Indemnitzacions víctimes passives


El Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid ha dictat una important sentència que condemna l'empresa Uralita a pagar més de 700.000 Euros per la mort de 4 dones que van entrar en contacte amb l'amiant com a conseqüència de rentar la roba de treball dels seus pares i marits, empleats de l'empresa a Cerdanyola.

 del pare d'una d'elles i els marits de les altres tres, tots ells empleats de l'empresa a les instal·lacions de Cerdanyola del Vallès. La sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid considera provat que l'empresa va incomplir greument la normativa vigent en matèria de protecció de la salut de les persones que hi treballaven, incloent-hi la taxativa obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball susceptible d'haver quedat impregnada amb fibres d'amiant i proporcionar dobles taquilles per evitar que la roba de feina dels operaris pogués contaminar la de carrer. Precisament, aquesta roba contaminada és l'origen provat de les patologies relacionades amb l'amiant -asbestosi i mesiotelioma maligne- que han provocat la mort de les 4 dones,vinculades familiarment totes elles amb treballadors d'Uralita i exposades a les fibres d'asbest mentre es feien càrrec d'una neteja que corresponia a la pròpia empresa.

La resolució, en un fet de gran rellevància jurídica, desestima la pretensió de l'empresa de considerar els fets prescrits i acredita plenament la legitimitat dels hereus i familiars per reclamar en nom dels seus parents finats, descartant l'argument que URALITA havia esgrimit per eximir-se de responsabilitat per la mort de les anomenades víctimes domèstiques de l'amiant. La sentència, per tant, aplana el camí per a futures reclamacions de persones que, com és el cas d'aquestes 4 dones mortes, han estat víctimes de l'amiant malgrat no tenir cap relació laboral directa amb URALITA.

Recurs contra la resolució
 
 Malgrat la satisfacció per una sentència que nega alguns dels principals trets argumentals fets servir per Uralita en els processos judicials seguits per determinar la responsabilitat de l'empresa en les patologies mortals de persones exposades a l'amiant al seu entorn domèstic, Col·lectiu Ronda interposarà recurs contra la resolució judicial pel que fa 17 víctimes ambientals de l'amiant, també incloses en la causa i que han vist desestimada la seva pretensió de ser indemnitzats.
 són les persones afectades per patologies derivades de l'amiant com el mesioteloma que no han tingut relació laboral amb l'empresa i no han conviscut amb treballadors exposats a l'amiant, però que, en canvi, han patit els seus efectes pel fet d'haver estat veïns i viure o treballar en zones properes a les fàbriques on algunes empreses aconseguien multimilionaris beneficis a costa de la salut dels altres.

 interposarà recurs atès que la resolució considera, incomprensiblement, que no es pot establir de forma unívoca una relació entre l'exposició a l'amiant procedent de la fàbrica d'Uralita a Cerdanyola i les malalties de les víctimes demandants, malgrat admet que entre les múltiples irregularitats de l'empresa hi havia l'incompliment referent al correcte funcionament de sistemes de ventilació adients i el manteniment de finestres i finestrals per evitar, precisament, que les fibres d'amiant fossin expulsades a l'exterior. Una interpretació molt dèbil i feble com ho testimonia l'exagerada prevalença de les patologies vinculades a l'exposició a l'amiant entre els residents de Cerdanyola, Ripollet i rodalies, localitats veïnes de la fàbrica d'URALITA. Només en aquests municipis i basant-se en les dades i exàmens recollits als corresponents Centres d'Atenció Primària, han estat certificats més de 900 casos de malalties relacionades amb l'amiant. Una xifra infinitament allunyada de la que es pot recollir en municipis on no s'hi han assentat fàbriques que fessin servir l'amiant com a matèria primera de la seva producció, tal i com és el cas d'URALITA.

La notícia als mitjans:

foto: Málaga Amianto Cero

 del pare d'una d'elles i els marits de les altres tres, tots ells empleats de l'empresa a les instal·lacions de Cerdanyola del Vallès. La sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid considera provat que l'empresa va incomplir greument la normativa vigent en matèria de protecció de la salut de les persones que hi treballaven, incloent-hi la taxativa obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball susceptible d'haver quedat impregnada amb fibres d'amiant i proporcionar dobles taquilles per evitar que la roba de feina dels operaris pogués contaminar la de carrer. Precisament, aquesta roba contaminada és l'origen provat de les patologies relacionades amb l'amiant -asbestosi i mesiotelioma maligne- que han provocat la mort de les 4 dones,vinculades familiarment totes elles amb treballadors d'Uralita i exposades a les fibres d'asbest mentre es feien càrrec d'una neteja que corresponia a la pròpia empresa.

La resolució, en un fet de gran rellevància jurídica, desestima la pretensió de l'empresa de considerar els fets prescrits i acredita plenament la legitimitat dels hereus i familiars per reclamar en nom dels seus parents finats, descartant l'argument que URALITA havia esgrimit per eximir-se de responsabilitat per la mort de les anomenades víctimes domèstiques de l'amiant. La sentència, per tant, aplana el camí per a futures reclamacions de persones que, com és el cas d'aquestes 4 dones mortes, han estat víctimes de l'amiant malgrat no tenir cap relació laboral directa amb URALITA.

Recurs contra la resolució
 
 Malgrat la satisfacció per una sentència que nega alguns dels principals trets argumentals fets servir per Uralita en els processos judicials seguits per determinar la responsabilitat de l'empresa en les patologies mortals de persones exposades a l'amiant al seu entorn domèstic, Col·lectiu Ronda interposarà recurs contra la resolució judicial pel que fa 17 víctimes ambientals de l'amiant, també incloses en la causa i que han vist desestimada la seva pretensió de ser indemnitzats.
 són les persones afectades per patologies derivades de l'amiant com el mesioteloma que no han tingut relació laboral amb l'empresa i no han conviscut amb treballadors exposats a l'amiant, però que, en canvi, han patit els seus efectes pel fet d'haver estat veïns i viure o treballar en zones properes a les fàbriques on algunes empreses aconseguien multimilionaris beneficis a costa de la salut dels altres.

 interposarà recurs atès que la resolució considera, incomprensiblement, que no es pot establir de forma unívoca una relació entre l'exposició a l'amiant procedent de la fàbrica d'Uralita a Cerdanyola i les malalties de les víctimes demandants, malgrat admet que entre les múltiples irregularitats de l'empresa hi havia l'incompliment referent al correcte funcionament de sistemes de ventilació adients i el manteniment de finestres i finestrals per evitar, precisament, que les fibres d'amiant fossin expulsades a l'exterior. Una interpretació molt dèbil i feble com ho testimonia l'exagerada prevalença de les patologies vinculades a l'exposició a l'amiant entre els residents de Cerdanyola, Ripollet i rodalies, localitats veïnes de la fàbrica d'URALITA. Només en aquests municipis i basant-se en les dades i exàmens recollits als corresponents Centres d'Atenció Primària, han estat certificats més de 900 casos de malalties relacionades amb l'amiant. Una xifra infinitament allunyada de la que es pot recollir en municipis on no s'hi han assentat fàbriques que fessin servir l'amiant com a matèria primera de la seva producció, tal i com és el cas d'URALITA.

La notícia als mitjans: