El TSJC admet que la mort d'un treballador per càncer d'esòfag es deu a la seva exposició a l'amiant
Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet que la mort d'un treballador de la fàbrica Rocalla de Castelldefels per càncer d'esòfag es deu a la seva exposició continuada a l'amiant com a operari de la fàbrica. La sentència en ratifica una d'anterior, dictada l'estiu de 2016, per la sala Social del Jutjat número 3 de Barcelona
La sentència obliga a l'INSS a pagar una pensió de viduïtat a la parella del finat derivada de la contigència de malaltia professional. La sentència admet l'origen professional relacionat amb l'exposició a l'amiant del càncer d'esòfag del treballador, dedicat durant més de 20 anys a la fabricació de fibrociment a la fàbrica Rocalla de Castelldefels (absorbidora després per la demandada Uralita). La sentència del TSJC és la primera d'un Tribunal Superior de Justícia arreu de l'Estat que reconeix el càncer d'esòfag com a derivat de l'amiant.
La importància d'ampliar el barem de malalties professionals
La sentència del TSJC suposa un pas endavant ja que, partint de la sentència anterior del Jutjat Social 3 de Barcelona, en considerar l'exposició a l'amiant com a causant del càncer d'esòfag i, per tant, el seu origen laboral, tot i que aquest càncer no estigui inclòs en el barem de classificació de malalties causades per l'amiant que es fa a la Recomanació de la Comissió de les Comunitats Europees de 2003 (DOUE 238/2003). Altres malalties com l'asbestosi o el càncer de pulmó hi són incloses com a malalties sistemàtiques. Però encara que el càncer d'esòfag no es contempli específicament, la sentència considera que cal enquadrar-la en el barem atès que si, en un altre epígraf, admet que una “senzilla irritació de les vies respiratòries superiors causada per la inhalació de substàncies tòxiques tingui la consideració de professional”, més encara ho ha de ser quan la dolença degenera en un càncer, en aquest cas, d'esòfag.
Cal recordar que també va ser una sentència del TSJC, aconseguida pel Col·lectiu Ronda, la primera en admetre la vinculació entre l'amiant i un altre càncer, en aquest cas el de laringe, que el barem tampoc contemplava en el seu moment i que ha permès que actualment figuri en el llistat de malalties professionals amb l'amiant com a probable origen.
La sentència recorda, a més, que el treballador tenia reconeguda des del 2012 la situació d'incapacitat permanent total per la professió habitual per una asbestosi causada per l'amiant.
Un pas més en la lluita de les víctimes de l'amiant
Àlex Tisminetzky, l'advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat a la vídua del treballador de Rocalla en els dos casos, considera un èxit rotund aquesta resolució, atenent que ajuda a reconèixer cada cop més les greus conseqüències que una fibra com l'amiant ha causat durant anys i continuarà causant, ja que es calcula que la xifra de persones que moriran degut a la seva exposició arribarà cap al 2024 a un pic de persones que poden desenvolupar algun tipus de càncer però que encara es mantenen en estat latent. Segons l'advocat, “calen moltes més sentències com aquesta que reiterin i recordin que no cal encadenar-se a un barem massa encotillat, sobretot si el coneixement mèdic permet establir de manera clara i sòlida la relació de causalitat, com és aquest cas”.
Aquesta sentència es produeix quasi paral·lelament a la primera demanda presentada a l'Estat espanyol per reclamar el reconeixement com a malaltia professional dels trastorns d'ansietat i depressió que pateixen moltes de les persones que han estat exposades a l'amiant. La demanda ha estat confeccionada per Col·lectiu Ronda amb el suport de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) i la fan un grup de treballadors de la històrica Honeywell, multinacional dedicada a la fabricació de pastilles de fre per a l'automoció.
