Subrogació mortis causa

Arrendaments

Una sentència reconeix a les vídues la condició de titulars dels contractes d’arrendament signats pel seu marit abans de l’any 1975, encara que el seu nom no aparegui al document.

La llei estableix com a norma d’aplicació general que, en cas de mort d’un dels cònjuges, el supervivent disposa de tres mesos per confirmar al propietari del pis la seva voluntat de subrogar el contracte, si és que es dóna el fet que no consta com a titular. És a dir, ha d’informar que pretén continuar ocupant l’habitatge i fent-se càrrec del pagament del lloguer. En termes jurídics, és el que s’anomena ‘subrogació mortis causa’.

La manca de subrogació és, precisament, l’argument que va adduir l’empresa propietària de l’immobles per anunciar a A.C.A l’extinció del seu contracte de lloguer, després que es superés el període de tres mesos des de la mort del seu marit sense que s’hagués acollit al dret de subrogar el contracte. Una operació que, per suposat, A.C.A no sabia que tenia l’obligació de realitzar, doncs es va limitar a continuar ocupant el pis que havia compartit amb la seva parella des de l’any 1971 sense suposar que havia de realitzar cap tràmit addicional.

Drets de la dona i reforma del Codi Civil

El Col·lectiu Ronda ha aconseguit que un Jutjat negui a l’empresa la seva pretensió de fer fora l’afectada atenent al fet que el contracte de lloguer es va signar abans que entrés en vigor la reforma del Codi Civil de l’any 1975 que, per increïble que ens pugui semblar, va atorgar per primera vegada a la dona la capacitat de representar-se legalment a si mateixa. Amb anterioritat, la dona no tenia reconegut l’accés a l’estat legal de la majoria d’edat i, per tant, les competències de representació legal o jurídica eren exercides pel pare o, en el cas d’haver-se casat, el marit.

La sentència considera que en el moment de formalitzar el contracte de lloguer, l’any 1971, A.C.A no va poder aparèixer com a titular a causa d’aquesta limitació legal. Això, però, segons estableix la resolució, no significa que l’afectada no fos, a tots els efectes, cotitular del contracte signat en exclusiva pel seu marit, desactivant la necessitat de subrogar-lo després de la seva defunció.

Una situació habitual

El desconeixement de moltes persones, sobretot dones, de l’obligació legal de realitzar el tràmit de subrogació està afavorint que propietaris i empreses immobiliàries treguin profit de la situació i extingeixin contractes de lloguer vinculats, normalment, a rendes antigues per poder aconseguir més beneficis econòmics.

Ara la sentència aconseguida pel Col·lectiu Ronda aporta arguments en defensa dels drets d’aquestes persones a qui es vol tornar a fer pagar les conseqüències d’una legislació retrògrada que ja van patir en el seu moment, privades de drets bàsics i elementals.

Enllaços d'interès:

Arrendaments

Una sentència reconeix a les vídues la condició de titulars dels contractes d’arrendament signats pel seu marit abans de l’any 1975, encara que el seu nom no aparegui al document.

La llei estableix com a norma d’aplicació general que, en cas de mort d’un dels cònjuges, el supervivent disposa de tres mesos per confirmar al propietari del pis la seva voluntat de subrogar el contracte, si és que es dóna el fet que no consta com a titular. És a dir, ha d’informar que pretén continuar ocupant l’habitatge i fent-se càrrec del pagament del lloguer. En termes jurídics, és el que s’anomena ‘subrogació mortis causa’.

La manca de subrogació és, precisament, l’argument que va adduir l’empresa propietària de l’immobles per anunciar a A.C.A l’extinció del seu contracte de lloguer, després que es superés el període de tres mesos des de la mort del seu marit sense que s’hagués acollit al dret de subrogar el contracte. Una operació que, per suposat, A.C.A no sabia que tenia l’obligació de realitzar, doncs es va limitar a continuar ocupant el pis que havia compartit amb la seva parella des de l’any 1971 sense suposar que havia de realitzar cap tràmit addicional.

Drets de la dona i reforma del Codi Civil

El Col·lectiu Ronda ha aconseguit que un Jutjat negui a l’empresa la seva pretensió de fer fora l’afectada atenent al fet que el contracte de lloguer es va signar abans que entrés en vigor la reforma del Codi Civil de l’any 1975 que, per increïble que ens pugui semblar, va atorgar per primera vegada a la dona la capacitat de representar-se legalment a si mateixa. Amb anterioritat, la dona no tenia reconegut l’accés a l’estat legal de la majoria d’edat i, per tant, les competències de representació legal o jurídica eren exercides pel pare o, en el cas d’haver-se casat, el marit.

La sentència considera que en el moment de formalitzar el contracte de lloguer, l’any 1971, A.C.A no va poder aparèixer com a titular a causa d’aquesta limitació legal. Això, però, segons estableix la resolució, no significa que l’afectada no fos, a tots els efectes, cotitular del contracte signat en exclusiva pel seu marit, desactivant la necessitat de subrogar-lo després de la seva defunció.

Una situació habitual

El desconeixement de moltes persones, sobretot dones, de l’obligació legal de realitzar el tràmit de subrogació està afavorint que propietaris i empreses immobiliàries treguin profit de la situació i extingeixin contractes de lloguer vinculats, normalment, a rendes antigues per poder aconseguir més beneficis econòmics.

Ara la sentència aconseguida pel Col·lectiu Ronda aporta arguments en defensa dels drets d’aquestes persones a qui es vol tornar a fer pagar les conseqüències d’una legislació retrògrada que ja van patir en el seu moment, privades de drets bàsics i elementals.

Enllaços d'interès: