Gran invalidesa treballant sense contracte

L’INSS obligat a abonar la Gran Invalidesa d’un treballador accidentat sense contracte ni residència

Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda, nº 254/2021 del Jutjat Social 8 de Barcelona de 21 de juny de 2021, que condemna a l’INSS a abonar la pensió complerta de Gran Invalidesa professional d’un treballador que va patir un greu Accident de Treball quan treballava sense contracte ni permís de residència.

He cregut interessant comentar aquesta molt recent sentència, ja que no hi ha gaires sentències que abordin aquesta realitat de com s’abonen les prestacions dels treballadors que pateixen Accidents de Treball sense estar donats d’alta a la Seguretat Social ni tenir contracte escrit per part de l’empresa. Una greu infracció empresarial, que posa als treballadors en una situació de gran vulnerabilitat.

Fets provats de la sentència del JS8 de Barcelona

La sentència nº 254/2021 del Jutjat Social 8 de Barcelona de 21 de juny de 2021, estima la demanda d’una dona que reclamava el pagament complert de la prestació de Gran Invalidesa, derivada d’Accident de Treball, en base als següents fets provats:

- El treballador prestava els seus serveis des de feia un any per a una empresa com a oficial de la construcció i pintor, sense estar donat d’alta a la Seguretat Social, ni comptar amb cap contracte escrit, ni cap formalitat de cap tipus.

- El treballador pateix un molt greu Accident de Treball a l’agost de 2018, patint cremades al 70% del seu cos per una explosió d’uns dissolvents, amb molt severes seqüeles.

- L’INSS reconeix per resolució la prestació de Gran Invalidesa derivada d’Accident de Treball al treballador, però declara responsable a l’empresa d’abonar la citada prestació, avançant la Mútua de l’empresa només el 2,5 de l’IPREM.

- L’empresa està desapareguda des de l’Accident de Treball i no abona cap quantitat, i per tant, el treballador percep només una prestació del 2,5 de l’IPREM, malgrat tenir una pensió reconeguda de Gran Invalidesa professional molt més alta que ningú li abona.

L’actor, a través del Col·lectiu Ronda, reclamava que es condemni a l’INSS (ens gestor) i la TGSS (ens recaptador) com a ENTITATS RESPONSABLES SUBSIDIÀRIES DE LES PRESTACIONS EN CAS D’INSOLVÈNCIA EMPRESARIAL, com a continuadores jurídiques de l’extint Fons de Garantia d’Accidents de Treball en cas d’insolvència empresarial, en l’abonament de la prestació complerta de GRAN INVALIDESA derivada d’Accident de Treball

El Jutjat Social 8 de Barcelona estima la demanda, determinant literalment:

«Del artículo 163.1 de la LGSS se sigue que el importe del anticipo no podrá exceder del 2,5 del IPREM vigente al momento del hecho causante. Ahora bien, la obligación de anticipar no es equivalente a la responsabilidad subsidiaria que incumbe a las entidades gestoras en caso de insolvencia de la empresa (…) Por lo tanto, en caso de

insolvencia empresarial, la responsabilidad de las entidades gestoras deberá comprender la totalidad de la prestación o, lo que es igual, la diferencia entre el anticipo a cargo de la mutua y el importe total de la prestación, tal y como se postula en la demanda de la parte actora.»

Jurisprudència del TSJC en la matèria

Tal com he comentat, hi ha poques sentències que han analitzat situacions anàlegs. Respecte a casos com el que ens ocupa, podem observar la la sentència del Sentència del TSJ de Aragón de 01/02/2021, Nº de Recurso: 681/2020, Nº de Resolución: 35/2021. Ponente: ELENA LUMBRERAS LACARRA

«en este procedimiento se declara el derecho del trabajador a percibir la cantidad de 32.778,32 euros en concepto de diferencias en el cálculo de la prestación de IT, derivada de su reconocimiento de trabajador por cuenta ajena, y por imperativo del artículo 167.3 de la LGSS la empresa debe abonar tal diferencia al trabajador, sin perjuicio de la obligación de anticipo de la Mutua MAZ limitada a la cantidad de 24.006,88 euros y su derecho a repetir contra la empresa, y declarando la responsabilidad subsidiaria del INSS para el caso de insolvencia de la empresa. Y esta responsabilidad subsidiaria del INSS no se limita sólo a la cantidad anticipada por la Mutua sino por la totalidad " de las prestaciones de todo orden derivadas de incapacidad laboral transitoria, invalidez permanente o muerte, con cargo al oportuno Fondo de Garantía" ( artículo 94.4 del Decreto 907/1966, de 21 de abril, aprobando el texto articulado primero de la Ley 193/1963, de 28 de diciembre, sobre Bases de la Seguridad Social).»

L’INSS obligat a abonar la Gran Invalidesa d’un treballador accidentat sense contracte ni residència

He cregut interessant comentar aquesta molt recent sentència, ja que no hi ha gaires sentències que abordin aquesta realitat de com s’abonen les prestacions dels treballadors que pateixen Accidents de Treball sense estar donats d’alta a la Seguretat Social ni tenir contracte escrit per part de l’empresa. Una greu infracció empresarial, que posa als treballadors en una situació de gran vulnerabilitat.

Fets provats de la sentència del JS8 de Barcelona

La sentència nº 254/2021 del Jutjat Social 8 de Barcelona de 21 de juny de 2021, estima la demanda d’una dona que reclamava el pagament complert de la prestació de Gran Invalidesa, derivada d’Accident de Treball, en base als següents fets provats:

- El treballador prestava els seus serveis des de feia un any per a una empresa com a oficial de la construcció i pintor, sense estar donat d’alta a la Seguretat Social, ni comptar amb cap contracte escrit, ni cap formalitat de cap tipus.

- El treballador pateix un molt greu Accident de Treball a l’agost de 2018, patint cremades al 70% del seu cos per una explosió d’uns dissolvents, amb molt severes seqüeles.

- L’INSS reconeix per resolució la prestació de Gran Invalidesa derivada d’Accident de Treball al treballador, però declara responsable a l’empresa d’abonar la citada prestació, avançant la Mútua de l’empresa només el 2,5 de l’IPREM.

- L’empresa està desapareguda des de l’Accident de Treball i no abona cap quantitat, i per tant, el treballador percep només una prestació del 2,5 de l’IPREM, malgrat tenir una pensió reconeguda de Gran Invalidesa professional molt més alta que ningú li abona.

L’actor, a través del Col·lectiu Ronda, reclamava que es condemni a l’INSS (ens gestor) i la TGSS (ens recaptador) com a ENTITATS RESPONSABLES SUBSIDIÀRIES DE LES PRESTACIONS EN CAS D’INSOLVÈNCIA EMPRESARIAL, com a continuadores jurídiques de l’extint Fons de Garantia d’Accidents de Treball en cas d’insolvència empresarial, en l’abonament de la prestació complerta de GRAN INVALIDESA derivada d’Accident de Treball

El Jutjat Social 8 de Barcelona estima la demanda, determinant literalment:

«Del artículo 163.1 de la LGSS se sigue que el importe del anticipo no podrá exceder del 2,5 del IPREM vigente al momento del hecho causante. Ahora bien, la obligación de anticipar no es equivalente a la responsabilidad subsidiaria que incumbe a las entidades gestoras en caso de insolvencia de la empresa (…) Por lo tanto, en caso de

insolvencia empresarial, la responsabilidad de las entidades gestoras deberá comprender la totalidad de la prestación o, lo que es igual, la diferencia entre el anticipo a cargo de la mutua y el importe total de la prestación, tal y como se postula en la demanda de la parte actora.»

Jurisprudència del TSJC en la matèria

Tal com he comentat, hi ha poques sentències que han analitzat situacions anàlegs. Respecte a casos com el que ens ocupa, podem observar la la sentència del Sentència del TSJ de Aragón de 01/02/2021, Nº de Recurso: 681/2020, Nº de Resolución: 35/2021. Ponente: ELENA LUMBRERAS LACARRA

«en este procedimiento se declara el derecho del trabajador a percibir la cantidad de 32.778,32 euros en concepto de diferencias en el cálculo de la prestación de IT, derivada de su reconocimiento de trabajador por cuenta ajena, y por imperativo del artículo 167.3 de la LGSS la empresa debe abonar tal diferencia al trabajador, sin perjuicio de la obligación de anticipo de la Mutua MAZ limitada a la cantidad de 24.006,88 euros y su derecho a repetir contra la empresa, y declarando la responsabilidad subsidiaria del INSS para el caso de insolvencia de la empresa. Y esta responsabilidad subsidiaria del INSS no se limita sólo a la cantidad anticipada por la Mutua sino por la totalidad " de las prestaciones de todo orden derivadas de incapacidad laboral transitoria, invalidez permanente o muerte, con cargo al oportuno Fondo de Garantía" ( artículo 94.4 del Decreto 907/1966, de 21 de abril, aprobando el texto articulado primero de la Ley 193/1963, de 28 de diciembre, sobre Bases de la Seguridad Social).»