Llibertat d'expressió Liceu

El Gran Teatre del Liceu és condemnat per vulnerar la llibertat d'expressió d'un treballador

La Fundació Gran Teatre del Liceu ha estat condemnada per vulnerar el dret a la llibertat d'expressió d'un cantant del Cor del Gran Teatre del Liceu -representat per Col·lectiu Ronda- a qui va acomiadar mentre es trobava en situació d'excedència acusant-lo d'haver publicat a Facebook opinions injurioses contra la institució i diferents membres de la cúpula directiva.

El Tribunal Suprem inadmet el recurs interposat per la Fundació contra les sentències del Jutjat Social 25 de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que consideraven les opinions del treballador -centrades en les elevades remuneracions d'alts càrrecs i pràctiques de favoritisme en la contractació d'espectacles- es troben emparades en el dret fonamental a la llibertat d'expressió; declarant conseqüentment la nul·litat de l'acomiadament, en tant vulnerador dels drets fonamentals del cantant acomiadat.

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit el recurs interposat per la Fundació Gran Teatre del Liceu contra la sentència dictada en primera instància pel Jutjat Social 25 de Barcelona i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declarava nul l'acomiadament d'un integrant del Cor del Gran Teatre del Liceu en situació d'excedència voluntària acusat d'haver «transgredit la bona fe contractual» pel contingut d'algunes publicacions al seu perfil personal de Facebook on feia referència primordialment a la política salarial de la institució i criticava pràctiques que qualificava d'«endollisme».
El treballador va rebre carta d'acomiadament disciplinari al març de 2014 acusat de cometre una «falta laboral molt greu» en relació a una sèrie d'expressions contingudes a les publicacions a Facebook del treballador que des de la Fundació es consideraven «de caràcter injuriós i atemptatori contra l'honorabilitat de tercers, contra persones que desenvolupen o han desenvolupat tasques en l'Entitat». De forma més concreta, els comentaris de l'integrant del cor versaven majoritàriament sobre els elevats emoluments d'alts càrrecs del Gran Teatre del Liceu que considerava desproporcionats tractant-se de sous públics, de manca de transparència en la gestió d'aquest emblemàtic equipament cultural i en els processos de selecció de personal i del suposat tracte de favor dispensat a Sonsoles Espinosa (esposa de l'expresident Rodríguez Zapatero) mitjançant la contractació d'un Cor al qual pertanyia l'esmentada persona.

Sobre aquestes qüestions, la sentència dictada pel Jutjat Social 25 que ha esdevingut definitivament ferma amb la inadmissió a tràmit del recurs recordava que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, «el contracte de treball no implica la privació per al treballador dels drets que la Constitució Espanyola li reconeix com a ciutadà, així com la llibertat d'empresa reconeguda a l'article 38 de la CE no comporta que els els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques». Així, la resolució, tot i admetre que els escrits de l'integrant del Cor «feien servir expressions dures i que poden resultar desagradables» en cap cas «excedien els límits del dret a la llibertat d'expressió» i recorda que cal ponderar el fet que no ha quedat acreditat «que les opinions de l'actor hagin provocat desprestigi de la demandada ni cap perjudici davant el món artístic o polític ni que hagin incidit en alguna mesura en l'aportació de fons, en els abonaments o les aportacions de les Administracions Públiques». A banda, la sentència també inclou una reflexió sobre el fet que «la naturalesa de la Fundació del Gran Teatre del Liceu , la seva finalitat i els patrons que la integren, comporta la necessitat de transparència i integritat ètica mes enllà del que podria ser legalment exigible i també per aquesta raó -argumenta la resolució- la protesta enrabiada de l'actor i l'exigència de que els sous dels directius de la Fundació es facin públics, tema recurrent en els escrits, forma part de la legitima llibertat d'expressió, en aquest cas de la legitima crítica, encara que les expressions resultin desagradables, exagerades o les comparacions de mal gust per als directius al·ludits».

