Deliveroo: esmena a la totalitat de l'economia de plataforma


La decisió de Tribunal Superior de Justícia de Madrid de desestimar el recurs interposat per Deliveroo i l'associació Asoriders contra la sentència prèvia de l'Jutjat Social 19 de Madrid que validava l'actuació d'Inspecció de Treball donant d'alta d'ofici en la Seguretat Social als repartidors de la companyia obliga a adoptar mesures urgents de regulació de l'activitat de el sector per evitar que es perllongui la desprotecció laboral i social del col·lectiu de riders.

Més enllà de la concreta situació dels 532 repartidors afectats en primera persona per l'actuació d'Inspecció de Treball a Madrid, la decisió de Ple de la Sala Social del TSJM representa un qüestionament radical i sense fissures dels plantejaments de l'anomenada economia de plataforma, que té com a principal eix, precisament, la negativa de les empreses a assumir els drets i obligacions pròpies dels veritables ocupadors. Decisió que, òbviament, priva a aquests treballadors, cínicament rebatejats com 'col·laboradors', del conjunt de garanties i drets que emparen els treballadors per compte aliena en matèria laboral i de Seguretat Social.

La sentència de l'TSJM dissecciona amb precisió el model de relacions que Deliveroo manté amb els seus riders concloent la massiva presència de notes de dependència, subordinació i subjecció a l'esfera organitzativa de l'empresa. Els repartidors de Deliveroo, al contrari del que la multinacional sosté, no actuen amb autonomia o llibertat sinó en situació de submissió a les ordres de l'empresa que és qui determina totes les característiques essencials de la prestació de serveis.

"La importància d'aquesta sentència és que no analitza la situació particular d'un repartidor o un grup de repartidors sinó el model en si mateix, les notes comunes a la feina de tots els repartidors de Deliveroo" explica l'advocada Esther Comas de Col·lectiu Ronda a Madrid, una de les lletrades personades en aquest procediment en representació d'un grup dels riders implicats. "I no podem perdre de vista -emfatitza l’advocada- que el resultat d'aquest exhaustiva anàlisi és que 20 magistrats experts en la matèria aprecien, de forma unànime i sense cap vot particular, que el recurs que Deliveroo fa de la figura de repartidors autònoms és un autèntic subterfugi legal destinat a reduir els seus costos econòmics, maximitzar el seu benefici i defugir obligacions a costa dels drets dels seus treballadors ".

"L'expansió d'aquest model és una amenaça per a tots i totes"

L'advocada de Col·lectiu Ronda considera arribada l'hora d'una definitiva intervenció política en l'assumpte. "Inspecció de Treball i la judicatura estan fent la seva feina per tal de dificultar aquestes pràctiques fraudulentes, però la definitiva solució al problema no pot dependre només d’això. És necessària una intervenció política decidida per fer complir les disposicions de l'Estatut dels Treballadors i impedir que aquestes empreses segueixin aprofitant-se de un model d'explotació econòmica que ha estat reiteradament qualificat de fraudulent". Referent a això, la lletrada manifesta la seva por "per les informacions que de forma més o menys recurrent han anat apareixent en mitjans sobre la possibilitat de crear l'artificiosa figura de l'autònom digital per donar cobertura legal a allò que avui en dia és només un greu frau de llei. Una cosa similar al que ja es va fer quan es va crear la figura dels TRADE que, en realitat, en la immensa majoria de casos, oculta veritables relacions laborals encobertes".

"La qüestió de la laboralitat no és en absolut intranscendent -manifesta Comas- és la porta d'accés a drets tan essencials que els donem per segurs, sense adonar-nos que empreses com Deliveroo i Glovo els posen diàriament en qüestió. Jornada màxima diària, temps de descans, seguretat laboral, vacances retribuïdes, prestació per incapacitat, atur i un llarg etcètera. Tot això que tant ha costat aconseguir està en risc. I l'extensió de el model no deixa de’accelerar-se. No són tan visibles perquè no circulen per la ciutat amb vistoses motxilles de colors, però els falsos autònoms cada vegada són més i en més sectors. Advocats, metges, arquitectes, periodistes ... tots ells privats dels seus drets més elementals al mateix temps que es priva el sistema de la Seguretat Social de recursos que li correspondrien per a benefici exclusiu d'unes empreses que són les úniques a qui la pervivència d’aquesta situació convé. Parlar d'autònoms digitals per referir-se al que la sentència de l'TSJM i altres resolucions prèvies defineix com a treballadors per compte d'altri seria, senzillament, robar els seus drets a aquests treballadors, alguns d'ells en situacions especialment vulnerables o d'especials dificultat per accedir al món laboral".

Una sentència aplicable de forma immediata

"Com dèiem a el principi -insisteix la advocada- l'abast d'aquesta sentència no es limita als 532 repartidors implicats. Les valoracions de ple de la Sala Social del TSJM són d'aplicació per a tots els repartidors que actualment treballen per Deliveroo i fins i tot en altres empreses i àrees territorials diferents a la Comunitat de Madrid, ja que l'anàlisi és global i extrapolable. Hem d'utilitzar aquesta resolució per posar fi, definitivament a un model empresarial que no és viable si no té la capacitat d'afrontar les seves obligacions. Si una empresa no pot subsistir pel fet de reconèixer als seus empleats com el que són, és que aquesta empresa no ha d'existir".

