Les sentències de gener passat accentuen la retallada de drets dels treballadors immigrants
El passat 31 de gener el Tribunal Suprem va emetre dues sentències (la sentència Nº de Recurso: 1153/2015 i la sentència Nº de Recurso: 3345/2015) que tornen a retallar de forma alarmant els pocs drets que tenen els treballadors estrangers a l'Estat espanyol.
Concretament, en aquestes sentències, l'alt tribunal espanyol declara que els estrangers no podran percebre la prestació d'atur, a pesar de que en el moment de demanar el subsidi estiguin resident de forma legal a l'Estat espanyol, si la prestació de serveis es va fer sense comptar amb papers legals. Per tant, malgrat que hagin pogut demostrar anys de prestació de serveis per a un empresari que no els va donar d'alta a la Seguretat Social (en una clara i flagrant infracció empresarial), aquests períodes treballats «sense papers» no es tindran en compte per a la prestació d'atur, perjudicant al treballador víctima de la manca de compliment de l'empresari.
Aquesta nova doctrina, ve a accentuar fins a límits sorprenents la anterior jurisprudència del Tribunal Suprem (a partir de les sentencies de 18 de març de 2008, recurs 800/2007 i 12 de novembre de 2008, recurs 3177/2007), que ja havia determinat (al meu entendre de forma totalment injusta) que els treballadors sense autorització legal de residència no tenien dret a la prestació atur si en el moment de sol·licitar-ho no estaven «legals», doncs no complien el requisit de poder buscar feina.
La Magistrada ponent d'una de les sentències, Doña Maria Luisa Segoviano Astaburuaga, va fer públic que no compartia la opinió expressada per la majoria de la Sala, fet pel qual va realitzar un valent i ben fonamentat Vot Particular, al que es van adherir fins a 4 Magistrats més (Doña Rosa Maria Viroles Piñol, Doña Maria Lourdes Arastey Sahun, Don Sebastian Moralo Gallego i D. Jordi Agusti Julia). En aquest vot particular la Magistrada argumenta que les dues sentències contravenen la normativa estatal i la europea, a més dels Convenis Internacionals de la OIT (signats per l'Estat espanyol) de protecció dels treballadors estrangers, destacant la Recomanació núm. 151 sobre els Treballadors Migrants (article 8,3) que determina "los trabajadores migrantes cuya situación no sea regular o no haya podido regularizarse deberán de disfrutar de la igualdad de trato, tanto para ellos como sus familias, en lo concerniente a los derechos derivados de su empleo o empleos anteriores en materia de remuneración, seguridad social…".
Alhora, el Vot Particular, de forma impecable, posa l'èmfasi en que no es pot fer recaure el perjudici i la desprotecció en el treballador, per les infraccions de l'empresari, que tenia la obligació legal de donar d'alta i regularitzar al empleat abans de l'inici de la relació laboral.
Desgraciadament, aquesta sentència ve a accentuar la desprotecció dels estrats més febles de la classe treballadora, els treballadors sense residència legal, que a més de patir els abusos empresarials i sous de misèria, ara ni tan sols podran accedir a la prestació d'atur si aconsegueixen demostrar que van estar treballant sense que l'empresari els dones d'alta a la Seguretat Social. Una vergonya.
