Sentència SOVI

Reconeixement amb efectes retroactius d'una pensió del SOVI

Una sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona obliga a la Seguretat Social a reconèixer i abonar amb efectes retroactius una pensió de jubilació de l'antic règim del SOVI a una dona a qui prèviament havia denegat les seves sol·licituds basant-se en les mateixes dades que, al tercer intent, van servir per a que se li reconegués finalment el dret a la prestació.

L'antic Regimen del Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez (SOVI) és l'antecessor directe de l'actual Sistema de la Seguretat Social. Tot i el seu caràcter extint i marginal, encara avui pot tenir efectes sobre els treballadors i treballadores que van cotitzar a aquest règim amb anterioritat a l'any 1967, generant el dret a percebre una pensió en aquells casos en què no es té dret a accedir a alguna de les prestacions de l'actual Règim de la Seguretat Social, doncs les pensions d'un i altre sistema resulten incompatibles, amb l'única excepció de la pensió de viduïtat.

Per a moltes persones, i molt especialment dones, arribada l'edat de jubilació sense poder acreditar els períodes de cotització mínims que exigeix la regulació de la Seguretat Social, la sol·licitud d'una prestació del SOVI és l'única possibilitat d'accedir a una pensió. En aquest cas, cal acreditar 1800 dies de cotització entre els anys 1940 i l'u de gener de 1967 per generar una prestació que té un import de poc més de 400€.

Cal considerar que durant el període de vigència del SOVI amb anterioritat a la creació de l'actual Règim de la Seguretat Social, la plena incorporació de la dona al món laboral estava molt lluny de ser una realitat consolidada i resultava del tot habitual que coincidint amb la maternitat o el matrimoni, les treballadores es veiessin empeses a abandonar la seva pràctica laboral per dedicar-se a la cura de la llar i la família. Raó per la qual, moltes d'aquestes treballadores han acumulat períodes de cotització insuficients per generar el dret a una pensió de jubilació ordinària del Sistema de la Seguretat Social.

Dues vegades denegada

L'any 2009, en complir els 65 anys, la treballadora ara beneficiada per la sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona va presentar la sol·licitud de pensió de jubilació de l'antic SOVI que li va ser denegada. Posteriorment, l'any 2013, es va repetir la mateixa situació amb idèntic resultat. En ambdós casos, la Seguretat Social va considerar que la carrera de cotització al SOVI de l'afectada es limitava a 1786 dies, catorze menys dels que imposa la normativa reguladora.

L'any 2015 va haver una tercera sol·licitud que, inicialment, també va obtenir una resposta negativa. En aquest cas, però, la Seguretat Social va atendre la pertinent reclamació interposada per la treballadora contra la seva pròpia resolució i admetia el dret a obtenir la pensió de jubilació sol·licitada.

Còmput del període de carència

El canvi de criteri per part de la Seguretat Social s'origina en constatar per part del propi ens gestor que el mètode emprat per calcular els dies efectivament cotitzats de la sol·licitant no havia tingut en consideració en cap de les tres ocasions anteriors una Circular de la pròpia Seguretat Social (Circular 15/1993 de 29 de setembre) que obligava a incorporar el còmput de les pagues extraordinàries a efectes de completar el període de carència en prestacions econòmiques. Una mesura orientada, precisament, a afavorir l'accés a les pensions del SOVI en aquells casos en què es detectaven dificultats per satisfer l'exigència d'acreditar 1800 dies de cotització que, en aquest cas, i de forma reiterada, la Seguretat Social no va aplicar a la demandant, negant-li el benefici d'una prestació que legalment li hagués correspost si des del primer moment s'hagués incorporat al càlcul les consideracions abans descrites sobre les pagues extraordinàries i la seva assimilació a períodes cotitzats.

Efectes retroactius

La sentència dictada pel Jutjat Social 3 de Barcelona determina que els fets analitzats són idèntics entre la primera sol·licitud presentada per la demandant i la tercera, moment en el qual la Seguretat Social ha admès finalment que el període de cotització de la treballadora satisfeia els requeriments d'accés a la pensió del SOVI. Per tant, considera que és l'actuació de l'INSS i la inaplicació de la seva pròpia normativa l'única raó per la qual s'ha denegat durant 7 anys una prestació que legalment corresponia a la demandant, sense que es pugués atribuir cap responsabilitat a la pròpia sol·licitant. Sent així, anul·la la resolució de l'INSS que concedia la pensió amb efectes de l'u de gener de 2015 i obliga la Seguretat Social a estendre el període de reconeixement fins a la data de la sol·licitud inicial de 2009, abonant els corresponents interessos i endarreriments.

