8-M 2021: quan la Covid fa (més) visible la precarietat i totes les violències vers les dones
No cal que sigui 8 de març per denunciar totes les violències, desigualtats i discriminacions que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Però fer-les més visibles és l’objectiu d’aquesta data, el Dia Internacional de les Dones, que des de fa alguns anys s’ha convertit en una convocatòria de mobilitzacions massives i una vaga feminista. Enguany, el context de la Covid ha fet que pocs sindicats s’adherissin a la vaga i que els actes i mobilitzacions s’hagin de fer sota un estricte control. Però això no té res a veure amb una jornada de lluita que precisament vol posar el context de pandèmia com un dels agreujants de la precarització de les dones, de la importància de la seva feina en els treballs essencials, de cures i domèstiques, i de l’increment de les situacions de violència masclista.
I és que el 8 de març ja s’ha convertit, d’uns anys cap aquí, en una convocatòria de lluita global i «aturada» que ha servit per posar en primer pla no només les reivindicacions dels drets laborals per caminar cap a una major igualtat sinó també totes les tasques de cures. La situació de pandèmia, ha fet que només alguns sindicats convoquin la vaga laboral feminista (hi ha CGT, la IAC, Sindillar, Sindicat de Periodistes i la Intersindical-CSC). Els sindicats majoritaris no s’hi han adherit, però els col·lectius feministes faran el seguiment i aturades precisament per reivindicar que el context de la Covid_19 ha empitjorat la precarietat vers les dones.
A banda d’activitats el cap de setmana o durant la setmana (com xerrades o passejades feministes), es preveuen concentracions estàtiques el mateix dia 8 a la tarda. A Barcelona, per exemple, la manifestació estàtica és a les 18.30h a Passeig de Gràcia, amb inscripcions prèvies pel control d’aforament.
Una pandèmia que aguditza les desigualtats
A banda de la bretxa salarial entre homes i dones (que continua essent del 23%), el 8 de març també denuncia de fa anys la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i més mal remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral. Per això el moviment feminista exigeix que el temps destinat a les cures sigui reconegut en el càlcul de les pensions.
Enguany, però, l’èmfasi també recau en un agreujament provocat per la crisi de la Covid_19, ja que la pandèmia no ha afectat a tothom per igual, i com passa sovint, els sectors més vulnerables són els que més l’han patit o la pateixen. Un context que també ha fet més visible els desajustos ja existents, com la sobrecarrega de treball domèstic i de cures de les dones i sobretot la precarietat de sectors com les treballadores de la llar. També s’ha vist en feines essencials, com els serveis sanitaris, o en població migrant.
De fet, el manifest de la Vaga Feminista denúncia clarament com la Covid_19 ha agreujat la crisi política, laboral i de drets civils afectant més a dones que homes. El manifest reclama una societat més inclusiva per a les dones, lesbianes o trans; treball digne remunerat amb prestacions socials i un reconeixement dels treballs de cures i de la llar. També un reconeixement i drets per a la llibertat sexual i afectiva. A la vegada posa en primer pla la crisi socioecològica i la situació d’emergència climàtica sobre la qual cal actuar així com la pèrdua i retrocés general de drets socials.
Des de Col·lectiu Ronda ens sumem i donem ple suport a totes les reivindicacions i continuarem lluitant perquè les diferències i discriminacions quedin diluïdes i els drets de totes les dones siguin reconeguts.
El dijous dia 11 de març, en aquest escenari de lluita, hem organitzat una xerrada amb el títol «Pandèmia de gènere: conciliació i drets laborals en temps de Covid_19». Teniu l’enllaç aquí: https://youtu.be/0HP_Z4B3Amw
Llegiu també l’article «Emmalaltir quan ets dona» de la nostra companya Sílvia Vázquez.