El TSJC intervé en el conflicte de les falses copperatives en el sector carni
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una resolució on determina, en el marc del reconeixement d'una incapacitat permanent, que la contracta entre una aparent societat cooperativa de treball associat i un escorxador constituïa un cas de cessió il·legal de mà d'obra.
L'existència de falses cooperatives al sector carni de Catalunya ha estat causa de polèmica als darrers anys en esdevenir objecte de denúncia per part de diversos estaments, especialment la plataforma Càrnies en Lluita, fins el punt d'haver provocat una modificació de la Llei Catalana de Cooperatives que perseguia dificultar la seva proliferació. En essència, es constatava que algunes de les grans empreses del sector es fan servir d'aquestes falses cooperatives com a meres dipositàries de mà d'obra amb la intenció de defugir l'obligació de respectar les condicions laborals i salarials fixades pel conveni sectorial vigent. Així, darrera la fraudulenta façana de societats cooperatives aparentment dotades de personalitat pròpia, només trobàvem instruments mercantils destinats a pauperitzar les condicions de treball d'uns suposats socis que, a la pràctica, tenien absolutament vedat l'exercici de la participació en la gestió i l'organització que és inherent a la figura del soci cooperativista.
Sense la condició de soci
Gairebé un any després que es modifiqués la Llei Catalana de Cooperatives és evident, però, que les falses cooperatives continuen sent una realitat ben tangible en el sector carni. Prova d'això és la contundent sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ratifica una resolució prèvia del Jutjat Social 33 de Barcelona que apreciava l'existència de cessió il·legal de mà d'obra en la relació comercial entre l'empresa Carns Catalanes Pallejà S.A. -propietària d'un escorxador a Mercabarna i ocupadora de 40 persones- i la cooperativa Servicarne.
La resolució on s'aprecia que Servicarne limitava la seva actuació a operar com una veritable ETT a l'empara d'una contracta celebrada en frau de llei no tenia per objecte principal resoldre aquesta concreta qüestió, sinó que la conclusió s'ha donat en el marc del reconeixement d'una incapacitat permanent per accident de treball.
Segons consta com a acreditat en la sentència, la condició del treballador accidentat amb la suposada cooperativa ha de considerar-se laboral i no pas «societària» com correspondria en el cas d'una veritable cooperativa en haver-se demostrat l'incompliment dels requisits formals contemplats als propis Estatuts Socials de la cooperativa en el procediment d'admissió a soci del treballador en qüestió. Més important, però, és que la sentència nega que el treballador ostentés veritablement la condició de soci de la cooperativa en no poder identificar els elements de cogestió i participació que són elements distintius i inviolables de la figura del soci cooperativista.
Un cop provat que la suposada cooperativa no era tal, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avalua la naturalesa de la relació contractual entre ambdues societats, articulada a través d'una contracta. I de nou, la sentència aprecia elements de frau de llei.
Treball per torns
Tal i com recull la sentència, el personal contractat per Carns Catalanes Pallejà S.A. es dedica a tasques de especejament i filetejat a l'escorxador que posseeix l'empresa a Mercabarna en torn de matí. Idèntiques tasques a les que desenvolupen els suposats «socis» de Servicarne a les mateixes instal·lacions i amb les mateixes eines, uniforme i maquinària, amb l'única diferència que els empleats de la cooperativa ho fan en torn de tarda, tot i que amb supervisió i direcció per part de personal contractat per la pròpia Carns Catalanes Pallejà SA. Per tant, el TSJC acredita que la contracta no pot ser considerada com a tal en trobar-se mancada de qualsevol dels trets de substantivitat i autonomia tècnica exigibles a una contracta per poder ser considerada com a tal i no incórrer, com aquí succeeix, en una situació de frau de llei per cessió il·legal de mà d'obra. És a dir, la llei prohibeix que una empresa faci servir els serveis d'una altra que no sigui una ETT si aquest servei es limita a proporcionar treballadors i treballadores. Una contracta, per ser legal, requereix que se li assigni una funció concreta que s'encarregarà d'organitzar, planificar i executar amb autonomia, al servei de l'empresa que la contracta però no sota la seva direcció efectiva. Ha de retenir, doncs, substantivitat i capacitat decisòria sobre la pròpia activitat. Un extrem que, en aquest cas, es vulnera completament.
Cop a les falses cooperatives
La resolució de l'Alt Tribunal català resulta de gran transcendència pel fet d'incidir sobre una problemàtica com és l'existència de falses cooperatives en el sector de les càrnies avalant els arguments que ha emprat la plataforma Càrnies en Lluita i altres actors com ara el sindicat COS o la pròpia Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya a l'hora de denunciar el fenomen del cooperativisme instrumentalitzat per empobrir condicions laborals i salarials.
Les cooperatives no poden ser la drecera que emprin les empreses per alliberar-se de les seves obligacions com a ocupadores refugiant-se en l'aparença de que determinats treballadors no ho són, sinó que són socis que, de forma suposadament voluntària i autònoma, decideixen treballar per sota de les condicions que els correspondrien en cas d'estar contractats per l'empresa que realment es beneficia de la seva tasca.
El cooperativisme té com a objectiu dignificar el treball i empoderar els treballadors i treballadores. Cal, doncs, una actitud absolutament vigilant per evitar que les grans càrnies desnaturalitzin aquest fenomen i continuïn beneficiant-se de forma manifestament injusta.
