Clàusula sòl: empreses i professionals també poden reclamar

El Suprem sentència que les empreses poden reclamar la devolució dels imports indeguts

El Tribunal Suprem estableix que les empreses tenen dret a reclamar per la inclusió d'una clàusula sòl en els seus préstecs hipotecaris si en el moment de formalitzar l’operació no tenien consciència de l'existència de la clàusula.

Els jutjats espanyols han dictat milers de sentències condemnant a les entitats financeres per la incorporació de clàusules que estableixen un límit mínim a la variabilitat de l'interès nominal de les seves hipoteques (les famoses «clàusules sòl») en considerar que la seva inclusió no complia amb els estàndards de claredat i transparència que la legislació imposa als bancs en el tracte amb els consumidors. De forma habitual, en aquestes sentències s'aprecia que la informació subministrada als clients no permetia conèixer amb precisió el funcionament i les possibles conseqüències econòmiques d'aquesta clàusula, vulnerant la normativa estatal i comunitària de protecció dels consumidors i usuaris de banca, amb el resultat de declarar nul·la la clàusula i obligar les entitats a abonar les quantitats indegudament pagades pels seus clients.

Si aquesta qüestió havia estat àmpliament aclarida en relació als usuaris particulars en la seva condició de consumidors i, per tant, com a subjectes mereixedors d'un especial grau de protecció, la situació variava substancialment quan els titulars del préstec hipotecari eren empreses o treballadors autònoms que havien adquirit un local destinat a acollir la seva activitat professional.

Sense protecció per a les empreses i treballadors autònoms

Els tribunals consideraven que les societats i els autònoms que subscrivien préstecs hipotecaris no ho feien en qualitat de consumidors i les entitats no estaven subjectes als especials requeriments de transparència i claredat que són imperatius quan tracten amb clients minoristes. Sent així, les reclamacions plantejades per empreses en relació a la clàusula sòl de les seves hipoteques topaven amb un escull quasi insalvable que les convertia en inviables. Almenys fins ara.

El Suprem considera que les empreses poden reclamar

En una recent sentència dictada pel Tribunal Suprem en relació al cas d'una parella que va adquirir un local per instal·lar una perruqueria, l'Alt Tribunal ha obligat a l'entitat financera, Caixa Laboral, a suprimir la clàusula sòl de la hipoteca subscrita i reintegrar les quantitats indegudament abonades per efecte de la clàusula tot i que el local estava destinat a una activitat professional i els hipotecats no actuaven com a consumidors.

Si en el cas dels consumidors s'estableix la nul·litat de la clàusula sòl en constatar que la seva inclusió no supera l'anomenat «control de transparència», en aquesta nova i importantíssima resolució del Tribunal Suprem s'acredita l'incompliment del «control d'incorporació», un requisit que, al contrari del que succeeix amb el control de transparència, també estén els seus efectes sobre les empreses i no únicament sobre els consumidors.

En què consisteix el control d'incorporació?

En essència, en una cosa tan senzilla i evident com que el prestatari «ha de tenir una oportunitat real de conèixer la clàusula en el moment de la celebració del contracte de préstec» i que aquesta ha d'estar expressada amb «una redacció clara, concreta i senzilla, que permeti una comprensió gramatical normal».

Sent així, per a que la clàusula sigui vàlida, l'empresa o el treballador autònom han hagut de tenir amb anterioritat a la signatura de l'escriptura una informació prou precisa per part de l'entitat sobre l'existència de la clàusula sòl que ha d'estar redactada, a més a més, amb claredat, concreció i senzillesa, sense provocar equívocs sobre la veritable naturalesa de la clàusula en qüestió.

D'això es deriva que les empreses ja poden reclamar que se'ls retorni les quantitats pagades en excés, incrementades amb els corresponents interessos, en tots aquells casos en què, per exemple, no s'inclogués informació sobre la clàusula sòl en l'oferta vinculant o FIPER que l'entitat trasllada a mode de resum abans de la signatura del préstec. També, com veiem, hi ha la possibilitat de reclamar l'abusivitat de la clàusula quan el seu redactat no resulti prou intel·ligible.

Milers de demandes a l'espera

Finalment, el Tribunal Suprem ha optat per establir un criteri que posa punt i final a la situació d'indefensió que afectava a empreses i autònoms en relació a la clàusula sòl i que permetrà als tribunals poder avaluar si els bancs van complir amb les seves obligacions de diligència també respecte a les societats, tal com porten anys fent en relació als consumidors particulars. Una decisió que, sense cap dubte, obre la porta al fet que moltes empreses i professionals deixin de patir els efectes negatius de la clàusula sòl incorporada als seus préstecs hipotecaris.

El Suprem sentència que les empreses poden reclamar la devolució dels imports indeguts

Els jutjats espanyols han dictat milers de sentències condemnant a les entitats financeres per la incorporació de clàusules que estableixen un límit mínim a la variabilitat de l'interès nominal de les seves hipoteques (les famoses «clàusules sòl») en considerar que la seva inclusió no complia amb els estàndards de claredat i transparència que la legislació imposa als bancs en el tracte amb els consumidors. De forma habitual, en aquestes sentències s'aprecia que la informació subministrada als clients no permetia conèixer amb precisió el funcionament i les possibles conseqüències econòmiques d'aquesta clàusula, vulnerant la normativa estatal i comunitària de protecció dels consumidors i usuaris de banca, amb el resultat de declarar nul·la la clàusula i obligar les entitats a abonar les quantitats indegudament pagades pels seus clients.

Si aquesta qüestió havia estat àmpliament aclarida en relació als usuaris particulars en la seva condició de consumidors i, per tant, com a subjectes mereixedors d'un especial grau de protecció, la situació variava substancialment quan els titulars del préstec hipotecari eren empreses o treballadors autònoms que havien adquirit un local destinat a acollir la seva activitat professional.

Sense protecció per a les empreses i treballadors autònoms

Els tribunals consideraven que les societats i els autònoms que subscrivien préstecs hipotecaris no ho feien en qualitat de consumidors i les entitats no estaven subjectes als especials requeriments de transparència i claredat que són imperatius quan tracten amb clients minoristes. Sent així, les reclamacions plantejades per empreses en relació a la clàusula sòl de les seves hipoteques topaven amb un escull quasi insalvable que les convertia en inviables. Almenys fins ara.

El Suprem considera que les empreses poden reclamar

En una recent sentència dictada pel Tribunal Suprem en relació al cas d'una parella que va adquirir un local per instal·lar una perruqueria, l'Alt Tribunal ha obligat a l'entitat financera, Caixa Laboral, a suprimir la clàusula sòl de la hipoteca subscrita i reintegrar les quantitats indegudament abonades per efecte de la clàusula tot i que el local estava destinat a una activitat professional i els hipotecats no actuaven com a consumidors.

Si en el cas dels consumidors s'estableix la nul·litat de la clàusula sòl en constatar que la seva inclusió no supera l'anomenat «control de transparència», en aquesta nova i importantíssima resolució del Tribunal Suprem s'acredita l'incompliment del «control d'incorporació», un requisit que, al contrari del que succeeix amb el control de transparència, també estén els seus efectes sobre les empreses i no únicament sobre els consumidors.

En què consisteix el control d'incorporació?

En essència, en una cosa tan senzilla i evident com que el prestatari «ha de tenir una oportunitat real de conèixer la clàusula en el moment de la celebració del contracte de préstec» i que aquesta ha d'estar expressada amb «una redacció clara, concreta i senzilla, que permeti una comprensió gramatical normal».

Sent així, per a que la clàusula sigui vàlida, l'empresa o el treballador autònom han hagut de tenir amb anterioritat a la signatura de l'escriptura una informació prou precisa per part de l'entitat sobre l'existència de la clàusula sòl que ha d'estar redactada, a més a més, amb claredat, concreció i senzillesa, sense provocar equívocs sobre la veritable naturalesa de la clàusula en qüestió.

D'això es deriva que les empreses ja poden reclamar que se'ls retorni les quantitats pagades en excés, incrementades amb els corresponents interessos, en tots aquells casos en què, per exemple, no s'inclogués informació sobre la clàusula sòl en l'oferta vinculant o FIPER que l'entitat trasllada a mode de resum abans de la signatura del préstec. També, com veiem, hi ha la possibilitat de reclamar l'abusivitat de la clàusula quan el seu redactat no resulti prou intel·ligible.

Milers de demandes a l'espera

Finalment, el Tribunal Suprem ha optat per establir un criteri que posa punt i final a la situació d'indefensió que afectava a empreses i autònoms en relació a la clàusula sòl i que permetrà als tribunals poder avaluar si els bancs van complir amb les seves obligacions de diligència també respecte a les societats, tal com porten anys fent en relació als consumidors particulars. Una decisió que, sense cap dubte, obre la porta al fet que moltes empreses i professionals deixin de patir els efectes negatius de la clàusula sòl incorporada als seus préstecs hipotecaris.