Els drets dels petits accionistes afectats per la resolució del Banco Popular s'han de supeditar “a l'interès general consistent a garantir l'estabilitat del sistema financer”. La justícia europea atempta contra el sistema comunitari de protecció dels consumidors de productes financers.
...........................................
La normativa europea que regeix la resolució d'entitats de crèdit ha de prevaldre sobre les normes del dret comunitari en matèria de responsabilitat civil derivada de la informació incorrecta facilitada a consumidors i inversors. O el que és el mateix, ni l'entitat resolta per raons d'urgència ni la seva successora han de respondre davant de les accions de nul·litat del contracte i les destinades a compensar els perjudicis causats per l'adquisició d'accions fins i tot si queda acreditat, tal com és el cas de les ampliacions de capital de Banco Popular, que la informació proporcionada va ser falsejada per amagar la veritable situació econòmica de l'entitat.
Interès general?
Segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el caràcter excepcional del procediment de resolució d'entitats financeres justifica “descartar l'aplicació d'altres disposicions del dret de la Unió quan aquestes puguin privar d'eficàcia o obstaculitzar l'aplicació del procediment de resolució, incloent-hi les normes obligatòries per a la protecció dels accionistes i creditors”. Una “excepció” que el tribunal comunitari justifica en l‟existència d’un suposat “interès general consistent a garantir l‟estabilitat del sistema financer” i “evitar un risc sistèmic”.
Com és possible –ens podríem preguntar– que es pugui establir una “excepció” a l'exercici dels drets que la legislació comunitària reconeix als inversors quan han estat víctimes d'un veritable engany? En la resolució, el TJUE respon aquesta pregunta d'una manera que resulta absolutament inquietant: “el dret a la tutela judicial efectiva no és un dret absolut”, afirma el tribunal amb seu a Luxemburg. Una consideració que contradiu de manera flagrant el contingut de la Constitució Espanyola que a l'article 24 sosté que “Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, a cap cas, es pugui produir indefensió”. Ara, la sentència del TJUE introdueix un límit més que discutible a l'abast del text constitucional contradient l'expressió “en cap cas” per assenyalar que la salvaguarda de l'estabilitat del sector bancari justifica desactivar aquest dret, que es redueix a una mera consideració formal en el sentit que els afectats i afectades puguin acudir als tribunals...sense cap esperança de rescabalament i protecció.
Diferència entre inversor i consumidor
“La finalitat del procediment de resolució és reduir el risc moral al sector financer, fent que els accionistes suportin prioritàriament les pèrdues patides com a conseqüència de la liquidació d'una entitat de crèdit o d'una empresa de serveis d'inversió, evitant que aquesta liquidació minvi els fons públics i afecti la protecció dels dipositants”, raona el TJUE. Una argumentació que si bé és perfectament vàlida per al supòsit de la liquidació ordinària d'una entitat de crèdit, ignora les circumstàncies de les demandes interposades per milers de persones afectades per la resolució de Banco Popular i posterior adjudicació a Banco Santander que van adquirir les seves accions a les ampliacions de capital impulsades per l’entitat.
Com hem vist, la primera de les circumstàncies ignorades és el fet acreditat que la informació proporcionada als compradors potencials d'accions sobre el valor patrimonial i situació econòmica de Banco Popular no va ser tan sols imprecisa i inexacta sinó obertament falsa i manipulada per traslladar una imatge fraudulenta de solvència en oberta contradicció amb la realitat. Per això en cap cas no es pot considerar que les pèrdues derivades de la desaparició de l'entitat siguin la materialització del risc previsible de variació a la baixa del preu de les accions adquirides. El risc no podia ser previst atenent la informació proporcionada.
Però hi ha una segona circumstància que el TJUE també ignora i que podria arribar a ser de més transcendència: a la immensa majoria d'afectats no se'ls hauria d'atribuir amb lleugeresa la condició d'accionistes com es fa en aquesta sentència. L'adquisició d'accions es va produir en infinitat de casos a instàncies de la pròpia entitat desenvolupant una intensa i agressiva campanya de comercialització entre els seus clients minoristes que, de manera molt habitual, no posseïen historial previ d'inversions. Persones a qui l'entitat va oferir les accions en el marc de processos d'ampliació de capital amb una informació falsejada i que les van comprar com podien haver subscrit qualsevol altre producte d’estalvi. I en aquest punt, encara que pugui semblar subtil, rau la importantíssima diferència entre accionista i inversor. Termes que s'utilitzen sovint com a sinònims sense ser-ho.
Els afectats de Banco Popular són accionistes quan només pretenien ser inversors. Accionistes sense cap accés efectiu a les prerrogatives dels tenidors d'accions com ara el dret a votar a les eleccions al consell administratiu o a participar en la distribució dels ingressos de l'empresa, entre d'altres. Són aquestes prerrogatives les que poden arribar a justificar la responsabilitat dels accionistes sobre una mala gestió que acaba conduint a la inviabilitat de l'entitat, ja que són partícips també de la propietat i la direcció de l'entitat. Per això podem dir que el TJUE actua amb evident superficialitat fent recaure sobre aquests accionistes gairebé accidentals totes les responsabilitats que es corresponen a uns drets que únicament tenen els grans accionistes i els inversors institucionals.
Reobrir la porta
La sentència del TJUE sembla tancar la porta de manera definitiva a les més de 17.000 demandes interposades per clients de Banco Popular per la pèrdua de valor de les seves accions. Però cal recordar que el Tribunal Suprem espanyol encara ha de resoldre diverses qüestions que, d'una manera o altra, versen sobre la distinció entre accionista i inversor i quina d’aquestes categories correspon aplicar al nombrosíssim grup de petits estalviadors que van adquirir reduïts paquets d'accions a instàncies dels comercials de la que era la seva entitat de confiança. De la postura que adopti el Tribunal Suprem podria arribar a dependre que la porta que el TJUE ha tancat lesionant greument el principi de protecció dels usuaris i consumidors que suposadament regeix la legislació europea es pugui tornar a obrir. En cas contrari, haurem d'assumir que Europa és, ara més que mai, un ens servil davant de la banca.
