Maternitat: la devolució de l’IRPF té efecte retroactiu

L’AEAT confirma que correspon la devolució fins i tot quan hi hagués sentència desestimatòria

L’Agència Tributària ha informat que, segons criteri del serveis jurídics del Ministeri d’Hisenda, correspon la devolució de les quantitats indegudament abonades en concepte d’IRPF de la prestació de maternitat/paternitat malgrat prèviament hagués estat desestimada la sol·licitud.

L’Agència Tributària ha informat que la possibilitat de reclamar la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF de les prestacions per maternitat o paternitat també abasta les sol·licituds presentades i denegades amb anterioritat a la sentència del Tribunal Suprem que establia el caràcter exempt de tributació d’aquesta prestació.

A l’octubre de 2018, el Tribunal Suprem va confirmar una resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid on, en sentit contrari al criteri que havia estat reiteradament sostingut per Hisenda, s’establia que la prestació per maternitat/paternitat era una de les «prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfenesa» que l'article 7 de la Llei d'IRPF considera exemptes de ser gravades amb aquest tribut.

Arran d’aquesta sentència, el govern va publicar el RDL 27/2018 que modificava el contingut de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (Llei 35/2006) i l’adequava definitivament a la interpretació de la norma que havia fet el Tribunal Suprem, obrint la porta a que les persones que havien percebut aquesta prestació als darrers 4 anys -període de prescripció dels deutes mantinguts amb Hisenda- poguessin sol·licitar la devolució de les quantitats indegudament abonades.

Aplicació retroactiva del decret

Ara, l’Agència Tributària ha resolt un dels dubtes que encara existien respecte a la modificació efectuada sobre la tributació de la prestació aclarint que la possibilitat de sol·licitar la devolució també abasta aquelles persones que van fer-ho amb anterioritat a la sentència del Tribunal Suprem i que, després d’haver obtingut una resposta negativa a la seva pretensió no van continuar amb la reclamació. Fins i tot, a criteri de l’Agència Tributària, la devolució es podria fer també en els casos de les persones que van interposar recurs contra la resolució negativa i van obtenir una sentència desestimatòria, doncs consideren que el contingut del reial decret-llei preveu l’aplicació retroactiva de l’exoneració.

Per tant, malgrat la resolució denegant la devolució dels imports indegudament abonats hagués esdevingut ferma per manca de recurs o perquè aquest fos desestimat, encara seria possible presentar de nou la sol·licitud i obtenir la corresponent devolució amb l’única condició que no hagin transcorregut més de 4 anys des del moment de la notificació de la resolució denegatòria que va esdevenir ferma.

Com podem fer efectiva la devolució?

En cas que només haguem presentat una única sol·licitud, haurem de distingir si aquesta és anterior o posterior a l’any 2014. Per a les sol·licituds referents a prestacions percebudes als anys 2014, 2015, 2016 o 2017, podem fer servir el formulari que trobarem a la pròpia pàgina web de l’agència tributària indicant els anys en què es va percebre la prestació i el número de compte on volem que se’ns aboni la devolució que correspongui.

Si la prestació la vam percebre amb anterioritat a 2014, no podrem fer servir aquest formulari. La nostra petició l’haurem de traslladar mitjançant una sol·licitud ordinària on figurin les nostres dades, l’any de percepció de la prestació de maternitat/paternitat i un número de compte bancari.

Tant si la prestació és anterior com si és posterior a 2014, no ens caldrà facilitar cap altra dada o documentació addicional, doncs en cas que el primer expedient no incorporés el preceptiu certificat de la Seguretat Social o de l’entitat pagadora, serà la pròpia Agència Tributària qui s’encarregarà de demanar aquesta informació.

En cas que dins el període de prescripció haguéssim presentat una segona sol·licitud de devolució, hem de tenir present que si aquesta no ha estat resolta encara, hauria d’acabar resolent-se en sentit positiu.

Tot i així, si alguna o totes dues de les sol·licituds presentades dins el termini de prescripció hagués estat denegada, podem accedir a la pàgina web de l’Agència tributària i presentar la nostra sol·licitud a través de l’apartat de «rectificació d’autoliquidacions de Gestió Tributària». Si preferim no fer-ho per mitjans telemàtics, també podem realitzar aquesta operació presentant el nostre escrit a través del registre de qualsevol Administració. Aquest document només caldrà que inclogui les nostres dades personals i bancàries així com l’especificació de l’any o anys en què es va percebre la sol·licitud.

