Les empreses també poden reclamar per la clàusula sòl de la hipoteca


Durant anys, els tribunals espanyols van negar a empreses i autònoms la possibilitat de reclamar per l'abusivitat de la clàusula sòl incorporada en els seus préstecs hipotecaris. No obstant això, un canvi de criteri del Tribunal Suprem ha obert la porta a centenars de sentències en sentit contrari.

La immensa majoria de sentències que han anul·lat la clàusula sòl inclosa en milions de préstecs hipotecaris ho han fet en base a la normativa espanyola i comunitària de protecció dels consumidors i usuaris de banca. En aquestes resolucions s’acostuma a apreciar que la informació proporcionat als clients era insuficient per entendre el veritable funcionament i les conseqüències negatives d'una clàusula que imposa un límit mínim a la variabilitat de l'interès nominal de les hipoteques, impedint als perjudicats beneficiar-se de possibles baixades del tipus d'interès, tal com ha succeït en els darrers anys amb l'Euribor. A criteri dels tribunals, i com es desprèn de la normativa vigent, els usuaris de banca són objecte d'un especial grau de protecció que obliga a ser especialment rigorosos a l'hora d'analitzar la suficiència de la informació que els va ser proporcionada.

No obstant això, i durant anys, aquests mateixos tribunals consideraven que les societats i els autònoms que subscrivien préstecs hipotecaris destinat a la seva pràctica professional (per exemple, per adquirir un local comercial) no ho feien en qualitat de consumidors i, per tant, les entitats no estaven subjectes als especials requeriments de transparència i claredat que són imperatius quan tracten amb clients minoristes.

Afortunadament, aquesta situació que provocava un perjudici enorme i injustificable ha experimentat un canvi radical arran d'una sentència dictada pel Tribunal Suprem al maig de 2019 que ha permès a centenars d'empreses reclamar judicialment i aconseguir l'eliminació de la clàusula sòl de les seves hipoteques i la devolució de les quantitats indegudament abonades.

De el control de transparència al control d'incorporació

En la sentència, el Tribunal Suprem condemnava a Caja Laboral a suprimir la clàusula sòl i reintegrar els diners abonat en excés a una parella que va subscriure una hipoteca per adquirir un local destinat a acollir una perruqueria.

Va considerar l'Alt Tribunal que si en el cas de clients particulars havia d'aplicar l'anomenat control de transparència que analitza la claredat i rigor de la informació, quan es tracta d'empreses també cal analitzar la informació proporcionada per l'entitat. En aquesta ocasió aplicant un altre tipus de control: el d'incorporació.

En què consisteix el control d'incorporació?

En essència, en una cosa tan senzilla i evident com que el prestatari «ha de tenir una oportunitat real de conèixer la clàusula en el moment de la celebració del contracte de préstec» i que aquesta ha d'estar expressada amb «una redacció clara, concreta i senzilla, que permeti una comprensió gramatical normal».

Sent així, per tal que la clàusula sigui vàlida, l'empresa o el treballador autònom han hagut de tenir amb anterioritat a la signatura de l'escriptura una informació prou precisa per part de l'entitat sobre l'existència de la clàusula sòl que, a més, ha d'estar redactada amb claredat, concreció i senzillesa, sense provocar equívocs en relació a la seva veritable naturalesa.

D'això es deriva que les empreses ja poden reclamar que se'ls retorni les quantitats pagades en excés, incrementades amb els corresponents interessos, en tots aquells casos en què, per exemple, no s'inclogués informació sobre la clàusula sòl en l'oferta vinculant o FIPER que l'entitat trasllada a mode de resum abans de la signatura del préstec. També, com veiem, hi ha la possibilitat de reclamar l'abusivitat de la clàusula quan el seu redactat no resulti prou intel·ligible.

Les empreses obren un nou front judicial

A partir d'aquesta sentència que posava punt i final a la indefensió d'empreses i autònoms front a aquest tipus d'abusos financers, les resolucions de nombrosos jutjats i audiències provincials no s'han fet esperar. Finalment, tal com veníem exigint, s'ha reconegut a les societats mercantils la possibilitat de reclamar per les clàusules abusives dels préstecs hipotecaris i deixar de patir els seus efectes negatius de la mateixa manera que durant anys han pogut fer-ho els consumidors.

