Mataró, capital de l’Economia Social 2026
Mataró ha estat designada aquest 2026 com a Capital de l’Economia Social, un reconeixement que atorga cada any el Ministeri de Treball per potenciar el coneixement i visibilitat del model d’economia social i distingir la trajectòria i compromís de la ciutat amb el model econòmic basat en la cooperació, la sostenibilitat i la inclusió.
Segons el comunicat del Ministeri, la capitalitat de Mataró reconeix «la seva aposta decidida per un model econòmic que posa les persones al centre, promou la cohesió social i fomenta la sostenibilitat». Aquesta designació implica que al llarg de 2026 la ciutat acollirà esdeveniments, jornades, fires i trobades estatals i internacionals dedicades a l’economia social. El Ministeri també destaca la col·laboració entre administració local, universitat i teixit associatiu, que fa de Mataró un exemple d’articulació territorial i d’innovació social.
Mataró, una ciutat amb tradició cooperativa històrica
La designació de Mataró suposa també un reconeixement històric com a ciutat pionera en el cooperativisme. De fet, algunes de les primeres cooperatives obreres de Catalunya i de l’Estat espanyol van néixer a Mataró, marcant l’inici d’una tradició al segle XIX que seguiria al primer terç del segle XX amb la creació, a partir de la fusió de quatre cooperatives de consum, de la Unió de Cooperadors de la que en naixeria el popular Cafè del Mar, edifici emblema avui del cooperativisme on cristal·litza tot un ecosistema d’iniciatives d’economia social i solidària que combinen innovació, sostenibilitat i compromís social, esdevenint un punt de trobada i motor del moviment cooperatiu mataroní.
Des del Cafè del Mar i la Unió de Cooperadors, algunes de les persones fundadores i professionals de l’advocacia de Col·lectiu Ronda (amb despatx a Mataró des de 1972, i en la forma de cooperativa des dels anys vuitanta), han participat activament i impulsat iniciatives de la Xarxa local de l’Economia Social de la ciutat. La Unió de Cooperadors treballa també en la recuperació de la memòria històrica del cooperativisme i del moviment obrer a la ciutat gestionant el servei d’Arxiu-Biblioteca on es recopila i preserva documentació i literatura relacionada tant pel que fa a la pròpia cooperativa com pel que tingui que veure amb el moviment obrer i/o vinculat amb l’Economia Social i Solidària. Està disponible per les sòcies un servei de préstec i mensualment s’edita un butlletí on s’informa de la nova documentació incorporada.
El moviment cooperatiu de Mataró s’ha anat consolidant també amb el Pla Estratègic de l’Economia Social i Solidària elaborat pel consistori i amb la creació d’una Càtedra d’Economia Social al TecnoCampus que promou la recerca, la formació i l’emprenedoria en aquest àmbit. La capitalitat servirà per enfortir projectes locals, crear nous espais de cooperació empresarial i atraure iniciatives que fomentin l’ocupació de qualitat, la igualtat d’oportunitats i la sostenibilitat econòmica. A més, es preveu que el TecnoCampus tingui un paper clau com a pol de coneixement i innovació, especialment amb el nou màster oficial en Economia Social i Empresa Social de Catalunya.
Un eslògan: «Reduir desigualtats, crear futur»
La presentació oficial i inauguració dels actes com a Capital Espanyola de l’Economia Social comencen el 9 de febrer al TecnoCampus de Mataró amb un acte institucional de presentació del reconeixement. Durant tot aquest any, la ciutat acollirà jornades, seminaris, fires i trobades centrades en l’economia social, incloent-hi la Setmana de l’Economia Social i Solidària al juny, un esdeveniment que ja es ve celebrant però que en aquest marc pretén amplificar el seu impacte local i estatal. Una de les accions previstes és també la reacció i llançament de l’Aliança per la Joventut a l’Economia Social, amb la participació de nombroses organitzacions. El lema que s’ha treballat per acompanyar els esdeveniments d’aquest any i que ha de servir de fil conductor per a totes les activitats és el de «Reduir desigualtats, crear futur» per promoure un enfocament social i transformador que reculli els principals reptes que es plantegen avui com el canvi climàtic, les desigualtats o el deteriorament dels sistemes democràtics. Punts per reflexionar en els que l’economia social i solidària pot jugar un paper.