Més enllà de la concreta situació dels 532 repartidors afectats en primera persona per l'actuació d'Inspecció de Treball a Madrid, la decisió de Ple de la Sala Social del TSJM representa un qüestionament radical i sense fissures dels plantejaments de l'anomenada economia de plataforma, que té com a principal eix, precisament, la negativa de les empreses a assumir els drets i obligacions pròpies dels veritables ocupadors. Decisió que, òbviament, priva a aquests treballadors, cínicament rebatejats com 'col·laboradors', del conjunt de garanties i drets que emparen els treballadors per compte aliena en matèria laboral i de Seguretat Social.

La sentència de l'TSJM dissecciona amb precisió el model de relacions que Deliveroo manté amb els seus riders concloent la massiva presència de notes de dependència, subordinació i subjecció a l'esfera organitzativa de l'empresa. Els repartidors de Deliveroo, al contrari del que la multinacional sosté, no actuen amb autonomia o llibertat sinó en situació de submissió a les ordres de l'empresa que és qui determina totes les característiques essencials de la prestació de serveis.

"La importància d'aquesta sentència és que no analitza la situació particular d'un repartidor o un grup de repartidors sinó el model en si mateix, les notes comunes a la feina de tots els repartidors de Deliveroo" explica l'advocada Esther Comas de Col·lectiu Ronda a Madrid, una de les lletrades personades en aquest procediment en representació d'un grup dels riders implicats. "I no podem perdre de vista -emfatitza l’advocada- que el resultat d'aquest exhaustiva anàlisi és que 20 magistrats experts en la matèria aprecien, de forma unànime i sense cap vot particular, que el recurs que Deliveroo fa de la figura de repartidors autònoms és un autèntic subterfugi legal destinat a reduir els seus costos econòmics, maximitzar el seu benefici i defugir obligacions a costa dels drets dels seus treballadors ".

"L'expansió d'aquest model és una amenaça per a tots i totes"

L'advocada de Col·lectiu Ronda considera arribada l'hora d'una definitiva intervenció política en l'assumpte. "Inspecció de Treball i la judicatura estan fent la seva feina per tal de dificultar aquestes pràctiques fraudulentes, però la definitiva solució al problema no pot dependre només d’això. És necessària una intervenció política decidida per fer complir les disposicions de l'Estatut dels Treballadors i impedir que aquestes empreses segueixin aprofitant-se de un model d'explotació econòmica que ha estat reiteradament qualificat de fraudulent". Referent a això, la lletrada manifesta la seva por "per les informacions que de forma més o menys recurrent han anat apareixent en mitjans sobre la possibilitat de crear l'artificiosa figura de l'autònom digital per donar cobertura legal a allò que avui en dia és només un greu frau de llei. Una cosa similar al que ja es va fer quan es va crear la figura dels TRADE que, en realitat, en la immensa majoria de casos, oculta veritables relacions laborals encobertes".

"La qüestió de la laboralitat no és en absolut intranscendent -manifesta Comas- és la porta d'accés a drets tan essencials que els donem per segurs, sense adonar-nos que empreses com Deliveroo i Glovo els posen diàriament en qüestió. Jornada màxima diària, temps de descans, seguretat laboral, vacances retribuïdes, prestació per incapacitat, atur i un llarg etcètera. Tot això que tant ha costat aconseguir està en risc. I l'extensió de el model no deixa de’accelerar-se. No són tan visibles perquè no circulen per la ciutat amb vistoses motxilles de colors, però els falsos autònoms cada vegada són més i en més sectors. Advocats, metges, arquitectes, periodistes ... tots ells privats dels seus drets més elementals al mateix temps que es priva el sistema de la Seguretat Social de recursos que li correspondrien per a benefici exclusiu d'unes empreses que són les úniques a qui la pervivència d’aquesta situació convé. Parlar d'autònoms digitals per referir-se al que la sentència de l'TSJM i altres resolucions prèvies defineix com a treballadors per compte d'altri seria, senzillament, robar els seus drets a aquests treballadors, alguns d'ells en situacions especialment vulnerables o d'especials dificultat per accedir al món laboral".

Una sentència aplicable de forma immediata

"Com dèiem a el principi -insisteix la advocada- l'abast d'aquesta sentència no es limita als 532 repartidors implicats. Les valoracions de ple de la Sala Social del TSJM són d'aplicació per a tots els repartidors que actualment treballen per Deliveroo i fins i tot en altres empreses i àrees territorials diferents a la Comunitat de Madrid, ja que l'anàlisi és global i extrapolable. Hem d'utilitzar aquesta resolució per posar fi, definitivament a un model empresarial que no és viable si no té la capacitat d'afrontar les seves obligacions. Si una empresa no pot subsistir pel fet de reconèixer als seus empleats com el que són, és que aquesta empresa no ha d'existir".