Ara, els tribunals condemnen a les entitats no tan sols per la falta de diligència a l'hora d'informar als seus clients particulars sinó també per l'opacitat i la falta d'informació subministrada a empreses i autònoms.

La immensa majoria de sentències que han anul·lat la clàusula sòl inclosa en milions de préstecs hipotecaris ho han fet en base a la normativa espanyola i comunitària de protecció dels consumidors i usuaris de banca. En aquestes resolucions s’acostuma a apreciar que la informació proporcionat als clients era insuficient per entendre el veritable funcionament i les conseqüències negatives d'una clàusula que imposa un límit mínim a la variabilitat de l'interès nominal de les hipoteques, impedint als perjudicats beneficiar-se de possibles baixades del tipus d'interès, tal com ha succeït en els darrers anys amb l'Euribor. A criteri dels tribunals, i com es desprèn de la normativa vigent, els usuaris de banca són objecte d'un especial grau de protecció que obliga a ser especialment rigorosos a l'hora d'analitzar la suficiència de la informació que els va ser proporcionada.

No obstant això, i durant anys, aquests mateixos tribunals consideraven que les societats i els autònoms que subscrivien préstecs hipotecaris destinat a la seva pràctica professional (per exemple, per adquirir un local comercial) no ho feien en qualitat de consumidors i, per tant, les entitats no estaven subjectes als especials requeriments de transparència i claredat que són imperatius quan tracten amb clients minoristes.

Afortunadament, aquesta situació que provocava un perjudici enorme i injustificable ha experimentat un canvi radical arran d'una sentència dictada pel Tribunal Suprem al maig de 2019 que ha permès a centenars d'empreses reclamar judicialment i aconseguir l'eliminació de la clàusula sòl de les seves hipoteques i la devolució de les quantitats indegudament abonades.

De el control de transparència al control d'incorporació

En la sentència, el Tribunal Suprem condemnava a Caja Laboral a suprimir la clàusula sòl i reintegrar els diners abonat en excés a una parella que va subscriure una hipoteca per adquirir un local destinat a acollir una perruqueria.

Va considerar l'Alt Tribunal que si en el cas de clients particulars havia d'aplicar l'anomenat control de transparència que analitza la claredat i rigor de la informació, quan es tracta d'empreses també cal analitzar la informació proporcionada per l'entitat. En aquesta ocasió aplicant un altre tipus de control: el d'incorporació.

En què consisteix el control d'incorporació?

En essència, en una cosa tan senzilla i evident com que el prestatari «ha de tenir una oportunitat real de conèixer la clàusula en el moment de la celebració del contracte de préstec» i que aquesta ha d'estar expressada amb «una redacció clara, concreta i senzilla, que permeti una comprensió gramatical normal».

Sent així, per tal que la clàusula sigui vàlida, l'empresa o el treballador autònom han hagut de tenir amb anterioritat a la signatura de l'escriptura una informació prou precisa per part de l'entitat sobre l'existència de la clàusula sòl que, a més, ha d'estar redactada amb claredat, concreció i senzillesa, sense provocar equívocs en relació a la seva veritable naturalesa.

D'això es deriva que les empreses ja poden reclamar que se'ls retorni les quantitats pagades en excés, incrementades amb els corresponents interessos, en tots aquells casos en què, per exemple, no s'inclogués informació sobre la clàusula sòl en l'oferta vinculant o FIPER que l'entitat trasllada a mode de resum abans de la signatura del préstec. També, com veiem, hi ha la possibilitat de reclamar l'abusivitat de la clàusula quan el seu redactat no resulti prou intel·ligible.

Les empreses obren un nou front judicial

A partir d'aquesta sentència que posava punt i final a la indefensió d'empreses i autònoms front a aquest tipus d'abusos financers, les resolucions de nombrosos jutjats i audiències provincials no s'han fet esperar. Finalment, tal com veníem exigint, s'ha reconegut a les societats mercantils la possibilitat de reclamar per les clàusules abusives dels préstecs hipotecaris i deixar de patir els seus efectes negatius de la mateixa manera que durant anys han pogut fer-ho els consumidors.

Ara, els tribunals condemnen a les entitats no tan sols per la falta de diligència a l'hora d'informar als seus clients particulars sinó també per l'opacitat i la falta d'informació subministrada a empreses i autònoms.