Indemnització de 80.000 euros i nul·litat de l'acomiadament
Un empresari i dues societats que administrava vinculades a la sala Toman de Reus hauran d'abonar més de 80.000 euros a un treballador que tenia empleat sense contracte i amb una paga mensual de 160 euros durant els darrers tres anys.
La sentència, dictada pel Jutjat Social número 1 de Reus, considera provat a més que l'acomiadament es va fer violant alguns drets fonamentals i que va ser per una represàlia injustificada contra les reclamacions, queixes i requeriments continuats del treballador de la seva situació de precarietat absoluta davant l'empresari, administrador d'un entramat societari per mitjà del qual gestionava aquesta sala i altres negocis.
La condemna interposada pel Jutjat de Reus declara nul l'acomiadament del qual va ser objecte l'actor –que treballava per la sala fent múltiples tasques i funcions– precisament pels “greus incompliments contractuals” imputables a l'empresari i a les dues empreses que administrava. Entre tots ells hauran d'indemnitzar a l'extreballador amb 13.000 euros per l'extinció del contracte del treball, uns 30.000 euros més en concepte de salarias de tràmit i quasi 30.000 euros més en concepte de percepcions salarials de deute així com la quantitat de 6.250 euros en concepte de danys i perjudicis derivats de la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva de l'actor.
Denúncia a Inspecció de Treball per cobrar 40 euros setmanals sense contracte
La sentència prova que l'actor (que arribava a treballar més de 40 hores setmanals) feia tasques regulars com a tècnic de so de la sala, atenció a la botiga de reposició d'instruments musicals, atenció a la barra del bar de la sala, organitzava el lloguer de cabines d'assaig i feia la gestió i reserves de la sala de música. Tot, de manera irregular des de l'any 2012, sense contracte de treball, començant per cobrar uns 1.200 euros mensuals, quantitat que als deu mesos va anar minvant fins a convertir-se, en els darrers tres anys, en una mensualitat d'uns 160 euros, amb allotjament (als bucs d'assaig) i una mínima manutenció a banda.
Tot i no existir relació contractual, sí que s'estableix la relació laboral de l'actor amb l'empresari demanandat, amb qui a més tenia una relació d'amistat. Per la feina que desenvolupava i segons convenis, l'actor hauria d'haver cobrat mensualment uns 1.800 euros. La davallada de sou inicial, però sobretot el fet que no cotitzés, van dur a l'actor a interposar una demanda en matèria d'extinció de contracte i reclamació de sou el juny de 2017. En aquell moment, l'empresari el va obligar a tornar les claus del local i va extingir la relació laboral.
L'advocada de Col·lectiu Ronda al despatx de Tarragona que ha dut el cas, Àfrica Ortiz, considera que aquestes situacions de precarització laboral absoluta es donen més sovint del que creiem, i en aquesta sentència “agreujat per la relació d'amistat que mantenien les dues parts implicades, fet que probablement va fer que el demandant retardés la interposició de la denúncia davant Inspecció de Treball amb l'esperança de millorar les seves condicions parlant amb l'empresari, que sempre argumentava la manca de liquiditat del seu entramat societari”. Per a Ortiz, casos com aquest posen llum sobre les irregularitats que es cometen en alguns sectors, com el dels serveis o hosteleria, “més encara quan es tracta de locals d'oci nocturn, sector molt desprotegit tenint en compte l'opacitat de les empreses que hi acostumen a operar”,
