Alliberat del CIE

Estrangeria

El jutjat d’Instrucció número 6 de Vilanova i la Geltrú ha acceptat el recurs presentat pel Col·lectiu Ronda i ha ordenat la posada en llibertat de Farid Afellay, cosí del jugador del F.C. Barcelona, retingut al CIE de la Zona Franca.

22/06/2011

La resolució considera que, tal i com ha vingut afirmant el Col·lectiu Ronda, l’internament de Farid Afellay al CIE de la Zona Franca de Barcelona és del tot injustificat donada la manca de risc de fugida.

En Farid va ser detingut el passat dia 8 de juny i reclòs al CIE a l’espera de poder executar l’ordre d’expulsió que l’amenaçava per trobar-se en situació administrativa irregular. Com tants d’altres persones immigrades, el Farid es va veure privat de llibertat i sotmès al règim quasi-penitenciari dels CIE malgrat no haver comès cap delicte.

Residència per arrelament

En el moment de la seva detenció, Farid Afellay havia rebut una oferta de treball i ja tenia assignat dia i hora per presentar la documentació necessària per sol·licitar el permís de residència per arrelament. Entre aquesta documentació destaca, tal i com ha volgut ressaltar la sentència, l’informe favorable de l’Ajuntament de la seva ciutat de residència, Mataró, i els certificats d’assistència a diversos cursos d’acollida i integració. La resolució judicial tampoc no ha deixat de destacar la predisposició expressada pel seu popular cosí, Ibrahim Afellay, d’obrir la porta de casa seva per acollir el Farid durant el temps que sigui necessari.

Fets i proves més que suficients per sustentar la decisió del jutjat d’Instrucció número 6 de Vilanova i la Geltrú de considerar injustificable l’internament d’una persona que, cal insistir, no ha comès cap delicte i , en canvi, està fent totes les passes necessàries per regularitzar la seva situació.

Els CIE, forats negres de l’ordenament jurídic estatal

La sortida per ordre judicial d’en Farid del CIE de la capital catalana és, sens dubte, una gran notícia. Una bona nova que, però, no ens pot fer oblidar que en aquest mateix moment són centenars les persones que romanen tancades en aquests centres a l’espera de ser expulsades.

Els CIEs, veritables presons per a persones ‘sense papers’, són instal·lacions que han estat objecte de dures crítiques per part d’institucions com el Defensor del Pueblo, el Síndic de Greuges, diferents comissions del Parlament Europeu i la Fiscalia General de l’Estat. De fet, la seva existència suposa un flagrant incompliment de nombrosos tractats de defensa dels Drets Humans signats per l’Estat espanyol.

Manifest

El Col·lectiu Ronda, com més de 300 entitats entre les qual s’inclouen SOS Racisme i Metges del Món, ha sumat la seva signatura i suport incondicional al manifest ‘Que el dret no s’aturi a les portes del CIEs’ exigint el tancament d’uns centres de reclusió que, mentre no desapareguin, buiden de contingut el discurs d’Espanya i el conjunt de la Unió Europea de defensa i respecte als Drets Humans més bàsics.

Les entitats signants del manifest també hem volgut expressar la nostra profunda preocupació per l’hermetisme i el secretisme que envolta la confecció per part del Ministeri d’Interior d’un reglament que, definitivament, reguli l’actuació dels CIEs, fins ara totalment opaca com a conseqüència de la manca de normativa.

Enllaços d'interès:

Estrangeria

El jutjat d’Instrucció número 6 de Vilanova i la Geltrú ha acceptat el recurs presentat pel Col·lectiu Ronda i ha ordenat la posada en llibertat de Farid Afellay, cosí del jugador del F.C. Barcelona, retingut al CIE de la Zona Franca

22/06/2011

La resolució considera que, tal i com ha vingut afirmant el Col·lectiu Ronda, l’internament de Farid Afellay al CIE de la Zona Franca de Barcelona és del tot injustificat donada la manca de risc de fugida.

En Farid va ser detingut el passat dia 8 de juny i reclòs al CIE a l’espera de poder executar l’ordre d’expulsió que l’amenaçava per trobar-se en situació administrativa irregular. Com tants d’altres persones immigrades, el Farid es va veure privat de llibertat i sotmès al règim quasi-penitenciari dels CIE malgrat no haver comès cap delicte.

Residència per arrelament

En el moment de la seva detenció, Farid Afellay havia rebut una oferta de treball i ja tenia assignat dia i hora per presentar la documentació necessària per sol·licitar el permís de residència per arrelament. Entre aquesta documentació destaca, tal i com ha volgut ressaltar la sentència, l’informe favorable de l’Ajuntament de la seva ciutat de residència, Mataró, i els certificats d’assistència a diversos cursos d’acollida i integració. La resolució judicial tampoc no ha deixat de destacar la predisposició expressada pel seu popular cosí, Ibrahim Afellay, d’obrir la porta de casa seva per acollir el Farid durant el temps que sigui necessari.

Fets i proves més que suficients per sustentar la decisió del jutjat d’Instrucció número 6 de Vilanova i la Geltrú de considerar injustificable l’internament d’una persona que, cal insistir, no ha comès cap delicte i , en canvi, està fent totes les passes necessàries per regularitzar la seva situació.

Els CIE, forats negres de l’ordenament jurídic estatal

La sortida per ordre judicial d’en Farid del CIE de la capital catalana és, sens dubte, una gran notícia. Una bona nova que, però, no ens pot fer oblidar que en aquest mateix moment són centenars les persones que romanen tancades en aquests centres a l’espera de ser expulsades.

Els CIEs, veritables presons per a persones ‘sense papers’, són instal·lacions que han estat objecte de dures crítiques per part d’institucions com el Defensor del Pueblo, el Síndic de Greuges, diferents comissions del Parlament Europeu i la Fiscalia General de l’Estat. De fet, la seva existència suposa un flagrant incompliment de nombrosos tractats de defensa dels Drets Humans signats per l’Estat espanyol.

Manifest

El Col·lectiu Ronda, com més de 300 entitats entre les qual s’inclouen SOS Racisme i Metges del Món, ha sumat la seva signatura i suport incondicional al manifest ‘Que el dret no s’aturi a les portes del CIEs’ exigint el tancament d’uns centres de reclusió que, mentre no desapareguin, buiden de contingut el discurs d’Espanya i el conjunt de la Unió Europea de defensa i respecte als Drets Humans més bàsics.

Les entitats signants del manifest també hem volgut expressar la nostra profunda preocupació per l’hermetisme i el secretisme que envolta la confecció per part del Ministeri d’Interior d’un reglament que, definitivament, reguli l’actuació dels CIEs, fins ara totalment opaca com a conseqüència de la manca de normativa.

Enllaços d'interès: