Més de 300.00€ per a la família d'un extreballador mort per l'amiant

La sentència considera que el càncer d'esòfag que patia va ser causat per l'exposició a l'amiant

El Jutjat Social 28 de Barcelona condemna a Uralita -empresa que va absorbir l’antiga Rocalla- a pagar més de 330.000 euros en concepte de danys i perjudicis a la vídua i fills d'un treballador que va morir de càncer d'esòfag per exposició a l'amiant.

La sentència és la primera que imposa l’obligació a l'empresa Uralita, qui va absorbir Rocalla SA, d’indemnitzar els danys causats per l’amiant en relació amb un càncer d'esòfag. Acreditada la mort per inhalació d'asbest, la sentència posa sobre la taula la responsabilitat contractual de l'empresa a favor de la vídua i els fills, en matèria de prevenció de riscos, atenent el fet que Uralita va fer cas omís de les seves obligacions vers la salut dels treballadors derivades de la normativa existent des d’almenys l’any 1940 en matèria de prevenció front als riscos derivats de l’exposició a l’amiant.

La vídua i els fills de l'extreballador percebran més de 330.000 euros en concepte de responsabilitat de l'empresa pel dany causat al finat. Concretament, les quantitats establertes són d'uns 115.000 euros per a la vídua i entre 20.000 i 50.000 euros per a cadascun dels 9 fills del matrimoni. D'aquesta manera es fa efectiva la demanda de reclamació que va interposar la família de l'extreballador l'any 2018 contra Uralita per tal que es reconegués la responsabilitat de l’empresa com a causant de la mort,atorgant a la vídua i els heures la facultat de fer ús del dret a ser rescabalat pel dany sofert que hagués correspost al propi treballador de no haver mort.

S'amplia el reconeixement de les malalties que poden tenir origen en l'amiant

Aquesta condemna contra Uralita arriba després de la sentencia dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que admetia la l’origen laboral de la mort del treballador atesa la seva exposició continuada a l'amiant durant uns 25 anys com a treballador de Rocalla obligant l'INSS a incrementar l’import de la pensió de viduïtat de la parella del treballador com a conseqüència de derivar d’una malaltia professional. La sentencia era pionera ja que és la primera d'un Tribunal Superior de Justícia arreu de l'Estat que reconeixia el càncer d'esòfag com a derivat de l'amiant malgrat aquesta patologia no figura al barem de classificació de malalties causades per l'asbest.

Ara, la sentencia estableix la responsabilitat de l'empresa pels danys i perjudicis causats atenent al fet que Uralita no havia adoptat les mesures de seguretat que haurien d’haver servit per protegir la salut dels seus treballadors front al risc que suposa la inhalació de les fibres d'amiant. Amb anterioritat a que el TSJC vinculés la mort per càncer d’esòfag a l’exposició a l’asbest de la fàbrica Rocalla, el treballador finat ja tenia reconeguda des de l’any 2002 una incapacitar permanent en grau de total derivada de malaltia professional per una asbestosi causada, igualment, per l’amiant.

Segons Àlex Tisminetzky, l'advocat de Col·lectiu Ronda que ha dut a terme la defensa jurídica del cas, "aquesta sentencia contribueix i ajuda a consolidar la idea que les empreses són responsables d'indemnitzar els dany i els perjudicis causats, també després de la defunció del treballador, assenyalant que no es pot defugir aquesta obligació quan es demostra que la inacció de l'empresari va provocar un mal continuat que atempta contra la salut dels seus treballadors i que arriba a causar-ne la seva mort". Tisminetzky va ser qui també va obtenir la sentència del TSJC que reconeixia per primera vegada l'amiant com a causant del càncer d'esòfag i, per tant, el seu origen laboral, «apreciant un vincle de causalitat -prossegueix l’advocat- que deriva del criteri científic i mèdic, sense deixar-se encotillar pels límits excessivament rígids del llistat oficial de malalties que es relacionen amb l’amiant».

La sentència considera que el càncer d'esòfag que patia va ser causat per l'exposició a l'amiant

La sentència és la primera que imposa l’obligació a l'empresa Uralita, qui va absorbir Rocalla SA, d’indemnitzar els danys causats per l’amiant en relació amb un càncer d'esòfag. Acreditada la mort per inhalació d'asbest, la sentència posa sobre la taula la responsabilitat contractual de l'empresa a favor de la vídua i els fills, en matèria de prevenció de riscos, atenent el fet que Uralita va fer cas omís de les seves obligacions vers la salut dels treballadors derivades de la normativa existent des d’almenys l’any 1940 en matèria de prevenció front als riscos derivats de l’exposició a l’amiant.

La vídua i els fills de l'extreballador percebran més de 330.000 euros en concepte de responsabilitat de l'empresa pel dany causat al finat. Concretament, les quantitats establertes són d'uns 115.000 euros per a la vídua i entre 20.000 i 50.000 euros per a cadascun dels 9 fills del matrimoni. D'aquesta manera es fa efectiva la demanda de reclamació que va interposar la família de l'extreballador l'any 2018 contra Uralita per tal que es reconegués la responsabilitat de l’empresa com a causant de la mort,atorgant a la vídua i els heures la facultat de fer ús del dret a ser rescabalat pel dany sofert que hagués correspost al propi treballador de no haver mort.

S'amplia el reconeixement de les malalties que poden tenir origen en l'amiant

Aquesta condemna contra Uralita arriba després de la sentencia dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que admetia la l’origen laboral de la mort del treballador atesa la seva exposició continuada a l'amiant durant uns 25 anys com a treballador de Rocalla obligant l'INSS a incrementar l’import de la pensió de viduïtat de la parella del treballador com a conseqüència de derivar d’una malaltia professional. La sentencia era pionera ja que és la primera d'un Tribunal Superior de Justícia arreu de l'Estat que reconeixia el càncer d'esòfag com a derivat de l'amiant malgrat aquesta patologia no figura al barem de classificació de malalties causades per l'asbest.

Ara, la sentencia estableix la responsabilitat de l'empresa pels danys i perjudicis causats atenent al fet que Uralita no havia adoptat les mesures de seguretat que haurien d’haver servit per protegir la salut dels seus treballadors front al risc que suposa la inhalació de les fibres d'amiant. Amb anterioritat a que el TSJC vinculés la mort per càncer d’esòfag a l’exposició a l’asbest de la fàbrica Rocalla, el treballador finat ja tenia reconeguda des de l’any 2002 una incapacitar permanent en grau de total derivada de malaltia professional per una asbestosi causada, igualment, per l’amiant.

Segons Àlex Tisminetzky, l'advocat de Col·lectiu Ronda que ha dut a terme la defensa jurídica del cas, "aquesta sentencia contribueix i ajuda a consolidar la idea que les empreses són responsables d'indemnitzar els dany i els perjudicis causats, també després de la defunció del treballador, assenyalant que no es pot defugir aquesta obligació quan es demostra que la inacció de l'empresari va provocar un mal continuat que atempta contra la salut dels seus treballadors i que arriba a causar-ne la seva mort". Tisminetzky va ser qui també va obtenir la sentència del TSJC que reconeixia per primera vegada l'amiant com a causant del càncer d'esòfag i, per tant, el seu origen laboral, «apreciant un vincle de causalitat -prossegueix l’advocat- que deriva del criteri científic i mèdic, sense deixar-se encotillar pels límits excessivament rígids del llistat oficial de malalties que es relacionen amb l’amiant».