18-O: defensar els nostres drets. Tots els nostres drets

Col·lectiu Ronda participa de la jornada de vaga general del proper 18 d'octubre

Manifest del Col·lectiu Ronda amb motiu de la jornada de vaga general a Catalunya convocada per Intersindical- CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

Les organitzacions sindicals Intersindical- CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) han convocat una jornada de vaga general a Catalunya que, després d’un canvi de data respecte la proposta inicial, queda fixada definitivament pel proper divendres 18 d’octubre. La vaga planteja, entre d’altres, la necessitat de derogar definitivament la reforma laboral perpetrada l’any 2012, la creació d’un salari mínim interprofessional a Catalunya establert en 1200 euros, dotar de majors recursos a la Inspecció de Treball per desenvolupar la seva tasca supervisora i sancionadora, assolir una veritable igualtat de gènere en el món laboral i i advocar per la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i les pensions.

Resulta impossible ignorar que aquesta convocatòria arriba en un moment d’intensa convulsió política i social. Un moment en què són moltes les veus que, des d’una pluralitat d’angles i posicionaments, coincideixen a assenyalar el recurs creixent a la repressió i la laminació de drets ciutadans per part de les diferents encarnacions del poder, ja sigui el que resideix i emana de les institucions de representació política com el que té origen en l’exercici de la dominació econòmica.

Des del Col·lectiu Ronda compartim aquesta sensació, per no dir certesa, de viure immersos en un context de regressió democràtica que no fa sinó airejar impúdicament les febleses i limitacions del sistema de garanties bastit al voltant de la desbordada Constitució del 78. I aquesta dinàmica de regressió forçada, pèrdua de drets i deformació de la condició plena de ciutadania troba en l’àmbit de les relacions laborals un dels escenaris més punyents i evidents.

Els nostres drets laborals, aconseguits sempre amb el prefaci obligat de llargues i doloroses lluites, no són altra cosa que una projecció dels drets que ens acompanyen pel mer fet de ser ciutadans de societats que es pretenen lliures i democràtiques. L’existència d’aquests drets no està dotada d’autonomia respecte el marc més ampli de la pròpia existència i de la dignitat d’aquesta. Ans al contrari, els uns depenen dels altres i, per tant, esdevé impossible concebre un marc just de relacions laborals quan no existeix un marc just per a l’exercici del conjunt ampli de llibertats que són (o haurien de ser) la nostra prerrogativa en tant que ciutadans. Drets laborals i garanties democràtiques s’incardinen íntimament sense marge per a l’exclusió i, en la seva condició de vasos comunicants, comparteixen inevitablement pèrdues i guanys.

La vaga general és una de les principals formes d’expressió de la legítima disconformitat de la classe treballadora i es configura com a element de conflicte i manifestació de l’expressió popular. Les portes tancades dels centres de treball actuen sempre com a metàfora precisa i tangible del descontentament i també com a recordatori, per a qui correspongui atendre’l, de la voluntat de fer front al cansament, la desídia o la temptació de la renúncia a l’hora de defensar els nostres drets. Tots els nostres drets. I és des d’aquesta convicció de la necessitat imperiosa de construir dics de contenció front a l’actual dinàmica de pauperització democràtica i econòmica que cal concebre la vaga general com a instrument vàlid d’un dissentiment col·lectiu mereixedor de reconeixement, comprensió i suport.

Col·lectiu Ronda participa de la jornada de vaga general del proper 18 d'octubre

Les organitzacions sindicals Intersindical- CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) han convocat una jornada de vaga general a Catalunya que, després d’un canvi de data respecte la proposta inicial, queda fixada definitivament pel proper divendres 18 d’octubre. La vaga planteja, entre d’altres, la necessitat de derogar definitivament la reforma laboral perpetrada l’any 2012, la creació d’un salari mínim interprofessional a Catalunya establert en 1200 euros, dotar de majors recursos a la Inspecció de Treball per desenvolupar la seva tasca supervisora i sancionadora, assolir una veritable igualtat de gènere en el món laboral i i advocar per la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i les pensions.

Resulta impossible ignorar que aquesta convocatòria arriba en un moment d’intensa convulsió política i social. Un moment en què són moltes les veus que, des d’una pluralitat d’angles i posicionaments, coincideixen a assenyalar el recurs creixent a la repressió i la laminació de drets ciutadans per part de les diferents encarnacions del poder, ja sigui el que resideix i emana de les institucions de representació política com el que té origen en l’exercici de la dominació econòmica.

Des del Col·lectiu Ronda compartim aquesta sensació, per no dir certesa, de viure immersos en un context de regressió democràtica que no fa sinó airejar impúdicament les febleses i limitacions del sistema de garanties bastit al voltant de la desbordada Constitució del 78. I aquesta dinàmica de regressió forçada, pèrdua de drets i deformació de la condició plena de ciutadania troba en l’àmbit de les relacions laborals un dels escenaris més punyents i evidents.

Els nostres drets laborals, aconseguits sempre amb el prefaci obligat de llargues i doloroses lluites, no són altra cosa que una projecció dels drets que ens acompanyen pel mer fet de ser ciutadans de societats que es pretenen lliures i democràtiques. L’existència d’aquests drets no està dotada d’autonomia respecte el marc més ampli de la pròpia existència i de la dignitat d’aquesta. Ans al contrari, els uns depenen dels altres i, per tant, esdevé impossible concebre un marc just de relacions laborals quan no existeix un marc just per a l’exercici del conjunt ampli de llibertats que són (o haurien de ser) la nostra prerrogativa en tant que ciutadans. Drets laborals i garanties democràtiques s’incardinen íntimament sense marge per a l’exclusió i, en la seva condició de vasos comunicants, comparteixen inevitablement pèrdues i guanys.

La vaga general és una de les principals formes d’expressió de la legítima disconformitat de la classe treballadora i es configura com a element de conflicte i manifestació de l’expressió popular. Les portes tancades dels centres de treball actuen sempre com a metàfora precisa i tangible del descontentament i també com a recordatori, per a qui correspongui atendre’l, de la voluntat de fer front al cansament, la desídia o la temptació de la renúncia a l’hora de defensar els nostres drets. Tots els nostres drets. I és des d’aquesta convicció de la necessitat imperiosa de construir dics de contenció front a l’actual dinàmica de pauperització democràtica i econòmica que cal concebre la vaga general com a instrument vàlid d’un dissentiment col·lectiu mereixedor de reconeixement, comprensió i suport.