L’AEAT confirma que correspon la devolució fins i tot quan hi hagués sentència desestimatòria

L’Agència Tributària ha informat que la possibilitat de reclamar la devolució de les quantitats abonades en concepte d’IRPF de les prestacions per maternitat o paternitat també abasta les sol·licituds presentades i denegades amb anterioritat a la sentència del Tribunal Suprem que establia el caràcter exempt de tributació d’aquesta prestació.

A l’octubre de 2018, el Tribunal Suprem va confirmar una resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid on, en sentit contrari al criteri que havia estat reiteradament sostingut per Hisenda, s’establia que la prestació per maternitat/paternitat era una de les «prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfenesa» que l'article 7 de la Llei d'IRPF considera exemptes de ser gravades amb aquest tribut.

Arran d’aquesta sentència, el govern va publicar el RDL 27/2018 que modificava el contingut de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (Llei 35/2006) i l’adequava definitivament a la interpretació de la norma que havia fet el Tribunal Suprem, obrint la porta a que les persones que havien percebut aquesta prestació als darrers 4 anys -període de prescripció dels deutes mantinguts amb Hisenda- poguessin sol·licitar la devolució de les quantitats indegudament abonades.

Aplicació retroactiva del decret

Ara, l’Agència Tributària ha resolt un dels dubtes que encara existien respecte a la modificació efectuada sobre la tributació de la prestació aclarint que la possibilitat de sol·licitar la devolució també abasta aquelles persones que van fer-ho amb anterioritat a la sentència del Tribunal Suprem i que, després d’haver obtingut una resposta negativa a la seva pretensió no van continuar amb la reclamació. Fins i tot, a criteri de l’Agència Tributària, la devolució es podria fer també en els casos de les persones que van interposar recurs contra la resolució negativa i van obtenir una sentència desestimatòria, doncs consideren que el contingut del reial decret-llei preveu l’aplicació retroactiva de l’exoneració.

Per tant, malgrat la resolució denegant la devolució dels imports indegudament abonats hagués esdevingut ferma per manca de recurs o perquè aquest fos desestimat, encara seria possible presentar de nou la sol·licitud i obtenir la corresponent devolució amb l’única condició que no hagin transcorregut més de 4 anys des del moment de la notificació de la resolució denegatòria que va esdevenir ferma.

Com podem fer efectiva la devolució?

En cas que només haguem presentat una única sol·licitud, haurem de distingir si aquesta és anterior o posterior a l’any 2014. Per a les sol·licituds referents a prestacions percebudes als anys 2014, 2015, 2016 o 2017, podem fer servir el formulari que trobarem a la pròpia pàgina web de l’agència tributària indicant els anys en què es va percebre la prestació i el número de compte on volem que se’ns aboni la devolució que correspongui.

Si la prestació la vam percebre amb anterioritat a 2014, no podrem fer servir aquest formulari. La nostra petició l’haurem de traslladar mitjançant una sol·licitud ordinària on figurin les nostres dades, l’any de percepció de la prestació de maternitat/paternitat i un número de compte bancari.

Tant si la prestació és anterior com si és posterior a 2014, no ens caldrà facilitar cap altra dada o documentació addicional, doncs en cas que el primer expedient no incorporés el preceptiu certificat de la Seguretat Social o de l’entitat pagadora, serà la pròpia Agència Tributària qui s’encarregarà de demanar aquesta informació.

En cas que dins el període de prescripció haguéssim presentat una segona sol·licitud de devolució, hem de tenir present que si aquesta no ha estat resolta encara, hauria d’acabar resolent-se en sentit positiu.

Tot i així, si alguna o totes dues de les sol·licituds presentades dins el termini de prescripció hagués estat denegada, podem accedir a la pàgina web de l’Agència tributària i presentar la nostra sol·licitud a través de l’apartat de «rectificació d’autoliquidacions de Gestió Tributària». Si preferim no fer-ho per mitjans telemàtics, també podem realitzar aquesta operació presentant el nostre escrit a través del registre de qualsevol Administració. Aquest document només caldrà que inclogui les nostres dades personals i bancàries així com l’especificació de l’any o anys en què es va percebre la sol·licitud.