recuperant les quantitats indegudament abonades.
