Gairebé tres anys després de l’aprovació de la Llei de Renda Garantida de Ciutadania, finalment veu la llum el Reglament regulador d’aquesta prestació que defineix els paràmetres que han de regir l’actuació de l’Administració a l’hora de reconèixer o denegar la seva concessió.
Durant aquests dies d'intensa activitat legislativa ha pogut passar desapercebuda la publicació del Decret 55/2020 pel que s'aprova el Reglament regulador de la prestació de Renda Garantida de Ciutadania. Abans d'entrar a valorar el seu contingut entenem que la publicació d'aquest Reglament regulador, tot i ser necessari, arribà molt tard, ja que fa gairebé tres anys que va ser aprovada la Renda Garantida de Ciutadania i la inexistència d'aquesta normativa reglamentaria ha propiciat pràctiques arbitràries en la tramitació i denegació de la prestació per part del Departament de Treball.
En relació amb el contingut del Reglament valorem necessari fer les següents reflexions:
En primer lloc considerem adequat que s'hagi regulat el que s'entén per necessitat bàsica per a una vida digna, i quines són aquestes necessitats, ja que en el redactat de la Llei 14/2017 no s'establia, amb la conseqüència de generar una situació d'inseguretat jurídica als sol·licitants. Precisament, l’apreciació de que existia una situació de tenir les necessitats bàsiques cobertes ha estat un dels motius utilitzats de forma recurrent per part del Departament de Treball per denegar el reconeixement de prestacions sense realitzar una mínima motivació de la resolució. A partir de la publicació del Reglament, la ciutadania podrà tenir clar en quins paràmetres s'ha de regir l'actuació administrativa per denegar o reconèixer la prestació.
No obstant, considerem que la introducció del supòsit de no destinar la Renda Garantida per satisfer les esmentades necessitats bàsiques com a causa d’exclusió comporta una extralimitació reglamentària contrària al principi de jerarquia normativa, en la mesura que afecta un dels elements definitoris del dret subjectiu a la RGC i introdueix una nova causa d’extinció de la prestació que no es troba regulada al redactat de la Llei de la Renda Garantida.
Un dels altres elements controvertits que presentava la regulació originària de la Renda Garantida era la limitació a determinats col·lectius de la compatibilitat entre la percepció de la prestació i el treball a temps parcial.
Amb la publicació del Reglament es permet l'esmentada compatibilitat, amb independència de la situació familiar o altres circumstàncies personals. No obstant, la regulació estableix que la compatibilitat estarà subjecte a un límit temporal i es permetrà un cop existeixi acord del Govern de la Generalitat. Considerem que donada la situació de precarització existent en el mercat de treball, de present i previsiblement futura, el fet que una persona aconsegueixi mantenir un treball a temps parcial durant 6 mesos o 1 any no implica que pugui satisfer les necessitats bàsiques per tenir una vida digna i per tant la compatibilitat entre la prestació i el treball a temps parcial hauria de ser de caràcter universal i absolut. I el fet d'estar subjecte a acord del Govern de la Generalitat la plena compatibilitat de la prestació amb el treball a temps parcial considerem que perpetua la situació de vulnerabilitat de les múltiples persones a qui els ingressos derivats de la prestació laboral no els permeten fer front al conjunt de necessitats bàsiques.
En tercer lloc, i per tal de ser conseqüents amb la finalitat de la prestació, valorem positivament que s'hagi establert un marc normatiu per aquelles persones que, tot i no complir amb algun dels requisits establerts, es troben en una situació d'extrema o urgent necessitat. La regulació extremadament restrictiva dels requisits d'accés a la prestació feia que, en múltiples ocasions, persones en situacions de vulnerabilitat i risc d'exclusió social no poguessin accedir-hi. Amb la nova regulació esperem que es corregeixi aquesta situació amb el desig que, a l’hora d’acreditar les circumstàncies excepcionals, el Departament atorgui caràcter preeminent com a mitjà de prova als informes dels Serveis Socials, atès ell seu coneixement individualitzat i continuat de la realitat de cada persona.
En resum, atenent al redactat del Reglament, considerem que la seva aprovació ha estat un pas necessari, sobretot tenint en compte la demora en la seva realització i els efectes negatius que aquest fet ha tingut per a la ciutadania, però encara insuficient. Entenem que segueixen existint aspectes sobre els quals es produeix una manca de regulació o bé aquesta no és suficient per garantir la plena efectivitat de la Renda Garantida de Ciutadania.
No voldríem finalitzar aquest escrit sense expressar el nostre reconeixement a la tasca desenvolupada per la Comissió Promotora durant tot aquest temps, com a impulsors de la iniciativa que va portar a l’aprovació de la Llei de Renda Garantida de Ciutadania i, posteriorment, continuant amb la seva tasca sense defallir en llarg camí que ha conduït a la definitiva aprovació del reglament que la desenvolupa. Durant tot aquest temps, des de la nostra cooperativa hem tingut ocasió de col·laborar de forma estreta amb la Comissió oferint assessorament jurídic, especialment en els primers moments d’aplicació de la norma, quan es denegaven la immensa majoria de sol·licituds presentades incomplint l’esperit i la finalitat d’un text legislatiu que ha de protegir el dret dels sectors més desfavorits i vulnerables a una existència digna.
