 |
Inici › Departaments › Salut i Treball › Recursos › Notícies › Cotitzacions dels represaliats
Cliqueu sobre la imatge per veure el vídeo |
|
| la notícia en altres mitjans de comunicacions |
| La lucha también cotiza (El País); L'exili forçós pel franquisme cotitza a la Seguretat Social (El Punt) ; Un juez permite a un represaliado del franquismo contar como cotizados sus cinco años de fuga (La Vanguardia) |
| El Col·lectiu Ronda aconsegueix una històrica sentència contra la repressió sindical durant la dictadura franquista. La resolució judicial obliga a refer el còmput de les cotitzacions a la Seguretat Social corresponents al període en què un treballador/a no va poder desenvolupar la seva feina per estar en presó o en situació de recerca i captura com a conseqüència de la seva activitat político-sindical. |
El cas de l’Armando VaroEntre el desembre de 1970 i el gener de 1976, l’Armando, històric representant de CC.OO a la SEAT i membre destacat del PSUC, va romandre en situació de recerca i captura i condemnat en rebel·lia a tres anys de presó pel Tribunal de Orden Público com a conseqüència de la seva activitat sindical. Durant tots aquests anys, el sindicalista va estar fugit de la dictadura franquista per evitar l’entrada a la presó, on ja havia ingressat amb anterioritat en relació també a la seva militància en un sindicat que la dictadura mantenia en situació d’il·legalitat. Com és lògic, durant aquest període de clandestinitat, A.R.V.G. va perdre la seva feina a la SEAT (empresa a la qual es reincorporà l’any 1977, ja en democràcia) sense opció de poder treballar ni, per tant, cotitzar. Una situació que arribat el moment de la seva jubilació afectava greument el càlcul de la seva pensió, doncs l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) només acceptava assimilar a la condició de dies cotitzats el període de reclusió penitenciària, però no els anys de clandestinitat. |
L’esperit de la Llei d’AmnistiaLa històrica sentència del Jutjat Social número 8 de Barcelona invoca l’esperit de la Llei 46/1977, Llei d’Amnistia, i considera que l’Armando “no va poder treballar ni cotitzar a conseqüència de la seva activitat político-sindical i la repressió patida”, condemnant l’INSS a refer els càlculs de la seva pensió per incloure, ara amb la condició de dies cotitzats, el període en què es va veure abocat a la clandestinitat. La resolució aconseguida pel Col·lectiu Ronda representa, més enllà de les seves conseqüències materials sobre la pensió d’aquest incombustible militant i altres moltes persones que hagin viscut situacions similars, un reconeixement explícit de la repressió i la persecució que el franquisme va exercir sobre la classe treballadora i els seus representants sindicals. Aquest és l’esperit de la Llei d’Amnistia que en el seu article 8, tal i com cita la sentència, afirma que “deixa sense efecte les resolucions judicials i actes administratius o governatius que hagin produït acomiadaments, sancions, limitacions o suspensions dels drets actius o passius dels treballadors per compte aliena”. Un redactat prou explícit que, malauradament, no ha servit per evitar situacions com la patida per l’Armando, víctima de la dictadura franquista que ha hagut de recórrer als tribunals i al Col·lectiu Ronda per veure plenament reconeguda la seva condició. |
| Comparteix aquesta informació! |
| Enllaços d'interès: |
|
Adriano Agulló (CC) flickr.com
