Reconeixement orfenesa absoluta

Atorguen l'orfenesa absoluta a una menor per la desatenció del progenitor supervivent

El Jutjat Social 33 de Barcelona dicta una sentència que reconeix el dret d'una menor a percebre la prestació d'orfenesa en grau d'absoluta malgrat un dels progenitors encara es viu en considerar que el pare, privat de la pàtria potestat, «no ha cobert ni les necessitats afectives ni econòmiques de la seva filla».

Segons la legislació vigent, la pensió d'orfandat que es causa per la defunció d'un progenitor equival a un 20% de la base reguladora. La normativa estableix que, en cas de defunció d'ambdós progenitors o si a la mort del causant no existeix beneficiari de la pensió de viduïtat, aquesta prestació s'incrementarà en l'import resultant d'aplicar a la base reguladora un 52% addicional. Aquesta situació també s'aplicarà, per exemple, en cas que hi hagi un cònjuge supervivent però aquest no pugui accedir a la pensió de viduïtat per haver estat condemnat per violència de gènere.

Aquest precepte en aparença clar que especifica que l'accés a l'orfandat absoluta es dóna en absència d'ambdós progenitors o en cas que el supervivent no percebi pensió de viduïtat és, des de fa temps, objecte de profunda controvèrsia judicial. Actualment, tant el Tribunal Suprem com el Constitucional han resolt en diverses ocasions atorgant preeminència al primer criteri, defunció dels progenitors, front al segon, manca de percepció de la viduïtat. Habitualment, l'argument emprat per part dels dos tribunals per sostenir aquest criteri que a ulls de molts juristes contradiu el contingut de la normativa vigent és el fet que existeixen casuístiques molt diverses -parelles de fet, manca de cotització, etc- que poden impedir al progenitor supervivent accedir a la viduïtat i que, per tant, no es pot deduir inequívocament d'aquest fet que hi hagi incapacitat econòmica per part del progenitor per cobrir les necessitats de l'orfe.

El criteri habitual d'ambdós tribunals, però, ha donat peu a nombroses resolucions tant de primera instància com de tribunals superiors de justícia que contradiuen l'esperit de la norma de garantir la protecció del menor front a una possible situació de necessitat basant-se únicament en l'existència d'un dels progenitors.

Necessitats afectives i econòmiques

No ho ha fet així el Jutjat Social 33 de Barcelona a instàncies de Col·lectiu Ronda, dictant una resolució que opta per fer «una interpretació finalista del precepte legal d'aplicació» per rectificar el criteri de l'INSS i reconèixer la condició d'orfe en grau d'absoluta a una menor sota tutela d'una família d'acollida. La jove tenia reconeguda una prestació d'orfandat per la defunció de la mare però l'ens regulador li negava l'orfandat absoluta argumentant el fet que el pare continuava viu, tot i no percebre la pensió de viduïtat i haver perdut la pàtria potestat sobre la seva filla per resolució judicial prèvia d'un jutjat de Mataró.

La sentència del jutjat barceloní considera que «ha quedat acreditat i així es considera provat que [el pare] no s'ha interessat ni cobert necessitats afectives i econòmiques de la seva filla [...] havent fet desistiment de les seves obligacions parentals». La resolució, doncs, equipara la situació de desprotecció que genera l'absència dels progenitors per defunció amb la necessitat anàloga que es produeix en un cas «d'absoluta desatenció» fruit, en aquest cas, d'una defunció i de la renúncia a la tutela per part del supervivent.

Protegir el menor

Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que ha interposat la demanda, es felicita pel contingut d'una sentència que «a diferència del que està fent el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, interpreta la norma no en un sentit restrictiu respecte l'accés a aquest dret sinó, al contrari, perseguint l'objectiu de complir amb la seva finalitat: protegir a un menor desemparats». Per a l'advocat, «algunes de les sentències que estan denegant l'orfandat en grau d'absoluta a menors atenent en exclusiva a l'existència d'un progenitor supervivent, vulneren greument l'esperit de la norma i contradiuen, fins i tot, el seu contingut. Quin sentit té, per exemple, reconèixer el grau d'absoluta als fills amb un únic progenitor conegut -tal i com diu la llei- i negar-li a qui, tenint tots dos coneguts, pateixen l'absoluta absència d'un d'ells? Calen moltes més resolucions valentes com aquesta per aconseguir revertir una situació judicial que està causant un greu perjudici a molts menors en situació de necessitat»

