Cara i creu

Estrangeria

Un cosí del jugador de futbol Ibrahim Afellay espera l’ordre d’expulsió retingut al Centre d’Internament de la Zona Franca (Barcelona). El 4 de juliol tenia hora per demanar el permís de residència per arrelament.

Si no hi ha cap canvi en l’actual situació, en Farid Afellay, cosí del jugador holandès del FC Barcelona, no podrà assistir a la cita del 4 de juliol en què pensava mostrar a les autoritats la documentació –incloent-hi el contracte de treball i l’informe favorable de l’Ajuntament de Mataró- que li permetria aconseguir el permís de residència per arrelament. Quan arribi el moment, ell ja haurà estat expulsat i retornat al Marroc o continuarà tancat al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE), on es troba retingut des del passat dia 8 de juny.

Presons sense criminals

Com en Farid, centenars de persones es troben en aquest moment privades de llibertat pel delicte, inexistent en el Codi Penal, de trobar-se a Espanya en situació administrativa irregular. Tancats en els diferents Centres d’Internament per a Estrangers que actualment es troben en funcionament a diferents punts de l’Estat espanyol.

En aquestes instal·lacions, censurades i durament criticades per nombroses sentències judicials, les persones immigrades que no tenen regularitzada la seva situació poden arribar a romandre llargs períodes de temps en condicions molt properes a les d’un règim penitenciari tot esperant l’ordre definitiva d’expulsió.

La nostra denúncia

Com en ocasions anteriors, des del Col·lectiu Ronda volem unir la nostra veu a la de tantes ONGs i associacions d’ajuda a la població immigrant en la denúncia de l’existència i els funcionaments dels CIE. Aquests centres de detenció, veritables presons per a persones ‘sense papers’ que no han comès cap delicte, continuen sent una taca inesborrable en el capítol de respecte pels drets humans d’Espanya i el conjunt de la Unió Europea. Un motiu de vergonya que s’agreuja si prenem en consideració que el funcionament dels CIE és profundament opac com a conseqüència de les reiterades dilacions que està patint la confecció del reglament que ha de regular i sotmetre a control l’activitat d’aquestes centres.

Enllaços d'interès:

Estrangeria

Un cosí del jugador de futbol Ibrahim Afellay espera l’ordre d’expulsió retingut al Centre d’Internament de la Zona Franca (Barcelona). El 4 de juliol tenia hora per demanar el permís de residència per arrelament.

Si no hi ha cap canvi en l’actual situació, en Farid Afellay, cosí del jugador holandès del FC Barcelona, no podrà assistir a la cita del 4 de juliol en què pensava mostrar a les autoritats la documentació –incloent-hi el contracte de treball i l’informe favorable de l’Ajuntament de Mataró- que li permetria aconseguir el permís de residència per arrelament. Quan arribi el moment, ell ja haurà estat expulsat i retornat al Marroc o continuarà tancat al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE), on es troba retingut des del passat dia 8 de juny.

Presons sense criminals

Com en Farid, centenars de persones es troben en aquest moment privades de llibertat pel delicte, inexistent en el Codi Penal, de trobar-se a Espanya en situació administrativa irregular. Tancats en els diferents Centres d’Internament per a Estrangers que actualment es troben en funcionament a diferents punts de l’Estat espanyol.

En aquestes instal·lacions, censurades i durament criticades per nombroses sentències judicials, les persones immigrades que no tenen regularitzada la seva situació poden arribar a romandre llargs períodes de temps en condicions molt properes a les d’un règim penitenciari tot esperant l’ordre definitiva d’expulsió.

La nostra denúncia

Com en ocasions anteriors, des del Col·lectiu Ronda volem unir la nostra veu a la de tantes ONGs i associacions d’ajuda a la població immigrant en la denúncia de l’existència i els funcionaments dels CIE. Aquests centres de detenció, veritables presons per a persones ‘sense papers’ que no han comès cap delicte, continuen sent una taca inesborrable en el capítol de respecte pels drets humans d’Espanya i el conjunt de la Unió Europea. Un motiu de vergonya que s’agreuja si prenem en consideració que el funcionament dels CIE és profundament opac com a conseqüència de les reiterades dilacions que està patint la confecció del reglament que ha de regular i sotmetre a control l’activitat d’aquestes centres.

Enllaços d'interès: