Discriminació dels dissenyadors col·legiats

Sentència considera discriminatori exigir-los el grau universitari per accedir a la funció pública

Una innovadora resolució del Jutjat Contenciós Administratiu núm.9 de Barcelona determina que no es pot vedar l’accés dels dissenyadors gràfics sense títol universitari a les convocatòries públiques del grup A si els eu Col·legi professional l’ha habilitat per a la pràctica professional.

....................................

El Jutjat Contenciós Administratiu núm.9 de Barcelona ha dictat una important sentència a instàncies del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic De Catalunya, assessorats per Col·lectiu Ronda, que, per primera vegada en seu judicial, exonera als professionals del disseny col·legiats l’obligació d’estar en possessió del títol de grau universitari en disseny gràfic per accedir a les places de categoria «A» dins l’escala de l’Administració i organismes públics.

L’aprovació del Reial Decret 633/2010 de 14 de maig va instaurar els estudis superiors de disseny i regulava els continguts del grau universitari que les universitats van començar a impartir l’any, 2010. Amb anterioritat a aquesta data, no existien els títols universitaris oficials en aquest àmbit, malgrat, com és obvi, prestigiosos centres docents impartien estudis universitaris en disseny gràfic que acreditaven la professionalitat i formació de l’alumnat. Quatre anys després, al 2014, es creava el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya a través d’una llei aprovada per unanimitat al parlament de Catalunya que incorporava entre les seves disposicions l’autorització a crear una Comissió habilitadora destinada a constatar els coneixements tècnics i l’expertesa de tots aquells dissenyadors que, havent conclòs la seva etapa formativa amb anterioritat a l’existència del grau universitari de disseny, poguessin acreditar estar en possessió d’estudis equivalents universitaris i/o atresorar una trajectòria d’anys de dedicació professional a la pràctica del disseny gràfic en qualsevol dels seus molt vessants. Jesús Del Hoyò, degà emèrit del Col·legi Professional de Disseny Gràfic, considera que «el reconeixement de la equivalència de la col·legiació com a grau universitari, a efectes laborals, és un punt essencial del nou paradigma professional que vertebra la pràctica del disseny gràfic per no discriminar els dissenyadors formats abans o després de ser uns estudis plenament universitaris .Aquesta va ser una disposició cabdal -analitza Del Hoyo- doncs permetia oferir una solució de reconeixement professional a moltes persones que es dedicaven a l’activitat del disseny des de molt abans de que existissin els estudis universitaris de disseny».

Una sentència transcendent

 Apel·lant a aquesta norma que, a efectes d’accés a la pràctica professional, equipara la col·legiació a la possessió del grau universitari, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda, ha aconseguit que el Jutjat Contenciós Administratiu núm.9 de Barcelona anul·lés les bases del concurs oposició convocat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que incorporaven l’obligació d’acreditar aquesta titulació universitària ignorant la disposició legal que autoritzava al Col·legi Professional de Disseny Gràfic a habilitar i acreditar per a l’exercici professional als dissenyadors que van concloure la seva formació amb anterioritat a la creació d’aquesta jove titulació.

«Aquesta sentència -analitza Marc Vilar, advocat responsable de la resolució judicial- posa en qüestió que l’accés al grup «A» de la funció pública requereixi com a condició inexcusable la acreditació del títol de grau universitari si existeix, com és el cas, un mecanisme alternatiu, deguda i legalment establert, de convalidació de l’expertesa i la capacitat tècnica. No es pot ignorar una disposició legal que estableix que els dissenyadors que han estat reconeguts pel Col·legi, que té la potestat per fer-ho, estan plenament autoritzats per a la pràctica professional en el seu àmbit laboral. I és sobre la base d’aquest raonament que el Jutjat ha considerat discriminatòria aquesta clàusula del plec de condicions, doncs vulnera l’article 23.2 de la Constitució espanyola que regula com a dret fonamental el dret d’accedir a la funció pública en igualtat de condicions. Aquesta conclusió podria ser d’aplicació per a altres activitats de l’Administració on, tal i com succeeix amb els dissenyadors gràfics, s’han articulat mecanismes diferents a l’obtenció de grau universitari com ara l’habilitació professional que permetin fer compatible la submissió als principis de mèrit i capacitat que regeixen l’accés a la funció pública amb el trencament de l’automatisme que vincula inflexiblement l’accés a determinats grups de classificació del personal funcionari de l’Administració a la possessió d’un determinat títol superior o universitari».