Atorguen l'orfenesa absoluta a una menor per la desatenció del progenitor supervivent

Segons la legislació vigent, la pensió d'orfandat que es causa per la defunció d'un progenitor equival a un 20% de la base reguladora. La normativa estableix que, en cas de defunció d'ambdós progenitors o si a la mort del causant no existeix beneficiari de la pensió de viduïtat, aquesta prestació s'incrementarà en l'import resultant d'aplicar a la base reguladora un 52% addicional. Aquesta situació també s'aplicarà, per exemple, en cas que hi hagi un cònjuge supervivent però aquest no pugui accedir a la pensió de viduïtat per haver estat condemnat per violència de gènere.

Aquest precepte en aparença clar que especifica que l'accés a l'orfandat absoluta es dóna en absència d'ambdós progenitors o en cas que el supervivent no percebi pensió de viduïtat és, des de fa temps, objecte de profunda controvèrsia judicial. Actualment, tant el Tribunal Suprem com el Constitucional han resolt en diverses ocasions atorgant preeminència al primer criteri, defunció dels progenitors, front al segon, manca de percepció de la viduïtat. Habitualment, l'argument emprat per part dels dos tribunals per sostenir aquest criteri que a ulls de molts juristes contradiu el contingut de la normativa vigent és el fet que existeixen casuístiques molt diverses -parelles de fet, manca de cotització, etc- que poden impedir al progenitor supervivent accedir a la viduïtat i que, per tant, no es pot deduir inequívocament d'aquest fet que hi hagi incapacitat econòmica per part del progenitor per cobrir les necessitats de l'orfe.

El criteri habitual d'ambdós tribunals, però, ha donat peu a nombroses resolucions tant de primera instància com de tribunals superiors de justícia que contradiuen l'esperit de la norma de garantir la protecció del menor front a una possible situació de necessitat basant-se únicament en l'existència d'un dels progenitors.

Necessitats afectives i econòmiques

No ho ha fet així el Jutjat Social 33 de Barcelona a instàncies de Col·lectiu Ronda, dictant una resolució que opta per fer «una interpretació finalista del precepte legal d'aplicació» per rectificar el criteri de l'INSS i reconèixer la condició d'orfe en grau d'absoluta a una menor sota tutela d'una família d'acollida. La jove tenia reconeguda una prestació d'orfandat per la defunció de la mare però l'ens regulador li negava l'orfandat absoluta argumentant el fet que el pare continuava viu, tot i no percebre la pensió de viduïtat i haver perdut la pàtria potestat sobre la seva filla per resolució judicial prèvia d'un jutjat de Mataró.

La sentència del jutjat barceloní considera que «ha quedat acreditat i així es considera provat que [el pare] no s'ha interessat ni cobert necessitats afectives i econòmiques de la seva filla [...] havent fet desistiment de les seves obligacions parentals». La resolució, doncs, equipara la situació de desprotecció que genera l'absència dels progenitors per defunció amb la necessitat anàloga que es produeix en un cas «d'absoluta desatenció» fruit, en aquest cas, d'una defunció i de la renúncia a la tutela per part del supervivent.

Protegir el menor

Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que ha interposat la demanda, es felicita pel contingut d'una sentència que «a diferència del que està fent el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, interpreta la norma no en un sentit restrictiu respecte l'accés a aquest dret sinó, al contrari, perseguint l'objectiu de complir amb la seva finalitat: protegir a un menor desemparats». Per a l'advocat, «algunes de les sentències que estan denegant l'orfandat en grau d'absoluta a menors atenent en exclusiva a l'existència d'un progenitor supervivent, vulneren greument l'esperit de la norma i contradiuen, fins i tot, el seu contingut. Quin sentit té, per exemple, reconèixer el grau d'absoluta als fills amb un únic progenitor conegut -tal i com diu la llei- i negar-li a qui, tenint tots dos coneguts, pateixen l'absoluta absència d'un d'ells? Calen moltes més resolucions valentes com aquesta per aconseguir revertir una situació judicial que està causant un greu perjudici a molts menors en situació de necessitat»