Manifest de Col·lectiu Ronda en suport al poble de Nicaragua
Des del Col·lectiu Ronda volem expressar tota nostra solidaritat amb el poble germà de Nicaragua i, especialment, de la ciutat de Masaya, violentament assaltada i agredida per Forces governamentals i paramilitars al servei del règim del president Ortega.
Avui, 19 de juliol, Nicaragua celebra el 39 aniversari de la Revolució Sandinista i potser ens arriben, un cop més, les imatges de carrers abarrotats i plens del blanc i el blau, el vermell i el negre de les banderes. Potser. Però no hem d'oblidar que seran els mateixos carrers que als darrers tres mesos han vist morir almenys a 300 persones, segons estimacions de l'Associació Nicaragüenca pro Drets Humans. Les mateixes que abans de ser l'escenari d'aclamacions i crits de goig, s'han omplert amb crits d'ira i dolor i el estossec ronc i violent de les armes de foc que fan callar la paraula i el pensament.
Carrers i barricades aixecades amb pedres i indignació per tallar-les. Carrers i barris trencats. Vides trencades, esperances trencades.
La veritable pàtria és una geografia del cor. La construïm apilant records, desitjos, amistats i vivències a les que donem forma per modelar aquest concepte, el de pàtria, que no pertany al camp de la política o la geografia sinó a l'àmbit infinitament més ric i complex dels sentiments. Per això, Nicaragua es també part, una part bella i íntima, de la pàtria del Col·lectiu Ronda i por això mateix, el dolor de la seva gent, el patiment de les seves terres es també el nostre dolor i patiment.
Avui, ens torna a fer mal Nicaragua. Les seves pors, els seus morts i tots els somnis que li han robat.
I es des del dolor que alcem la veu per exigir que el cessament immediat de la violència desmesurada contra una població que va sortir al carrer inicialment per protestar contra la reforma del sistema públic de pensions i que actualment lluita contra noves expressions d'autoritarisme que busquen empara i legitimitat en el record d'una Revolució que han traït i que adopta les mateixes formes que la pròpia Revolució va voler derrotar i deixar enrere.
Des del dolor demanem que la paraula, el diàleg i la negociació ocupin l'espai de l'agressió i la repressió. Que es posi punt i final a la violació dels drets humans de la població i s'iniciï immediatament un procés de reconciliació en el qual les demandes de la població siguin escoltades i ateses. Demanem que les autoritats i les seves forces afins deixin d'atemptar contra la dignitat del poble i que la data del 19 de juliol torni a ser un motiu de celebració per a tots els nicaragüencs i no es tornin a reobrir aquestes venes por les que ja ha vessat massa sang de la nostra estimada Nicaragua.
Col·lectiu Ronda SCCL, juliol 2018, Barcelona