Sentència considera discriminatori exigir-los el grau universitari per accedir a la funció pública

....................................

El Jutjat Contenciós Administratiu núm.9 de Barcelona ha dictat una important sentència a instàncies del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic De Catalunya, assessorats per Col·lectiu Ronda, que, per primera vegada en seu judicial, exonera als professionals del disseny col·legiats l’obligació d’estar en possessió del títol de grau universitari en disseny gràfic per accedir a les places de categoria «A» dins l’escala de l’Administració i organismes públics.

L’aprovació del Reial Decret 633/2010 de 14 de maig va instaurar els estudis superiors de disseny i regulava els continguts del grau universitari que les universitats van començar a impartir l’any, 2010. Amb anterioritat a aquesta data, no existien els títols universitaris oficials en aquest àmbit, malgrat, com és obvi, prestigiosos centres docents impartien estudis universitaris en disseny gràfic que acreditaven la professionalitat i formació de l’alumnat. Quatre anys després, al 2014, es creava el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya a través d’una llei aprovada per unanimitat al parlament de Catalunya que incorporava entre les seves disposicions l’autorització a crear una Comissió habilitadora destinada a constatar els coneixements tècnics i l’expertesa de tots aquells dissenyadors que, havent conclòs la seva etapa formativa amb anterioritat a l’existència del grau universitari de disseny, poguessin acreditar estar en possessió d’estudis equivalents universitaris i/o atresorar una trajectòria d’anys de dedicació professional a la pràctica del disseny gràfic en qualsevol dels seus molt vessants. Jesús Del Hoyò, degà emèrit del Col·legi Professional de Disseny Gràfic, considera que «el reconeixement de la equivalència de la col·legiació com a grau universitari, a efectes laborals, és un punt essencial del nou paradigma professional que vertebra la pràctica del disseny gràfic per no discriminar els dissenyadors formats abans o després de ser uns estudis plenament universitaris .Aquesta va ser una disposició cabdal -analitza Del Hoyo- doncs permetia oferir una solució de reconeixement professional a moltes persones que es dedicaven a l’activitat del disseny des de molt abans de que existissin els estudis universitaris de disseny».

Una sentència transcendent

 Apel·lant a aquesta norma que, a efectes d’accés a la pràctica professional, equipara la col·legiació a la possessió del grau universitari, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda, ha aconseguit que el Jutjat Contenciós Administratiu núm.9 de Barcelona anul·lés les bases del concurs oposició convocat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que incorporaven l’obligació d’acreditar aquesta titulació universitària ignorant la disposició legal que autoritzava al Col·legi Professional de Disseny Gràfic a habilitar i acreditar per a l’exercici professional als dissenyadors que van concloure la seva formació amb anterioritat a la creació d’aquesta jove titulació.

«Aquesta sentència -analitza Marc Vilar, advocat responsable de la resolució judicial- posa en qüestió que l’accés al grup «A» de la funció pública requereixi com a condició inexcusable la acreditació del títol de grau universitari si existeix, com és el cas, un mecanisme alternatiu, deguda i legalment establert, de convalidació de l’expertesa i la capacitat tècnica. No es pot ignorar una disposició legal que estableix que els dissenyadors que han estat reconeguts pel Col·legi, que té la potestat per fer-ho, estan plenament autoritzats per a la pràctica professional en el seu àmbit laboral. I és sobre la base d’aquest raonament que el Jutjat ha considerat discriminatòria aquesta clàusula del plec de condicions, doncs vulnera l’article 23.2 de la Constitució espanyola que regula com a dret fonamental el dret d’accedir a la funció pública en igualtat de condicions. Aquesta conclusió podria ser d’aplicació per a altres activitats de l’Administració on, tal i com succeeix amb els dissenyadors gràfics, s’han articulat mecanismes diferents a l’obtenció de grau universitari com ara l’habilitació professional que permetin fer compatible la submissió als principis de mèrit i capacitat que regeixen l’accés a la funció pública amb el trencament de l’automatisme que vincula inflexiblement l’accés a determinats grups de classificació del personal funcionari de l’Administració a la possessió d’un determinat títol superior o universitari».