• [Traducción al castellano]

La subscripció del primer dels swaps va ser una condició imposada per l’entitat financera a l’hora de renovar una pòlissa de crèdit mentre que el segon es va oferir per compensar, precisament, les liquidacions negatives generades pel primer swap. Malgrat aquesta intenció declarada, les liquidacions derivades del segon swap van ser negatives des del primer moment, de tal forma que la suposada “ajuda” va agreujar encara més la situació.

La resolució dictada pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Sabadell considera provat que Banc Sabadell va facilitar informació enganyosa, incompleta i insuficient sobre la naturalesa del swap que oferia al seu client com a condició per renovar la pòlissa de crèdit que aquest mantenia amb l’entitat. Encara més greu, la sentència afirma que Banc Sabadell va oferir un segon swap al seu client per compensar els pagaments que li ocasionava el primer amb unes noves condicions que resultaven del tot perjudicials pel seu client i l’obligaven a fer front a pagaments significativament més alts. Aquest segon swap, que havia de protegir el client contra les pujades de l’Euribor, es va signar al juny de 2009, amb l'índex en clar retrocés i situat al voltant de l’1,5%. El nou swap, però, estipulava que el client hauria d’abonar al banc la diferència que hi hagués entre l’Euribor i el percentatge contractat, que durant un temps es va fixar al 3,49% i després passava a ser el 5,13%. D’aquesta forma, la suposada assegurança que havia de protegir el client generava guanys addicionals pel bancs des del primer moment.

Per si encara no fos suficient, malgrat la pòlissa de crèdit era de 25.000 euros, el swap es va subscriure per un import de 100.000 euros, convertint en pràcticament inviable la possibilitat de cancel·lar-lo anticipadament i, d’aquesta forma, poder deixar de pagar les liquidacions.

Test de conveniència

D’altra banda, la resolució judicial assenyala greus defectes formals en la subscripció dels swaps i, molt especialment, pel que fa a la realització del test d’idoneïtat (test MIFID) que les entitats financeres estan obligades a realitzar per comprovar si les necessitats del client s’ajusten a les característiques del producte ofert. En el primer swap, aquest test no es va realitzar –malgrat ser obligatori- i en el segon cas va oferir un resultat negatiu que desaconsellava la subscripció del producte. Tot i així, Banc Sabadell el va oferir i signar.

En definitiva, l’entitat financera va obligar els treballador autònom a subscriure un swap per aconseguir la pòlissa de crèdit que necessitava per desenvolupar la seva activitat. Quan aquest va comprovar que el producte el perjudicava i no s’ajustava a allò que li havien descrit, Banc Sabadell es va oferir a solucionar la situació. En comptes d’això, va acabar amb un segon swap encara més perjudicial pels seus interessos, informació que segons la sentència era ben sabuda per Banc Sabadell en el moment d’oferir-lo al seu client.

Les entitats financeres perden la batalla judicial

Bancs i caixes acumulen més de 500 sentències condemnatòries per la comercialització irregular de contractes de permuta financera del tipus d’interès, més coneguts sota la denominació de swap, collar o IRS, entre d’altres.

Aquest producte està considerat com a complex i d’alt risc i, per tant, la normativa estatal i europea el desaconsella en el cas de clients minoristes sense relació professional amb el món de les finances. Tot i així, més de 200.000 persones a tot l’Estat espanyol podrien estar afectades, en molts casos amb swaps vinculats a crèdits hipotecaris.

Els swaps es van oferir com a assegurances contra possibles pujades del tipus d’interès, de forma especialment intensa entre els anys 2006 i 2008, coincidint amb un període de continues pujades de l’Euribor que encarien els pagaments hipotecaris de milions de famílies. En aquestes circumstàncies, van ser molts els que van acceptar l’oferiment de les seves entitats de subscriure aquestes suposades assegurances contra les pujades del tipus d’interès. Malauradament, en molts casos, els clients no van rebre informació acurada sobre les característiques del producte en qüestió i no eren conscients que un canvi d’escenari on l’Euribor comencés a baixar, tal i com ha quedat provat que les entitats sabien que passaria, suposaria importants despeses addicionals que haurien de sumar a l’import de les seves hipoteques.

• Article: Caixa Penedès condemnada