Els professionals de la comunicació front a conflictes ètics en l'exercici de la professió
La Llei Orgànica 2/1997 regula la denominada «clàusula de consciència» que, incardinada en l'article 20 de la Constitució, empara els professionals de la comunicació per garantir la seva independència.
L'amenaça finalment no concretada d'intervenció directa per part de l'Executiu espanyol sobre els mitjans que integren la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en virtut de l'aplicació de l'article 155, ha tornat a obrir, una vegada més, el debat sobre la independència dels mitjans de comunicació, especialment els públics. I aquest és un debat que no és pas nou. De fet, les plantilles de diversos mitjans com ara TVE o en el seu moment Telemadrid han contribuït a introduir aquesta vital qüestió en el debat públic mitjançant mobilitzacions i denúncies contra la manipulació i les ingerències en la seva tasca informativa.
Hom podria pensar que els professionals de la comunicació estan indefensos front a una eventual violació de la seva independència o davant una discrepància manifesta i rellevant amb la línia ideològica del mitjà de comunicació, públic o privat, pel qual treballen. Però no és així.
«La informació no pot ser objecte de consideracions mercantils , ni el professional de la informació pot ser concebut com una mena de mercenari obert a tot tipus d'informacions i notícies que són difoses al marge del mandat constitucional de veracitat i pluralisme». Aquest text no pertany a cap proclama d'un grup de professionals de la comunicació embarcats en un conflicte amb la direcció del seu mitjà sinó que està extret de l'Exposició de Motius de la Llei Orgànica 2/1997 que desenvolupa el dret recollit a l'article 20 de la Constitució Espanyola « a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió».
Part inherent i element substantiu de les garanties d'aquest dret a la comunicació -que cal no confondre amb el dret fonamental a la llibertat d'expressió- és l'anomenada «clàusula de consciència» dels professionals de la informació que la pròpia LO 2/1997 concep com a instrument per preservar «la independència en el desenvolupament de les seves funcions».
Rescissió indemnitzada del contracte
La invocació de la clàusula de consciencia permet els professionals de la informació sol·licitar la rescissió del seu contracte en cas que existeixi un «canvi substancial d'orientació informativa o línia ideològica» del mitjà de comunicació amb el qual mantenen una relació laboral. Igualment, podran fer-ho en cas que l'empresa decideixi traslladar-los a un altre mitjà pertanyent al mateix grup en cas que aquest canvi suposi «una ruptura patent amb l'orientació professional» del treballador.
En tots dos supòsits, la rescissió del contracte atorgarà el dret a rebre una indemnització equivalent a la corresponent a un acomiadament improcedent i permetrà accedir a la prestació d'atur, en cas d'haver meritat el dret a obtenir-la.
Principis ètics de la comunicació
La clàusula de consciència no esgota els seus efectes amb la possibilitat que atorga al professional de la comunicació de rescindir el seu contracte en els escenaris anteriorment descrits sinó que empara també el dret d'aquest a «negar-se, motivadament, a participar en l'elaboració d'informacions contràries als principis ètics de la comunicació» sense que l'empresa pugui imposar cap sanció o mesura disciplinària per aquest motiu.
Acceptant el caràcter poc definit i la pertinença indiscutible del concepte «principis ètics de la comunicació» al regne d'allò subjectiu, sí podem considerar que del redactat de la Llei Orgànica 2/1997 seria raonable deduir que la clàusula de consciència oferiria protecció front a qualsevol mesura punitiva per part de l'empresa en cas que el motiu de la negativa fos un incompliment del deure «d'objectivitat, veracitat i pluralitat» que la pròpia Constitució imposa als mitjans en la seva funció informativa.
Llibertat i independència
Resulta, doncs, imprescindible que els professionals de la comunicació coneguin aquesta normativa que poden invocar en determinades circumstàncies davant l'eventualitat de veure amenaçada la seva independència. La llibertat de premsa és un element ineludible per a l'existència d'un règim veritablement democràtic i són els periodistes i la resta de professionals de la comunicació qui poden materialitzar, mitjançant el lliure exercici de la seva activitat, aquesta llibertat cardinal.
