estableix l'obligació per a les empreses amb més de 250 treballadors de crear plans específics d'igualtat i negociar nous convenis incloent-hi clàusules contràries a la discriminació de gènere.

La norma però, sembla haver caigut en un profund pou d'on, de moment, no ha aconseguit sortit.

Això és el que es desprèn d'un document presentat pel propi Ministeri d'Igualtat a la Mesa del Congrés que aporta noves dades sobre l'escassa incidència que la Llei ha tingut en el panorama laboral estatal. Segons el departament encapçalat per Bibiana Aído, només 14 convenis col·lectius impulsen de forma efectiva el compliment de totes les obligacions establertes per la Llei d'Igualtat, mentre que la norma encara és objecte de negociació en 90 convenis més que actualment s'estan discutint i elaborant.

Manca d'informació fefaent
Malgrat les xifres són prou aclaridores de l'oblit que pateixen les obligacions establertes per la Llei d'Igualtat, el cert és que la informació de què disposem per avaluar amb exactitud el grau d'adaptació de les empreses de l'estat espanyol a la norma és poc precisa i exacte. Desconeixem, per exemple, si els 14 convenis adaptats a la Llei són sectorials o d'empresa. I el mateix es pot dir de la pràctica totalitat de la resta de convenis que a hores d'ara s'estan negociant o redactant.

La raó que explica aquesta manca d'informació és que continua sense modificar-se el full estadístic que és obligatori presentar a l'Administració quan s'acorda un nou conveni. Les preguntes incloses en aquest full són les mateixes que calia respondre abans de l'aprovació de la Llei d'Igualtat i, per tant, el qüestionari no obliga a informar sobre el compliment o no d'aquesta normativa, privant-nos de tenir accés a una estadística precisa sobre la implantació real de la llei. Llegir més