L'entrada en vigor del Reial Decret-Llei 6/2019 obre la porta a noves possibilitats d'adaptació de la jornada de treball per conciliar la vida familiar i laboral. Ara bé, la inconcreció del text i la laxitud exhibida per part del legislador generen importants dubtes sobre l'abast que pot arribar a tenir la mesura
El Jutjat Social2 de Barcelona ha acollit el primer judici celebrat a l’Estat espanyol que ha de resoldre la petició d’un grup de treballadors de Federal Mogul, l'antiga i històrica Honeywell d'El Prat de Llobregat, que han treballat exposats a l’amiant per tal que es reconegui com a malaltia professional els trastorns d’angoixa que pateixen moltes de les persones que han viscut aquesta situació.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que la situació d’una treballadora reconeguda com a «especialment sensible als riscos derivats del treball» es pot equipar a la d’una persona amb discapacitat en termes de protecció front a un acomiadament en cas que l’empresa no hagi esgotat les possibilitats d’adaptació del lloc de treball.
En el seu dictamen adreçat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que l’IRPH no està exempt de l’àmbit d’aplicació de la legislació comunitària en matèria de protecció dels drets dels consumidors de productes financers.
La resolució considera acreditat que el menor va conviure amb la seva mare i la seva àvia des del moment de la separació dels seus progenitors, quan el nen tenia 2 anys d'edat, i que va ser la pròpia àvia qui es va fer càrrec "en solitari" de la cura tant del menor com de la pròpia mare, qui en 2015 -dos anys després del divorci- va patir un vessament cerebral que li va causar una incapacitat del 90%, impedint-li fer-se càrrec de les seves responsabilitats parentals.
La resolució considera acreditat que el menor va conviure amb la seva mare i la seva àvia des del moment de la separació dels seus progenitors, quan el nen tenia 2 anys d'edat, i que va ser la pròpia àvia qui es va fer càrrec "en solitari" de la cura tant del menor com de la pròpia mare, qui en 2015 -dos anys després del divorci- va patir un vessament cerebral que li va causar una incapacitat del 90%, impedint-li fer-se càrrec de les seves responsabilitats parentals.
El Jutjat Social nº 1 de Granollers ha condemnat l’Ajuntament de Canovelles a reconèixer com a treballadors per compte aliena amb la condició d’indefinits no-fixos 4 dels professors encarregats d’impartir les classes i activitats que regularment es desenvolupen al Centre Cultural de Canovelles que formalment figuraven com a treballadors autònoms.
El Tribunal Suprem ha determinat que en els casos de col·lisió recíproca de vehicles on no és possible determinar a qui correspon la responsabilitat del sinistre, cadascun dels implicats haurà d’assumir la indemnització del 50% dels danys causats a l’altre vehicle.
El Tribunal Suprem sosté que en cas de fixar-se una indemnització per a compensar el dany moral derivat d'un accident de treball, no procedeix descomptar d'aquest import les quantitats percebudes en concepte de prestacions de la Seguretat Social causades per la situació d'incapacitat temporal o l'existència de lesions permanents.
L'Auto del Jutjat Social 27 de Barcelona que va desestimar l'adopció de mesures cautelars contra la substitució dels muntadors de Fira de Barcelona declarats en vaga durant el període de creació dels espais destinats a acollir el festival Sónar obliga a reflexionar, una vegada més, sobre la progressiva desnaturalització imposada a un dels drets, el de vaga, considerats fonamentals per la Constitució espanyola.