Sense aparèixer de forma conjunta al registre del padró ni figurar com a parella de fet, no hi ha pensió de viduïtat. Fins ara, emparant-se en aquesta tesi, l’Institut Nacional de Seguretat Social negava a una dona de 85 anys el dret a percebre la corresponent prestació després de la mort del seu company sentimental, amb qui havia conviscut de forma provada durant un període de temps superior als cinc anys que la llei estableix.

Ara, però, és probable que l’entitat gestora hagi de replantejar-se el seu punt de vista respecte a aquesta qüestió. Com a mínim pel que fa a les parelles de fet catalanes.

A instàncies del Col·lectiu Ronda, el Jutjat social número 7 de Barcelona s’ha pronunciat sobre aquest cas amb una resolució on certifica, en el cas de Catalunya, la preeminència del Codi Civil català per sobre de la legislació estatal a l’hora de determinar quins són els requisits que permeten accedir a la consideració de parella de fet. Un punt de vista que el Col·lectiu Ronda defensa des de fa temps i que en més d’una ocasió s’ha vist ratificat per diferents sentències judicials.

Diferència de criteri

En el cas d’aquesta senyora de Barcelona, l’INSS basava la seva negativa en l’incompliment dels requisits establerts en l’apartat 3 de l’article 174 de la Llei General de la Seguretat Social: empadronament i inscripció en els registres específics de què disposen les Comunitats Autònomes i alguns ajuntaments.

La sentència, però, recorda que la Llei de Parelles de Fet de Catalunya es mostra més flexible i permet acreditar la constitució d’una parella de fet mitjançant qualsevol modalitat de prova que es consideri, des d’un punt de vista jurídic, admissible i suficient.

Mitjans de prova que, val a dir, eren abundants en el cas que ens ocupa, incloent-hi el testimoni del fill del finat.

• Article relacionat: Accés de la dona al SOVI