Reconeixement amb efectes retroactius d'una pensió del SOVI

Reconeixement amb efectes retroactius d'una pensió del SOVI

L'antic Regimen del Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez (SOVI) és l'antecessor directe de l'actual Sistema de la Seguretat Social. Tot i el seu caràcter extint i marginal, encara avui pot tenir efectes sobre els treballadors i treballadores que van cotitzar a aquest règim amb anterioritat a l'any 1967, generant el dret a percebre una pensió en aquells casos en què no es té dret a accedir a alguna de les prestacions de l'actual Règim de la Seguretat Social, doncs les pensions d'un i altre sistema resulten incompatibles, amb l'única excepció de la pensió de viduïtat.

Per a moltes persones, i molt especialment dones, arribada l'edat de jubilació sense poder acreditar els períodes de cotització mínims que exigeix la regulació de la Seguretat Social, la sol·licitud d'una prestació del SOVI és l'única possibilitat d'accedir a una pensió. En aquest cas, cal acreditar 1800 dies de cotització entre els anys 1940 i l'u de gener de 1967 per generar una prestació que té un import de poc més de 400€.

Cal considerar que durant el període de vigència del SOVI amb anterioritat a la creació de l'actual Règim de la Seguretat Social, la plena incorporació de la dona al món laboral estava molt lluny de ser una realitat consolidada i resultava del tot habitual que coincidint amb la maternitat o el matrimoni, les treballadores es veiessin empeses a abandonar la seva pràctica laboral per dedicar-se a la cura de la llar i la família. Raó per la qual, moltes d'aquestes treballadores han acumulat períodes de cotització insuficients per generar el dret a una pensió de jubilació ordinària del Sistema de la Seguretat Social.

Dues vegades denegada

L'any 2009, en complir els 65 anys, la treballadora ara beneficiada per la sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona va presentar la sol·licitud de pensió de jubilació de l'antic SOVI que li va ser denegada. Posteriorment, l'any 2013, es va repetir la mateixa situació amb idèntic resultat. En ambdós casos, la Seguretat Social va considerar que la carrera de cotització al SOVI de l'afectada es limitava a 1786 dies, catorze menys dels que imposa la normativa reguladora.

L'any 2015 va haver una tercera sol·licitud que, inicialment, també va obtenir una resposta negativa. En aquest cas, però, la Seguretat Social va atendre la pertinent reclamació interposada per la treballadora contra la seva pròpia resolució i admetia el dret a obtenir la pensió de jubilació sol·licitada.

Còmput del període de carència

El canvi de criteri per part de la Seguretat Social s'origina en constatar per part del propi ens gestor que el mètode emprat per calcular els dies efectivament cotitzats de la sol·licitant no havia tingut en consideració en cap de les tres ocasions anteriors una Circular de la pròpia Seguretat Social (Circular 15/1993 de 29 de setembre) que obligava a incorporar el còmput de les pagues extraordinàries a efectes de completar el període de carència en prestacions econòmiques. Una mesura orientada, precisament, a afavorir l'accés a les pensions del SOVI en aquells casos en què es detectaven dificultats per satisfer l'exigència d'acreditar 1800 dies de cotització que, en aquest cas, i de forma reiterada, la Seguretat Social no va aplicar a la demandant, negant-li el benefici d'una prestació que legalment li hagués correspost si des del primer moment s'hagués incorporat al càlcul les consideracions abans descrites sobre les pagues extraordinàries i la seva assimilació a períodes cotitzats.

Efectes retroactius

La sentència dictada pel Jutjat Social 3 de Barcelona determina que els fets analitzats són idèntics entre la primera sol·licitud presentada per la demandant i la tercera, moment en el qual la Seguretat Social ha admès finalment que el període de cotització de la treballadora satisfeia els requeriments d'accés a la pensió del SOVI. Per tant, considera que és l'actuació de l'INSS i la inaplicació de la seva pròpia normativa l'única raó per la qual s'ha denegat durant 7 anys una prestació que legalment corresponia a la demandant, sense que es pugués atribuir cap responsabilitat a la pròpia sol·licitant. Sent així, anul·la la resolució de l'INSS que concedia la pensió amb efectes de l'u de gener de 2015 i obliga la Seguretat Social a estendre el període de reconeixement fins a la data de la sol·licitud inicial de 2009, abonant els corresponents interessos i endarreriments.