La sentència definitivament ratificada declara que El Gran Teatre del Liceu va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió del Cantant acomiadat. Addicionalment, obliga al Gran Teatre del Liceu a rescabalar-lo pels danys morals irrogats, en un import de 6251 euros.

El Gran Teatre del Liceu és condemnat per vulnerar la llibertat d'expressió d'un treballador

El Tribunal Suprem inadmet el recurs interposat per la Fundació contra les sentències del Jutjat Social 25 de Barcelona i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que consideraven les opinions del treballador -centrades en les elevades remuneracions d'alts càrrecs i pràctiques de favoritisme en la contractació d'espectacles- es troben emparades en el dret fonamental a la llibertat d'expressió; declarant conseqüentment la nul·litat de l'acomiadament, en tant vulnerador dels drets fonamentals del cantant acomiadat.

El Tribunal Suprem no ha admès a tràmit el recurs interposat per la Fundació Gran Teatre del Liceu contra la sentència dictada en primera instància pel Jutjat Social 25 de Barcelona i ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declarava nul l'acomiadament d'un integrant del Cor del Gran Teatre del Liceu en situació d'excedència voluntària acusat d'haver «transgredit la bona fe contractual» pel contingut d'algunes publicacions al seu perfil personal de Facebook on feia referència primordialment a la política salarial de la institució i criticava pràctiques que qualificava d'«endollisme».
El treballador va rebre carta d'acomiadament disciplinari al març de 2014 acusat de cometre una «falta laboral molt greu» en relació a una sèrie d'expressions contingudes a les publicacions a Facebook del treballador que des de la Fundació es consideraven «de caràcter injuriós i atemptatori contra l'honorabilitat de tercers, contra persones que desenvolupen o han desenvolupat tasques en l'Entitat». De forma més concreta, els comentaris de l'integrant del cor versaven majoritàriament sobre els elevats emoluments d'alts càrrecs del Gran Teatre del Liceu que considerava desproporcionats tractant-se de sous públics, de manca de transparència en la gestió d'aquest emblemàtic equipament cultural i en els processos de selecció de personal i del suposat tracte de favor dispensat a Sonsoles Espinosa (esposa de l'expresident Rodríguez Zapatero) mitjançant la contractació d'un Cor al qual pertanyia l'esmentada persona.

Sobre aquestes qüestions, la sentència dictada pel Jutjat Social 25 que ha esdevingut definitivament ferma amb la inadmissió a tràmit del recurs recordava que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, «el contracte de treball no implica la privació per al treballador dels drets que la Constitució Espanyola li reconeix com a ciutadà, així com la llibertat d'empresa reconeguda a l'article 38 de la CE no comporta que els els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques». Així, la resolució, tot i admetre que els escrits de l'integrant del Cor «feien servir expressions dures i que poden resultar desagradables» en cap cas «excedien els límits del dret a la llibertat d'expressió» i recorda que cal ponderar el fet que no ha quedat acreditat «que les opinions de l'actor hagin provocat desprestigi de la demandada ni cap perjudici davant el món artístic o polític ni que hagin incidit en alguna mesura en l'aportació de fons, en els abonaments o les aportacions de les Administracions Públiques». A banda, la sentència també inclou una reflexió sobre el fet que «la naturalesa de la Fundació del Gran Teatre del Liceu , la seva finalitat i els patrons que la integren, comporta la necessitat de transparència i integritat ètica mes enllà del que podria ser legalment exigible i també per aquesta raó -argumenta la resolució- la protesta enrabiada de l'actor i l'exigència de que els sous dels directius de la Fundació es facin públics, tema recurrent en els escrits, forma part de la legitima llibertat d'expressió, en aquest cas de la legitima crítica, encara que les expressions resultin desagradables, exagerades o les comparacions de mal gust per als directius al·ludits».

La sentència definitivament ratificada declara que El Gran Teatre del Liceu va vulnerar el dret a la llibertat d'expressió del Cantant acomiadat. Addicionalment, obliga al Gran Teatre del Liceu a rescabalar-lo pels danys morals irrogats, en un import de 6251 euros.