Jubilació i treball a temps parcial

Seguretat Social

Proposta del secretari d'Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, per tal que les persones ocupades a temps parcial puguin accedir a la pensió de jubilació contributiva amb menys anys cotitzats que els requerits fins ara.

L'executiu ha traslladat a la Comissió del Pacte de Toledo del Congrés una proposta de reducció del mínim d'anys cotitzats -actualment 15- que han d'acreditar els treballadors/es amb ocupacions a temps parcial per poder accedir a la pensió contributiva mínima. La mesura que haurà de debatre's contempla adaptar el període mínim de cotització exigit al coeficient de parcialitat que la persona pugui acreditar al llarg de la seva vida laboral. D'aquesta forma, per posar un exemple, un treballador/a que hagi treballat a mitja jornada haurà d'acreditar únicament 7,5 anys de cotització i no pas els 15 anys que actualment se li exigeixen.

Base reguladora i quantia de la prestació
La proposta feta pública per Tomás Burgos no contempla cap novetats respecte el model vigent. La base reguladora serà la mitjana de les bases de cotització de la persona interessada dels darrers 16 anys -el nombre d'anys, cal recordar-ho, anirà augmentant progressivament d'aquí a 2027 fins els 25 anys-. Assolit el període mínim de cotització, la quantia de la pensió es calcularà prenent com a referència el 50% de la base reguladora. Aquest percentatge s'incrementarà en funció del temps que superi el llindar mínim d'accés a la prestació contributiva seguint l'escala general de la jubilació ordinària.

Una exigència del Constitucional
La proposta suposa un primer intent per donar satisfacció a l'obligatorietat de refer la fórmula de càlcul de l'accés a la jubilació dels treballadors/es a temps parcial després que el passat mes d'abril de 2013 el Constitucional dictés una sentència que considerava “inconstitucional i nul” el model encara en vigor i vigent des de l'any 1998. Afirmava el Constitucional en la seva resolució que la xifra de 15 anys com a període de cotització mínim i, molt especialment, el mètode emprat per calcular aquest període vulnera el principi d'igualtat recollit en l'article 14 de la Constitució i resulta discriminatori per raó de sexe, ja que són dones la immensa majoria de treballadores a temps parcial.

El model anul·lat pel Constitucional i qüestionat anteriorment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea indicava que només es computarien les hores efectivament treballades per tal d'assolir la xifra de 15 anys cotitzats que donen accés a la prestació de jubilació contributiva. Aquesta xifra d'hores treballades es divideix per cinc -equivalent diari del còmput de 1826 hores anuals- per determinar la quantitat de “dies teòrics de cotització” i al resultat se li aplica un coeficient multiplicador d'1,5. El fruit d'aquest càlcul són els dies que es consideren efectivament cotitzats i que han d'equivaldre a la cotització de 15 anys per tal d'obrir les portes a l'accés a una prestació de jubilació contributiva. El Constitucional, com abans ho havia fet la Justícia europea, va arribar a la conclusió que aquesta fórmula esdevenia un obstacle gairebé insalvable per a la majoria de persones ocupades a temps parcial en la seva pretensió d'accedir a una prestació de jubilació contributiva, tal i com va quedar provat en el cas de Maria Soreira -sobre el qual es va pronunciar el TC- que, amb aquesta metodologia de càlcul, li haurien calgut més de 100 anys de treball per aconseguir el període mínim de cotització exigit. Un impediment a l'hora d'accedir a la pensió de jubilació que el Constitucional considera incompatible amb el principi bàsic d'igualtat i que afecta de forma molt especial a les dones, principals damnificades per la discriminació del treball a temps parcial.

Et pot interessar:

Seguretat Social

Proposta per reduir el temps de cotització necessari per accedir a una pensió de jubilació contributiva

L'executiu ha traslladat a la Comissió del Pacte de Toledo del Congrés una proposta de reducció del mínim d'anys cotitzats -actualment 15- que han d'acreditar els treballadors/es amb ocupacions a temps parcial per poder accedir a la pensió contributiva mínima. La mesura que haurà de debatre's contempla adaptar el període mínim de cotització exigit al coeficient de parcialitat que la persona pugui acreditar al llarg de la seva vida laboral. D'aquesta forma, per posar un exemple, un treballador/a que hagi treballat a mitja jornada haurà d'acreditar únicament 7,5 anys de cotització i no pas els 15 anys que actualment se li exigeixen.

Base reguladora i quantia de la prestació
La proposta feta pública per Tomás Burgos no contempla cap novetats respecte el model vigent. La base reguladora serà la mitjana de les bases de cotització de la persona interessada dels darrers 16 anys -el nombre d'anys, cal recordar-ho, anirà augmentant progressivament d'aquí a 2027 fins els 25 anys-. Assolit el període mínim de cotització, la quantia de la pensió es calcularà prenent com a referència el 50% de la base reguladora. Aquest percentatge s'incrementarà en funció del temps que superi el llindar mínim d'accés a la prestació contributiva seguint l'escala general de la jubilació ordinària.

Una exigència del Constitucional
La proposta suposa un primer intent per donar satisfacció a l'obligatorietat de refer la fórmula de càlcul de l'accés a la jubilació dels treballadors/es a temps parcial després que el passat mes d'abril de 2013 el Constitucional dictés una sentència que considerava “inconstitucional i nul” el model encara en vigor i vigent des de l'any 1998. Afirmava el Constitucional en la seva resolució que la xifra de 15 anys com a període de cotització mínim i, molt especialment, el mètode emprat per calcular aquest període vulnera el principi d'igualtat recollit en l'article 14 de la Constitució i resulta discriminatori per raó de sexe, ja que són dones la immensa majoria de treballadores a temps parcial.

El model anul·lat pel Constitucional i qüestionat anteriorment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea indicava que només es computarien les hores efectivament treballades per tal d'assolir la xifra de 15 anys cotitzats que donen accés a la prestació de jubilació contributiva. Aquesta xifra d'hores treballades es divideix per cinc -equivalent diari del còmput de 1826 hores anuals- per determinar la quantitat de “dies teòrics de cotització” i al resultat se li aplica un coeficient multiplicador d'1,5. El fruit d'aquest càlcul són els dies que es consideren efectivament cotitzats i que han d'equivaldre a la cotització de 15 anys per tal d'obrir les portes a l'accés a una prestació de jubilació contributiva. El Constitucional, com abans ho havia fet la Justícia europea, va arribar a la conclusió que aquesta fórmula esdevenia un obstacle gairebé insalvable per a la majoria de persones ocupades a temps parcial en la seva pretensió d'accedir a una prestació de jubilació contributiva, tal i com va quedar provat en el cas de Maria Soreira -sobre el qual es va pronunciar el TC- que, amb aquesta metodologia de càlcul, li haurien calgut més de 100 anys de treball per aconseguir el període mínim de cotització exigit. Un impediment a l'hora d'accedir a la pensió de jubilació que el Constitucional considera incompatible amb el principi bàsic d'igualtat i que afecta de forma molt especial a les dones, principals damnificades per la discriminació del treball a temps parcial.

Et pot interessar: