Custodiar els drets. Recuperar les llibertats
Urnes confiscades, cops de porra, intimidació policial i... inici d'un despropòsit jurídic que va reprimir i tacar una jornada pacífica per a l'exercici d'un dret bàsic com és el dret d'autodeterminació d'un poble i l'exercici de la llibertat d'expressió. Era l'1 d'octubre de 2017, i des de la nostra cooperativa, com a juristes però també com a ciutadans, vam expressar el nostre rebuig a la resposta repressiva desmesurada de l'Estat espanyol en un intent de silenciar i prohibir el referèndum que es volia celebrar.
I és que avui fa just un any el govern espanyol va escollir el camí de la repressió per aplacar la voluntat democràtica de ciutadans i ciutadanes que de manera no-violenta i com a poble sobirà volien decidir el seu futur polític. Una jornada que es recordarà per les imatges d'abús policial que es van viure… i per tot el que vindria després: vulneració de drets fonamentals, aplicació del 155, escorcolls, tancaments de web, presó i exili.
Un any després, i a punt de començar els judicis, ens toca expressar un cop més el nostre ferm rebuig al fet que es traspassi a l'àmbit judicial el tractament d'un conflicte clarament polític, que ha portat a l'àmbit penal un moviment aclaparadorament pacífic, forçant al màxim i portant al límit un delicte de rebel·lió que no es correspon als elements que pretesament el conformen. I tot, en un context amb uns estaments jurídics reprovats pel propi Congrés o de competència dubtosa per al dictamen d'aquests delictes, com l'Audiència Nacional.
El relat d'una Catalunya violenta que es vol separar és l'arma política que es vol utilitzar en els judicis per als presos polítics per demanar penes de fins a 25 anys de presó. Un relat que s'anava coent i escalfant tot portant de manera interessada el debat del dret a decidir en el terreny de la legalitat i a l'adequació a la configuració normativa de l'Estat espanyol, per la tossuda negativa del govern espanyol que Catalunya exercís un dret plenament legítim i democràtic. Qualsevol llei que esdevé instrument per situar al marge de la legalitat la discrepància, que redueix els drets de les minories pel fet de ser-ho o que s'erigeix en porta tancada a la voluntat pacífica de resolució d'un conflicte no pot considerar-se legítima, per molt que s'ajusti a la legalitat. Un país que nega les urnes a les seves minories discrepants no mereix la consideració d'un Estat de Dret. Perquè diu que actua en nom de la llei, però d'esquena als drets.
Lluny de silenciar o tapar l'esperit i la força d'un poble organitzat, la repressió va fer que la societat civil continués la lluita per reivindicar el dret a decidir i, ara també, per demanar la posada en llibertat dels presos polítics, tot recordant que el poble organitzat i sobirà és el que sempre pot fer front a qualsevol intent de repressió, que la llibertat s'ha de lluitar diàriament, per no perdre els drets conquerits. O que més que mai toca custodiar aquests drets per recuperar les llibertats.
