Bendix: primera condemna

Una sentència atribueix a l'amiant el càncer de pulmó d'un extreballador de la Bendix (Parets)

El Jutjat Social número 3 de Barcelona considera acreditat que l'origen del càncer de pulmó que va acabar amb la vida d'un extreballador de la Bendix (Parets del Vallès) és l'exposició a l'amiant que va patir en el seu centre de treball, dedicat principalment a la fabricació de sistemes de frens i d'embragatges per a l'automoció.
 

Per primera vegada, una sentència judicial relaciona la patologia mortal d'un extreballador de la fàbrica de BENDIX a Parets del Vallès amb l'exposició a l'amiant en el seu centre de treball. El Jutjat Social número 3 de Barcelona considera acreditat que el treballador, finat l'any1989 com a conseqüència d'un càncer de pulmó, va patir les conseqüències de la inhalació de les fibres d'amiant, un material que es va emprar abastament a les instal·lacions de BENDIX per a la fabricació de pastilles de fre i altres components industrials que requerien d'especial resistència a la fricció.

 
 La resolució, aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda, recull un informe emès pel Centre de Seguretat i Higiene l'any 1984 on ja es constatava que les operacions de muntatge i manipulació de les sabates de fre «es realitzen sense cap tipus d'aspiració localitzada i els operaris no fan sevir cap mitjà de protecció personal». Dos anys després, el mateix Centre reiterava els seus advertiments respecte les condicions de treball vinculades a l'exposició a l'amiant instant l'empresa a inscriure's al RERA -Registre d'Empreses amb Risc d'Amiant- i realitzar una avaluació ambiental «per determinar l'existència de treballadors potencialment exposats a l'amiant» així com «fer un informe resum dels reconeixements mèdics als treballadors en risc». Quatre anys més tard, al 1990, des del Centre de Seguretat i Higiene es feia un nou informe on apareix que «estimem necessària l'avaluació ambiental inicial, atès que segons la informació disponible no l'han efectuat encara, així com els reconeixements mèdics periòdics, tal i com es va requerir l'any 1986».

Per a Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda responsable d'aquesta sentència, les nul·les conseqüències dels reiterats requeriments expressats pel Centre de Seguretat i Higiene respecte el risc d'exposició a l'amiant pels treballadors de Bendix demostren «un greu incompliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat en relació a un material extremadament perillós per a la salut que cada any provoca la mort de més de 700 persones a l'Estat espanyol com a conseqüència de diferents formes de càncer causades per l'exposició a l'amiant en l'àmbit laboral».

 
 La sentència obliga l'INSS a incrementar la quantia de la pensió de viduïtat que percep l'esposa del difunt treballador, tal i com correspon en aquells casos en què la mort està causada per una patologia d'origen professional. «Es tracta -explica l'advocat de Col·lectiu Ronda- d'un primer nivell de reconeixement. Ara, però, reclamarem la imposició d'un recàrrec addicional sobre la prestació i una indemnització per danys i perjudicis atès que considerem que existeixen indicis més que suficients per considerar que aquesta mort, com la de molts altres extreballadors de Bendix que fins ara romanen en l'oblit, és responsabilitat de l'empresa per no protegir la seva plantilla front als efectes de l'amiant. No podem oblidar que a Espanya ja des dels anys 40 del segle passat existia legislació específica en matèria de prevenció relacionada amb el risc que suposa l'exposició a l'amiant i, per tant, no és possible per part de BENDIX al·legar desconeixement respecte la perillositat del material o la inexistència de normativa específica».
 
 
 Un nou punt de la geografia negra de l'amiant?

 
 Diferents localitats catalanes estan especialment marcades pel tràgic llegat de l'amiant. Aquest és el cas de Cerdanyola i Castelldefels, per exemple, on es van ubicar les gegantines fàbriques d'Uralita S.A. i Rocalla S.A., respectivament. Milers de treballadors van passar per aquestes enormes instal·lacions industrials en situació de constant exposició a l'amiant i en un entorn de reiterat incompliment de les més elementals mesures de seguretat i protecció de la salut, tal i com ha quedat reiteradament provat per nombroses sentències judicials, incloent-hi resolucions fermes del Tribunal Suprem.

 
 Com succeeix amb Uralita o Rocalla, també la Bendix ha estat un referent indiscutible de la vida econòmica i social de la localitat que l'acollia, en aquest cas, Parets del Vallès i les poblacions veïnes del Vallès Oriental on tenien la seva residència la majoria de persones que en el decurs del temps hi van treballar. Milers de treballadors i treballadores que, sense ser-ne conscients, van estar exposats diàriament a les mortíferes fibres d'amiant al seu lloc de treball i posant en risc, sense saber-ho, la salut dels seus familiars quan portaven a casa la roba de feina per rentar. Un perill del qual no escapen els veïns i veïnes que vivien a prop de les instal·lacions de la Bendix, vulnerables també a la presència d'aquestes minúscules però mortals fibres disperses a l'ambient. Precisament, Col·lectiu Ronda ha estat responsable també de la primera sentència aconseguida a l'Estat espanyol que feia responsable una empresa, en aquest cas URALITA, de la mort i les patologies d'un grup de veïns de Cerdanyola sense relació laboral amb la multinacional afectats per l'exposició a les fibres d'amiant procedents de la fàbrica. «Les malalties causades per l'amiant -explica Jaume Cortés- triguen entre 20 i 40 anys a manifestar-se. La Bendix es va instal·lar a Parets l'any 1961. Pot haver-hi moltes persones afectades i en els propers anys, encara hi pot haver moltes més. És important que tota aquesta gent conegui els seus drets i sàpiga que la legislació els empara i reconeix el dret, tant a les víctimes com als seus familiars, a veure incrementades les seves pensions, incloent-hi les de viduïtat i orfenesa, beneficiar-se de revisions mèdiques gratuïtes i especialitzades i obtenir indemnitzacions, tot exigint a l'empresa la seva responsabilitat pel dany causat. Hem d'acabar amb la impunitat».

Una sentència atribueix a l'amiant el càncer de pulmó d'un extreballador de la Bendix (Parets)

Per primera vegada, una sentència judicial relaciona la patologia mortal d'un extreballador de la fàbrica de BENDIX a Parets del Vallès amb l'exposició a l'amiant en el seu centre de treball. El Jutjat Social número 3 de Barcelona considera acreditat que el treballador, finat l'any1989 com a conseqüència d'un càncer de pulmó, va patir les conseqüències de la inhalació de les fibres d'amiant, un material que es va emprar abastament a les instal·lacions de BENDIX per a la fabricació de pastilles de fre i altres components industrials que requerien d'especial resistència a la fricció.

 
 La resolució, aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda, recull un informe emès pel Centre de Seguretat i Higiene l'any 1984 on ja es constatava que les operacions de muntatge i manipulació de les sabates de fre «es realitzen sense cap tipus d'aspiració localitzada i els operaris no fan sevir cap mitjà de protecció personal». Dos anys després, el mateix Centre reiterava els seus advertiments respecte les condicions de treball vinculades a l'exposició a l'amiant instant l'empresa a inscriure's al RERA -Registre d'Empreses amb Risc d'Amiant- i realitzar una avaluació ambiental «per determinar l'existència de treballadors potencialment exposats a l'amiant» així com «fer un informe resum dels reconeixements mèdics als treballadors en risc». Quatre anys més tard, al 1990, des del Centre de Seguretat i Higiene es feia un nou informe on apareix que «estimem necessària l'avaluació ambiental inicial, atès que segons la informació disponible no l'han efectuat encara, així com els reconeixements mèdics periòdics, tal i com es va requerir l'any 1986».

Per a Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda responsable d'aquesta sentència, les nul·les conseqüències dels reiterats requeriments expressats pel Centre de Seguretat i Higiene respecte el risc d'exposició a l'amiant pels treballadors de Bendix demostren «un greu incompliment de la normativa en matèria de prevenció i seguretat en relació a un material extremadament perillós per a la salut que cada any provoca la mort de més de 700 persones a l'Estat espanyol com a conseqüència de diferents formes de càncer causades per l'exposició a l'amiant en l'àmbit laboral».

 
 La sentència obliga l'INSS a incrementar la quantia de la pensió de viduïtat que percep l'esposa del difunt treballador, tal i com correspon en aquells casos en què la mort està causada per una patologia d'origen professional. «Es tracta -explica l'advocat de Col·lectiu Ronda- d'un primer nivell de reconeixement. Ara, però, reclamarem la imposició d'un recàrrec addicional sobre la prestació i una indemnització per danys i perjudicis atès que considerem que existeixen indicis més que suficients per considerar que aquesta mort, com la de molts altres extreballadors de Bendix que fins ara romanen en l'oblit, és responsabilitat de l'empresa per no protegir la seva plantilla front als efectes de l'amiant. No podem oblidar que a Espanya ja des dels anys 40 del segle passat existia legislació específica en matèria de prevenció relacionada amb el risc que suposa l'exposició a l'amiant i, per tant, no és possible per part de BENDIX al·legar desconeixement respecte la perillositat del material o la inexistència de normativa específica».
 
 
 Un nou punt de la geografia negra de l'amiant?

 
 Diferents localitats catalanes estan especialment marcades pel tràgic llegat de l'amiant. Aquest és el cas de Cerdanyola i Castelldefels, per exemple, on es van ubicar les gegantines fàbriques d'Uralita S.A. i Rocalla S.A., respectivament. Milers de treballadors van passar per aquestes enormes instal·lacions industrials en situació de constant exposició a l'amiant i en un entorn de reiterat incompliment de les més elementals mesures de seguretat i protecció de la salut, tal i com ha quedat reiteradament provat per nombroses sentències judicials, incloent-hi resolucions fermes del Tribunal Suprem.

 
 Com succeeix amb Uralita o Rocalla, també la Bendix ha estat un referent indiscutible de la vida econòmica i social de la localitat que l'acollia, en aquest cas, Parets del Vallès i les poblacions veïnes del Vallès Oriental on tenien la seva residència la majoria de persones que en el decurs del temps hi van treballar. Milers de treballadors i treballadores que, sense ser-ne conscients, van estar exposats diàriament a les mortíferes fibres d'amiant al seu lloc de treball i posant en risc, sense saber-ho, la salut dels seus familiars quan portaven a casa la roba de feina per rentar. Un perill del qual no escapen els veïns i veïnes que vivien a prop de les instal·lacions de la Bendix, vulnerables també a la presència d'aquestes minúscules però mortals fibres disperses a l'ambient. Precisament, Col·lectiu Ronda ha estat responsable també de la primera sentència aconseguida a l'Estat espanyol que feia responsable una empresa, en aquest cas URALITA, de la mort i les patologies d'un grup de veïns de Cerdanyola sense relació laboral amb la multinacional afectats per l'exposició a les fibres d'amiant procedents de la fàbrica. «Les malalties causades per l'amiant -explica Jaume Cortés- triguen entre 20 i 40 anys a manifestar-se. La Bendix es va instal·lar a Parets l'any 1961. Pot haver-hi moltes persones afectades i en els propers anys, encara hi pot haver moltes més. És important que tota aquesta gent conegui els seus drets i sàpiga que la legislació els empara i reconeix el dret, tant a les víctimes com als seus familiars, a veure incrementades les seves pensions, incloent-hi les de viduïtat i orfenesa, beneficiar-se de revisions mèdiques gratuïtes i especialitzades i obtenir indemnitzacions, tot exigint a l'empresa la seva responsabilitat pel dany causat. Hem d'acabar amb la impunitat».