Vulneració del dret de reunió

#democraciareal

La resolució de la Junta Electoral Central vulnera injustificadament el dret de reunió de la ciutadania. L’any 2009, una sentència del Constitucional aconseguida pel Col·lectiu Ronda validava els nostres arguments.

20/05/2011

L’any 2006, la Conselleria d’Interior comandada en aquell moment per Montserrat Tura va prohibir la celebració d’una manifestació organitzada pel Sindicat d’Estudiants de Catalunya que havia d’anar encapçalada pel lema ‘Per un ensenyament públic de qualitat’. El motiu adduït des de la Generalitat per justificar la prohibició va ser l’hipotètic ‘contingut electoral’ d’una manifestació que tindria lloc en plena campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per uns dies després.

En aquella ocasió, el Col·lectiu Ronda va presentar davant el Tribunal Constitucional un recurs d’empara en representació del Sindicat d’Estudiants denunciant la flagrant vulneració del dret de reunió que constituïa la decisió de la Conselleria d’Interior.

Tres anys després, al 2009, el Constitucional va resoldre el recurs atorgant la raó al Sindicat d’Estudiant i al Col·lectiu Ronda mitjançant una resolució que invocava l’article 21.2 de la Constitució espanyola per recordar-nos que el dret de reunió pacífica ‘no necessita autorització prèvia’ i que una manifestació només es pot prohibir ‘quan hi hagi raons fundades d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a les persones o els béns’

Els cas dels ‘indignats’

Els arguments emprats pel Tribunal Constitucional són, segons el nostre entendre, perfectament vàlids per rebatre les consideracions de la Junta Electoral Central que considera ‘contràries a la legislació electoral’ les concentracions espontànies de ciutadans i ciutadanes a diferents punts de la geografia urbana espanyola expressant el seu rebuig a l’actual funcionament dels sistema democràtic espanyol.

Carme Herranz, l’advocada del grup Jurídic-Social del Col·lectiu Ronda que va aconseguir l’esmentada sentència del Constitucional, considera que ara, com llavors, es pretén que durant el període electoral ‘només puguin parlar de política els polítics’. Un fet que considera ‘inadmissible’ i absolutament contrari als dret de les persones a ‘reunir-se i debatre el que els hi sembli’.

Enllaços d'interès:

#democraciareal

La resolució de la Junta Electoral Central vulnera injustificadament el dret de reunió de la ciutadania. L’any 2009, una sentència del Constitucional aconseguida pel Col·lectiu Ronda validava els nostres arguments.

20/05/2011

L’any 2006, la Conselleria d’Interior comandada en aquell moment per Montserrat Tura va prohibir la celebració d’una manifestació organitzada pel Sindicat d’Estudiants de Catalunya que havia d’anar encapçalada pel lema ‘Per un ensenyament públic de qualitat’. El motiu adduït des de la Generalitat per justificar la prohibició va ser l’hipotètic ‘contingut electoral’ d’una manifestació que tindria lloc en plena campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per uns dies després.

En aquella ocasió, el Col·lectiu Ronda va presentar davant el Tribunal Constitucional un recurs d’empara en representació del Sindicat d’Estudiants denunciant la flagrant vulneració del dret de reunió que constituïa la decisió de la Conselleria d’Interior.

Tres anys després, al 2009, el Constitucional va resoldre el recurs atorgant la raó al Sindicat d’Estudiant i al Col·lectiu Ronda mitjançant una resolució que invocava l’article 21.2 de la Constitució espanyola per recordar-nos que el dret de reunió pacífica ‘no necessita autorització prèvia’ i que una manifestació només es pot prohibir ‘quan hi hagi raons fundades d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a les persones o els béns’

Els cas dels ‘indignats’

Els arguments emprats pel Tribunal Constitucional són, segons el nostre entendre, perfectament vàlids per rebatre les consideracions de la Junta Electoral Central que considera ‘contràries a la legislació electoral’ les concentracions espontànies de ciutadans i ciutadanes a diferents punts de la geografia urbana espanyola expressant el seu rebuig a l’actual funcionament dels sistema democràtic espanyol.

Carme Herranz, l’advocada del grup Jurídic-Social del Col·lectiu Ronda que va aconseguir l’esmentada sentència del Constitucional, considera que ara, com llavors, es pretén que durant el període electoral ‘només puguin parlar de política els polítics’. Un fet que considera ‘inadmissible’ i absolutament contrari als dret de les persones a ‘reunir-se i debatre el que els hi sembli’.

Enllaços d'interès: