La plantilla de Mopavid acorda l’extinció dels contractes després de mesos sense cobrar la nòmina


L’empresa va accedir a negociar les extincions amb posterioritat a que la plantilla convoqués una vaga i iniciés una campanya de denúncia de la situació de manca d’ingressos reclamant que Mopavid complís amb l’obligació d’abonar la totalitat dels salaris deguts

Fotgrafia: El Periódico de Catalunya
..............................................................

RESUM

La plantilla de l’empresa MOPAVID, ubicada al polígon Can Ribó de Badalona, ha arribat a un acord amb la direcció de la companyia, l’única de l’Estat dedicada a la fabricació de motlles per a la indústria del vidre, per extingir la totalitat dels 65 contractes de treball que fins ara mantenia. D’aquesta forma, els integrants de la plantilla podran començar els tràmits per accedir a la prestació d’atur després i posar fi a la insostenible situació de manca d’ingressos que pateixen des del passat mes de juliol, quan van deixar de percebre la seva nòmina i la paga extra.

..............................................................

El proper 17 d’octubre es farà efectiu l’acomiadament de les 65 persones que integren la plantilla de Mopavid, assessorades per Col·lectiu Ronda, després que els representants dels treballadors i la direcció de la plantilla badalonina arribessin a un acord durant el període de consultes de l’expedient d’acomiadament col·lectiu iniciat per la companyia el passat 17 de setembre.

L’acord assolit permetrà els treballadors i treballadores de Mopavid poder accedir a la prestació d’atur, sol·licitar al FOGASA una part dels salaris deixats de cobrar i percebre una indemnització després de llargs mesos privats d’ingressos des que al mes de juliol i fins al moment present van deixar de cobrar la seva nòmina. Una situació que va suposar el definitiu agreujament de la dinàmica d’impagaments parcials i endarreriments en la percepció de les mensualitats iniciat al mes de desembre del passat any, malgrat l’empresa no va arribar a paralitzar en cap moment la seva activitat com a conseqüència de la pandèmia.

Els treballadors reclamaven una solució

Per a la plantilla de Mopavid, els acomiadaments suposen «l’única sortida viable després de constatar que l’empresa no tenia possibilitats de fer front als seus compromisos salarials». De fet, recorden que ja van realitzar una vaga a principis de setembre reclamant els imports deguts o, en el seu defecte, l’inici d’un procés d’acomiadament col·lectiu. «Evidentment, la màxima prioritat hagués estat mantenir els llocs de treball i seguir endavant amb l’activitat d’una empresa que hagués pogut ser competitiva i rendible amb les inversions necessàries, però resultava impossible seguir durant més temps com ho hem vingut fent aquests darrers mesos, privats d’ingressos i sense possibilitat de deixar la feina perquè això hagués comportat la denegació de la prestació d’atur», analitzen els representants dels treballadors.

José Antonio González, advocat de Col·lectiu Ronda que, juntament amb el també lletrat Josep Pérez, forma part de l’equip que que ha assessorat la plantilla en aquest procés, lamenta que, finalment, l’única solució per posar remei a la present situació hagi estat l’acomiadament d’uns treballadors que, de mitjana, acumulen una antiguitat a l’empresa propera als 20 anys i que en molts casos es veuen abocats a l’atur amb una edat que pot dificultar la reincorporació al món laboral. En aquest sentit, l’advocat critica amb duresa «la desprotecció dels treballadors i les treballadores davant situacions d’impagaments greus i reiterats com succeïa a Mopavid». Per la seva banda, Josep Pérez explica que «un treballador a qui no paguen la nòmina només pot reclamar judicialment quan l’incompliment és greu, habitualment, un mínim de tres nòmines d’endarreriment. I fins i tot llavors, si el que vol és instar la resolució del seu contracte per poder buscar una altra feia o accedir a l’atur haurà d’esperar molts mesos més abans d’obtenir una sentència. Durant aquest temps, no podria abandonar la feina o es consideraria una dimissió i perdria el dret a percebre l’atur. És una veritable bogeria que obliga als treballadors afectats a acabar renunciant als seus drets perquè resulta impossible viure tants mesos sense ingressos». Una situació que va viure la plantilla de Mopavid i que va provocar «veritables drames, amb gent amenaçada de desnonament o amb problemes seriosos per poder menjar diàriament», recorden els seus representants.

Necessitat d’una reforma legislativa

«En aquests casos, el desequilibri entre els drets i obligacions respectives de treballadors i empresa és aclaparador. Si un treballador incompleix les seves obligacions, les conseqüències en forma de sancions o acomiadaments són immediates, mentre que si és una empresa qui incompleix una obligació cabdal com és pagar als seus empleats, cal recórrer obligatòriament als jutjats i patir una dilació que gairebé sempre és inassumible per a la persona afectada, que és qui carrega amb totes les conseqüències negatives», prossegueix Josep Pérez. «Estem notant un increment de casos greus d’impagament», emfatitza el seu company José Antonio González, qui considera que aquest fet podria tenir relació «amb el perllongament excepcionalment establert arran de la crisi sanitària dels terminis legalment fixats per tal que les empreses amb dificultats econòmiques es declarin en situació de concurs de creditors. Una mesura que pretén afavorir la continuïtat d’empreses que esperen recuperar-se quan deixin de notar-se els efectes de la Covid però que, a hores d’ara, permet l’existència de companyies que no són viables però es neguen a tancar les seves portes mentre mantenen les seves plantilles sense cobrar, esperant que arribat el moment en què sigui inevitable presentar concurs, la majoria dels seus treballadors hagin marxat i es puguin estalviar el cost de les indemnitzacions que els correspondrien».

Fotgrafia: El Periódico de Catalunya

Fotgrafia: El Periódico de Catalunya
..............................................................

RESUM

La plantilla de l’empresa MOPAVID, ubicada al polígon Can Ribó de Badalona, ha arribat a un acord amb la direcció de la companyia, l’única de l’Estat dedicada a la fabricació de motlles per a la indústria del vidre, per extingir la totalitat dels 65 contractes de treball que fins ara mantenia. D’aquesta forma, els integrants de la plantilla podran començar els tràmits per accedir a la prestació d’atur després i posar fi a la insostenible situació de manca d’ingressos que pateixen des del passat mes de juliol, quan van deixar de percebre la seva nòmina i la paga extra.

..............................................................

El proper 17 d’octubre es farà efectiu l’acomiadament de les 65 persones que integren la plantilla de Mopavid, assessorades per Col·lectiu Ronda, després que els representants dels treballadors i la direcció de la plantilla badalonina arribessin a un acord durant el període de consultes de l’expedient d’acomiadament col·lectiu iniciat per la companyia el passat 17 de setembre.

L’acord assolit permetrà els treballadors i treballadores de Mopavid poder accedir a la prestació d’atur, sol·licitar al FOGASA una part dels salaris deixats de cobrar i percebre una indemnització després de llargs mesos privats d’ingressos des que al mes de juliol i fins al moment present van deixar de cobrar la seva nòmina. Una situació que va suposar el definitiu agreujament de la dinàmica d’impagaments parcials i endarreriments en la percepció de les mensualitats iniciat al mes de desembre del passat any, malgrat l’empresa no va arribar a paralitzar en cap moment la seva activitat com a conseqüència de la pandèmia.

Els treballadors reclamaven una solució

Per a la plantilla de Mopavid, els acomiadaments suposen «l’única sortida viable després de constatar que l’empresa no tenia possibilitats de fer front als seus compromisos salarials». De fet, recorden que ja van realitzar una vaga a principis de setembre reclamant els imports deguts o, en el seu defecte, l’inici d’un procés d’acomiadament col·lectiu. «Evidentment, la màxima prioritat hagués estat mantenir els llocs de treball i seguir endavant amb l’activitat d’una empresa que hagués pogut ser competitiva i rendible amb les inversions necessàries, però resultava impossible seguir durant més temps com ho hem vingut fent aquests darrers mesos, privats d’ingressos i sense possibilitat de deixar la feina perquè això hagués comportat la denegació de la prestació d’atur», analitzen els representants dels treballadors.

José Antonio González, advocat de Col·lectiu Ronda que, juntament amb el també lletrat Josep Pérez, forma part de l’equip que que ha assessorat la plantilla en aquest procés, lamenta que, finalment, l’única solució per posar remei a la present situació hagi estat l’acomiadament d’uns treballadors que, de mitjana, acumulen una antiguitat a l’empresa propera als 20 anys i que en molts casos es veuen abocats a l’atur amb una edat que pot dificultar la reincorporació al món laboral. En aquest sentit, l’advocat critica amb duresa «la desprotecció dels treballadors i les treballadores davant situacions d’impagaments greus i reiterats com succeïa a Mopavid». Per la seva banda, Josep Pérez explica que «un treballador a qui no paguen la nòmina només pot reclamar judicialment quan l’incompliment és greu, habitualment, un mínim de tres nòmines d’endarreriment. I fins i tot llavors, si el que vol és instar la resolució del seu contracte per poder buscar una altra feia o accedir a l’atur haurà d’esperar molts mesos més abans d’obtenir una sentència. Durant aquest temps, no podria abandonar la feina o es consideraria una dimissió i perdria el dret a percebre l’atur. És una veritable bogeria que obliga als treballadors afectats a acabar renunciant als seus drets perquè resulta impossible viure tants mesos sense ingressos». Una situació que va viure la plantilla de Mopavid i que va provocar «veritables drames, amb gent amenaçada de desnonament o amb problemes seriosos per poder menjar diàriament», recorden els seus representants.

Necessitat d’una reforma legislativa

«En aquests casos, el desequilibri entre els drets i obligacions respectives de treballadors i empresa és aclaparador. Si un treballador incompleix les seves obligacions, les conseqüències en forma de sancions o acomiadaments són immediates, mentre que si és una empresa qui incompleix una obligació cabdal com és pagar als seus empleats, cal recórrer obligatòriament als jutjats i patir una dilació que gairebé sempre és inassumible per a la persona afectada, que és qui carrega amb totes les conseqüències negatives», prossegueix Josep Pérez. «Estem notant un increment de casos greus d’impagament», emfatitza el seu company José Antonio González, qui considera que aquest fet podria tenir relació «amb el perllongament excepcionalment establert arran de la crisi sanitària dels terminis legalment fixats per tal que les empreses amb dificultats econòmiques es declarin en situació de concurs de creditors. Una mesura que pretén afavorir la continuïtat d’empreses que esperen recuperar-se quan deixin de notar-se els efectes de la Covid però que, a hores d’ara, permet l’existència de companyies que no són viables però es neguen a tancar les seves portes mentre mantenen les seves plantilles sense cobrar, esperant que arribat el moment en què sigui inevitable presentar concurs, la majoria dels seus treballadors hagin marxat i es puguin estalviar el cost de les indemnitzacions que els correspondrien».