RD 15/2020: noves mesures laborals


El passat 21 d'abril es va publicar el RDL 15/2020 anomenat de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació que, en matèria laboral i entre d'altres qüestions, crea nous supòsits de protecció front a la situació de desocupació

ERTEs en empreses dedicades a activitats considerades essencials

En el precedent RD Llei 8/2020 s'especificaven quines activitats econòmiques eren considerades essencials i havien de mantenir-se segons el que estableix la declaració de l'estat d'alarma. Aquestes empreses obligades a mantenir la seva activitat es veien excloses de la possibilitat de sol·licitar un ERTO de suspensió o reducció de jornada per causa de força major.

El nou RDL 15/2020 matisa aquesta qüestió i especifica que les empreses dedicades a activitats essencials també podran sol·licitar un ERTO per causa de força major sempre i quan l'afectació de les suspensions de contracte o reduccions de jornada es limiti a la part de la plantilla no essencial o necessària pel manteniment obligatori de l'activitat.

Període de prova i desistiment del treballador: situació legal de desocupació

Es considera en situació legal de desocupació a aquelles persones que, amb posterioritat al 9 de març de 2020, hagin vist extingida la seva relació laboral durant el període de prova a instància de l'empresa "amb independència de la causa per la qual s'hagués extingit la relació laboral anterior". Entenem, per tant, que també es reconeixerà la situació d'atur en aquells supòsits en què l'ocupació anterior hagués finalitzat per cessament voluntari del treballador i encara no hagin transcorregut 3 mesos abans de l'extinció de la nova relació per falta de superació del període de prova.

També es reconeixerà en situació legal de desocupació a les persones que en data posterior a l'1 de març de 2020 haguessin resolt voluntàriament la seva relació laboral pel fet de tenir un compromís ferm d'accedir a un nou contracte laboral amb una altra empresa sense que aquest acord hagi pogut arribar a materialitzar-se per circumstàncies relacionades amb el coronavirus. En aquest cas, per acreditar l'existència d'aquest compromís no formalitzat, caldrà aportar una comunicació per part de l'empresa amb la qual s'havia de celebrar el nou contracte on aquesta expressi la seva decisió de desistir respecte el compromís adquirit.

Atur en el cas de treballadors fixos-discontinus

Fins ara, i en referència als treballadors fixos discontinus i "aquells que realitzen treballs fixos i periòdics que es repeteixen en dates certes", les mesures excepcionals aprovades per pal·liar els efectes de la propagació del coronavirus contemplaven que aquests treballadors que veiessin suspesos els seus contractes per efecte d'un ERTO en períodes que haurien de ser d'activitat, podien tornar a percebre la seva prestació d'atur fins a un límit de 90 dies.

El nou Reial decret llei amplia aquest rang de cobertures, si bé ho fa a través d'un redactat que dóna peu a nombrosos dubtes i que, probablement, sigui objecte de revisió i aclariment en els propers dies.

Així, podran accedir també a la prestació d'atur dels treballadors fixos-discontinus que es trobin a l'espera de l'arribada de la data en què procediria la seva crida i reincorporació efectiva si no fos per aquesta situació d'alarma sanitària.

Podran tornar a percebre la prestació d'atur, fins a un límit màxim de 90 dies, els que hagin vist interrompuda la seva prestació laboral com a conseqüència de la situació generada pel coronavirus en el transcurs d'un període designat com d'activitat laboral. A l'hora de determinar quins períodes són els d'activitat laboral, es prendran com a referència els períodes efectivament treballats durant l'any anterior basant-se el mateix contracte de treball o, si es tracta del primer any de contracte, els períodes d'activitat d'altres treballadors de l'empresa de categoria equiparable.

Els que vinguessin percebent la prestació o subsidi d'atur a l'espera de la reincorporació a la feina i no puguin fer-ho per les presents circumstàncies, podran seguir percebent-la. Per contra, aquells que hagin esgotat la seva prestació en el moment de la reincorporació frustrada i puguin acreditar la cotització necessària per generar una nova prestació contributiva de desocupació, veuran reconegut el dret a percebre-la si l'empresa acredita la impossibilitat de reprendre la prestació.

Finalment, els treballadors fixos-discontinus que no han pogut reincorporar-se al seu lloc de treball però no tenen el període de cotització mínim per beneficiar-se d'una prestació d'atur, podran accedir a una nova prestació que percebran durant un màxim de 90 dies o fins al moment en què es pugui fer efectiva la reincorporació. La quantia d'aquesta prestació extraordinària serà equivalent a la de la darrera mensualitat de la prestació contributiva percebuda, o, alternativament, a la quantia mínima de l'última prestació contributiva percebuda.

Així doncs, i com a resum:

  • -Si l'empresa va fer un ERTO i el treballador estava en situació d'alta a la mateixa: accés a la prestació d'atur des de la data d'efectes de l'ERTO
  • - Si l'empresa va fer un ERTO i estava en període d'inactivitat: atur a partir de la data de crida.
  • - Si s'interromp l'activitat per causa diferent a un ERTO: atur i extensió fins a un màxim de 90 dies.
  • - Si l'empresa no efectua la crida i s'estava percebent la prestació o subsidi d'atur: se segueix percebent i es prorroguen els efectes de la mateixa fins a un màxim 90 dies.
  • - Si l'empresa no efectua la crida i el treballador no havia generat el dret a prestació/subsidi d'atur: accés a un subsidi extraordinari per un període màxim de 90 dies.

Reforç dels mecanismes de control sobre els ERTOs

El nou reial decret introdueix modificacions en el contingut de Llei d'Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (LISOS) per emfatitzar la responsabilitat de les empreses que sol·licitin ERTOs sobre la base d'informació inexacta, imprecisa o falsejada. Així:

· L'empresa serà sancionada per cadascuna de les persones treballadores que hagin sol·licitat, obtingut o gaudeixin fraudulentament de les prestacions de Seguretat Social.

· Igualment, haurà de respondre solidàriament o de forma directa -segons la naturalesa de la sanció- de la devolució de les quantitats indegudament percebudes per les persones treballadores, sempre que no concorri dol o culpa per part d'aquestes.

D'altra banda, i en estreta relació amb aquesta voluntat de reforç dels mecanismes de control i sanció davant els ERTOs fraudulents, s'estableix que el període de vigència de l'estat d'alarma no computarà a efectes dels terminis i la durada màxima de les actuacciones comprovadores de la Inspecció de Treball.

Teletreball i adaptació de jornada per cura de familiars

Es prorroga durant un període de dos mesos després de la finalització de l'estat d'alarma sanitària la prioritat de la modalitat de la feina a distància i la vigència de les mesures excepcionals de conciliació i adaptació de la jornada instaurades en l'anterior Reial decret Llei 8 / 2020, sobre les quals podeu llegir més detingudament en aquest article

ERTEs en empreses dedicades a activitats considerades essencials

En el precedent RD Llei 8/2020 s'especificaven quines activitats econòmiques eren considerades essencials i havien de mantenir-se segons el que estableix la declaració de l'estat d'alarma. Aquestes empreses obligades a mantenir la seva activitat es veien excloses de la possibilitat de sol·licitar un ERTO de suspensió o reducció de jornada per causa de força major.

El nou RDL 15/2020 matisa aquesta qüestió i especifica que les empreses dedicades a activitats essencials també podran sol·licitar un ERTO per causa de força major sempre i quan l'afectació de les suspensions de contracte o reduccions de jornada es limiti a la part de la plantilla no essencial o necessària pel manteniment obligatori de l'activitat.

Període de prova i desistiment del treballador: situació legal de desocupació

Es considera en situació legal de desocupació a aquelles persones que, amb posterioritat al 9 de març de 2020, hagin vist extingida la seva relació laboral durant el període de prova a instància de l'empresa "amb independència de la causa per la qual s'hagués extingit la relació laboral anterior". Entenem, per tant, que també es reconeixerà la situació d'atur en aquells supòsits en què l'ocupació anterior hagués finalitzat per cessament voluntari del treballador i encara no hagin transcorregut 3 mesos abans de l'extinció de la nova relació per falta de superació del període de prova.

També es reconeixerà en situació legal de desocupació a les persones que en data posterior a l'1 de març de 2020 haguessin resolt voluntàriament la seva relació laboral pel fet de tenir un compromís ferm d'accedir a un nou contracte laboral amb una altra empresa sense que aquest acord hagi pogut arribar a materialitzar-se per circumstàncies relacionades amb el coronavirus. En aquest cas, per acreditar l'existència d'aquest compromís no formalitzat, caldrà aportar una comunicació per part de l'empresa amb la qual s'havia de celebrar el nou contracte on aquesta expressi la seva decisió de desistir respecte el compromís adquirit.

Atur en el cas de treballadors fixos-discontinus

Fins ara, i en referència als treballadors fixos discontinus i "aquells que realitzen treballs fixos i periòdics que es repeteixen en dates certes", les mesures excepcionals aprovades per pal·liar els efectes de la propagació del coronavirus contemplaven que aquests treballadors que veiessin suspesos els seus contractes per efecte d'un ERTO en períodes que haurien de ser d'activitat, podien tornar a percebre la seva prestació d'atur fins a un límit de 90 dies.

El nou Reial decret llei amplia aquest rang de cobertures, si bé ho fa a través d'un redactat que dóna peu a nombrosos dubtes i que, probablement, sigui objecte de revisió i aclariment en els propers dies.

Així, podran accedir també a la prestació d'atur dels treballadors fixos-discontinus que es trobin a l'espera de l'arribada de la data en què procediria la seva crida i reincorporació efectiva si no fos per aquesta situació d'alarma sanitària.

Podran tornar a percebre la prestació d'atur, fins a un límit màxim de 90 dies, els que hagin vist interrompuda la seva prestació laboral com a conseqüència de la situació generada pel coronavirus en el transcurs d'un període designat com d'activitat laboral. A l'hora de determinar quins períodes són els d'activitat laboral, es prendran com a referència els períodes efectivament treballats durant l'any anterior basant-se el mateix contracte de treball o, si es tracta del primer any de contracte, els períodes d'activitat d'altres treballadors de l'empresa de categoria equiparable.

Els que vinguessin percebent la prestació o subsidi d'atur a l'espera de la reincorporació a la feina i no puguin fer-ho per les presents circumstàncies, podran seguir percebent-la. Per contra, aquells que hagin esgotat la seva prestació en el moment de la reincorporació frustrada i puguin acreditar la cotització necessària per generar una nova prestació contributiva de desocupació, veuran reconegut el dret a percebre-la si l'empresa acredita la impossibilitat de reprendre la prestació.

Finalment, els treballadors fixos-discontinus que no han pogut reincorporar-se al seu lloc de treball però no tenen el període de cotització mínim per beneficiar-se d'una prestació d'atur, podran accedir a una nova prestació que percebran durant un màxim de 90 dies o fins al moment en què es pugui fer efectiva la reincorporació. La quantia d'aquesta prestació extraordinària serà equivalent a la de la darrera mensualitat de la prestació contributiva percebuda, o, alternativament, a la quantia mínima de l'última prestació contributiva percebuda.

Així doncs, i com a resum:

  • -Si l'empresa va fer un ERTO i el treballador estava en situació d'alta a la mateixa: accés a la prestació d'atur des de la data d'efectes de l'ERTO
  • - Si l'empresa va fer un ERTO i estava en període d'inactivitat: atur a partir de la data de crida.
  • - Si s'interromp l'activitat per causa diferent a un ERTO: atur i extensió fins a un màxim de 90 dies.
  • - Si l'empresa no efectua la crida i s'estava percebent la prestació o subsidi d'atur: se segueix percebent i es prorroguen els efectes de la mateixa fins a un màxim 90 dies.
  • - Si l'empresa no efectua la crida i el treballador no havia generat el dret a prestació/subsidi d'atur: accés a un subsidi extraordinari per un període màxim de 90 dies.

Reforç dels mecanismes de control sobre els ERTOs

El nou reial decret introdueix modificacions en el contingut de Llei d'Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (LISOS) per emfatitzar la responsabilitat de les empreses que sol·licitin ERTOs sobre la base d'informació inexacta, imprecisa o falsejada. Així:

· L'empresa serà sancionada per cadascuna de les persones treballadores que hagin sol·licitat, obtingut o gaudeixin fraudulentament de les prestacions de Seguretat Social.

· Igualment, haurà de respondre solidàriament o de forma directa -segons la naturalesa de la sanció- de la devolució de les quantitats indegudament percebudes per les persones treballadores, sempre que no concorri dol o culpa per part d'aquestes.

D'altra banda, i en estreta relació amb aquesta voluntat de reforç dels mecanismes de control i sanció davant els ERTOs fraudulents, s'estableix que el període de vigència de l'estat d'alarma no computarà a efectes dels terminis i la durada màxima de les actuacciones comprovadores de la Inspecció de Treball.

Teletreball i adaptació de jornada per cura de familiars

Es prorroga durant un període de dos mesos després de la finalització de l'estat d'alarma sanitària la prioritat de la modalitat de la feina a distància i la vigència de les mesures excepcionals de conciliació i adaptació de la jornada instaurades en l'anterior Reial decret Llei 8 / 2020, sobre les quals podeu llegir més detingudament en aquest article