Primera sentència que condemna la Generalitat per l'exposició a l'amiant d'un bomber
El Jutjat Social 13 de Barcelona ha dictat la primera sentència que condemna la Generalitat de Catalunya per manca de mesures de seguretat en el cas d'un bomber en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta com a conseqüència de l'exposició a l'amiant.
Durant els anys 80, els bombers del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de l'Ajuntament de Barcelona incloïen elements entre els seus equips individuals de protecció confeccionats fent servir amiant, material que entre les seves nombroses virtuts també atresora grans propietats ignífugues. A banda, fins els anys 90 van ser els propis bombers qui es feien càrrec de la neteja del la seva roba de treball i dels esmentats equips de protecció, contradient el contingut de la normativa en vigor que establia amb claredat que l'empresa era responsable de la neteja i manteniment de la roba i l'equipament. Aquests fets, que la sentència del jutjat social 13 de Barcelona considera provats, formen part del seguit d'incompliments del deure de protecció que la Generalitat mantenia amb el col·lectiu de professionals de l'extinció d'incendis, un grup particularment exposat a la perillositat de l'amiant en desenvolupar de forma habitual la seva lluita contra els incendis en entorns industrials i habitatges amb presència d'asbest. Tot així, la resolució també constata que el bomber actualment afectats d'asbestosi mai va rebre cap formació específica ni disposava de plans d'actuació davant l'eventualitat de desenvolupar la seva tasca en un escenari on previsiblement es pogués detectar la presència d'amiant.
Recàrrec de la pensió
La sentència, aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda, obliga la Generalitat a abonar un recàrrec equivalent al 40% de l'import de la prestació que correspon al bomber afectat, a qui l'INSS va reconèixer l'any 2007 una incapacitat permanent en grau d'absoluta com a conseqüència d'una asbestosi d'origen laboral. Amb anterioritat, des de l'any 1996, el bomber es va veure obligat a abandonar les funcions vinculades a l'extinció d'incendis que desenvolupava des de l'any 1973 i passar a fer feina de caràcter administratiu degut a la pèrdua de condició física derivada de la seva patologia. Tot i així, i malgrat el risc evident d'exposició a l'amiant que comporta la professió, la Generalitat ha admès que no va ser fins l'any 2008 -sis anys després de la definitiva prohibició de l'amiant a l'Estat espanyol- que no es van començar a fer les proves específiques per a l'aplicació del protocol mèdic d'amiant. Situació que la sentència també condemna en considerar-lo un altre incompliment del deure de protecció.
Primera sentència que fa responsable l'Administració
Aquesta sentència és la primera que condemna el govern de Catalunya per l'incompliment del deure de vetllar, en la seva qualitat d'ocupador, per la seguretat del col·lectiu de bombers davant l'amenaça que suposa l'amiant, material prohibit al conjunt de la UE i responsable de gravíssimes patologies, incloent-hi diverses formes mortals de càncer. Segons explica l'advocat Àlex Tisminetzky de Col·lectiu Ronda, la resolució «representa un nou front judicial en la lluita de les víctimes de l'asbest després que siguin nombrosíssimes les sentències, incloent-hi del Tribunal Suprem, que per equivalents incompliments de la normativa en matèria de prevenció han condemnat diferents empreses a abonar els corresponents recàrrecs de prestacions i importants indemnitzacions en concepte de danys i perjudicis». Per a l'advocat «la manca de mesures de seguretat o l'adopció de mesures insuficients esdevé especialment greu quan la responsable és la pròpia Administració, la mateixa que hauria de vetllar amb extrema cura per l'estricte compliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat laboral. Aquest cas resulta especialment punyent, doncs el temps no deixa de demostrar-nos la manca de compromís que, de forma molt generalitzada, empreses i administracions van mantenir amb el deure de seguretat en relació a un material com és l'amiant sobre el qual se sabia perfectament la seva perillositat».
