Sentència judicial declara nul el Catàleg de Llocs de Treball de l'Ajuntament de Barcelona
El Jutjat Contenciós Administratiu núm.6 de Barcelona ha declarat nul el Catàleg de Llocs de Treball (CLT) de l'Ajuntament de Barcelona on figuren la denominació, característiques, funcions, competències i retribució de les més de 9000 persones empleades al Consistori barceloní, així com organismes autònoms locals i entitats públiques.
Segons consta a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, els Ajuntaments estan obligats a disposar d'una Relació de Llocs de Treball que inclogui de forma pública i clara la denominació dels llocs de treball adscrits a l'ens municipal i informació acurada sobre quina és la classificació professional, escales salarials, sistemes de provisió i retribució -incloent-hi complements salarials- per a cadascun d'aquests llocs, de tal forma que quedi plenament acreditat el compliments dels principis de publicitat, mèrit, no discriminació i lliure concurrència a l'hora de confeccionar la plantilla de l'Ajuntament. Ara, i per primera vegada, l'Ajuntament de Barcelona haurà de dotar-se en el menor termini possible d'un instrument que inclogui aquesta informació després que el Jutjat Contenciós Administratiu núm.6 de Barcelona hagi considerat que l'actual Catàleg de Llocs de Treball de què disposa el consistori de la capital catalana -aprovat mitjançant decret de l'ex alcalde Xavier Trias el passat 1 de febrer de 2013- no satisfà en absolut les exigències de la normativa en vigor ni incorpora la informació exigida legalment. Una situació absolutament insòlita si tenim en compte que ja l'any 2011 es va dictar una sentència per part del Jutjat Contenciós Administratiu 13 de Barcelona que considerava «inexplicable» que l'Ajuntament de Barcelona no disposés d'aquest preceptiu instrument d'ordenació administrativa i qualificava la situació de «irregularitat greu». A banda, i abans de l'aprovació per part de l'ex-alcalde convergent del Catàleg, fins i tot el Gabinet Tècnic Jurídic de la Gerència de RRHH i Organització de l'Ajuntament havia advertit a través d'un informe de que «el catàleg de llocs de treball que es proposa divergeix de la configuració legal de relació de llocs de treball».
Greus deficiències i arbitrarietat
La sentència aconseguida avala en la seva totalitat els motius d'oposició esgrimits per l'Associació Professional de Tècnics i Tècniques de l'Ajuntament de Barcelona (APTAB), començant per la manca de negociació de l'Ajuntament amb els sindicats amb representació al consistori prèvia a l'aprovació del Catàleg, atès que la sentència considera provat que la confecció i característiques del Catàleg només es van sotmetre a debat amb la part social de la mesa negociadora en una única reunió celebrada tres dies després -coincidents amb un cap de setmana- de que l'equip de govern de l'alcalde Trias els fes arribar l'esborrany del projecte-. Una actitud que, unida al fet que amb posterioritat a aquesta reunió però abans de la definitiva aprovació del Catàleg no hi hagués cap altra reunió entre les parts, denota, segons la sentència, que la voluntat de negociació es va limitar a una mera aparença, sense contingut real i efectiu.
Tot i que aquest argument justificaria per si mateix la nul·litat del Catàleg, tal i com admet la resolució, la sentència avala també la resta d'irregularitats denunciades per APTAB a través de Col·lectiu Ronda. Així, considera que el Catàleg no fa distinció entre els llocs de treball que han de ser ocupats per funcionaris de carrera, personal laboral i funcionaris eventuals, permetent que la major part de llocs de treball de l'Ajuntament puguin ser ocupats per personal d'una o altra tipologia sense que es fonamenti en absolut les raons per a una indefinició que transgredeix de forma evident les característiques i funcions que la normativa reguladora reserva per a cadascuna d'aquestes categories.
La resolució considera també que la configuració del Catàleg obre la porta a la generalització de la lliure designació en la promoció i provisió dels diferents llocs de treball -arraconant, per tant, els principis de mèrit i capacitat- i fa dependre directament d'alcaldia uns nomenaments que, en tot cas, correspondrien al Ple de l'Ajuntament.
I si en aquest cas s'assenyala que el Catàleg afavoreix l'arbitrarietat en la contractació i promoció, la sentència considera que també ho fa en establir un sistema de retribucions mancat de transparència on figuren amplis trams de retribució variable -especialment pel que fa als llocs de gerents i altres categories pertanyents al sector més elevat de l'escala administrativa- sense que consti quin és el criteri que permet assignar a un determinat lloc un o altre complement salarial. Així, per exemple, el complement específic de les persones amb categoria «Tipus Gerent» pot variar, segons el catàleg, de 3480,33 € a 8637,29 € sense que el catàleg especifiqui cap raó objectiva que justifiqui l'amplitud d'aquest ventall. Segons la sentència «poden existir una pluralitat de retribucions diverses que no es coneixeran amb la informació del catàleg sinó quan, posteriorment, per decret d'alcaldia es determini per cada lloc el concret complement específic dins dels trams establerts per cada tipus».
Voluntat de canvi
En un comunicat adreçat per APTAB al conjunt dels seus associats, l'organització sindical es felicita pel contingut de la sentència aconseguida i assenyala que «esperem que aquest nou escenari sigui rebut per aquest govern amb l’obertura i la capacitat de resolució que ja ens ha demostrat en altres ocasions i obri vies de treball cap a la confecció d’una autèntica Relació de llocs de treball i, en definitiva, cap a un Ajuntament que restableix la seva legalitat i obri línies per la dignificació professional». En aquest sentit, APTAB es mostra confiada «en la predisposició d’aquest govern en la recerca de solucions adequades que acabin amb aquesta situació injusta i amb la multiplicitat de situacions irregulars de prestamisme laboral, entre d’altres, que s’estan donant i augmentant».
Per la seva banda, Marc Vilar, advocat del Col·lectiu Ronda, ha recordat que la sentència «suposa una passa endavant molt important vers la recuperació de la transparència en la política laboral de l'Ajuntament de Barcelona, on l'anterior equip de govern va consolidar un sistema opac i plagat d'irregularitats administratives bastit sobre el principi del personalisme i l'arbitrarietat a l'hora de decidir sobre les contractacions i retribucions del personal de l'Ajuntament».
