En el decurs de les darreres setmanes, el conjunt de la ciutadania ha assistit entre atònit i incrèdul al delirant espectacle protagonitzat pel govern de la Generalitat en relació al salari dels professionals de la funció pública i el suposat problema de tresoreria de l’administració catalana. Una situació que sembla haver recuperat l’estricta normalitat (i legalitat) gràcies a l’acord d’última hora assolit amb Banc Sabadell que ha permès la Generalitat obtenir un crèdit multimilionari per fer front a uns pagaments que no tenen res d’extraordinari i que, ans al contrari, formen part dels pressupostos anyals aprovats pel Parlament de Catalunya.

Amb aquesta solució que des de la Generalitat s’ha volgut vestir amb un aire de miracle nadalenc molt escaient a aquestes dates, el govern català ha aconseguit esquivar el veritable allau de reclamacions que amenaçaven a reduir una credibilitat que, en només un any de gestió, ja ha quedat molt malmesa. El que no ha aconseguit esquivar, però, és l’obligació de pagar enormes quantitats de diners en concepte d’interessos. Bona mostra de la generositat que les entitats financeres ofereixen a les institucions públiques que tan pròdigues s’han mostrat a l’hora d’oferir finançament públic al sector.

Límits legals

La paga de Nadal i la retenció anticipada en concepte d’IRPF per unes retribucions que el personal de l’Administració encara no havien rebut són només els darrers exemples d’una forma d’actuar que amenaça a esdevenir el modus operandi habitual de l’executiu català: anunciar mesures que escapen a les seves prerrogatives legals per després fer marxa enrera i demanar disculpes sense assumir cap responsabilitat per l’error comès.

A banda de l’evident dèficit de credibilitat que genera aquesta forma d’actuar -amb constants rectificacions i inesperats canvis de rumb- cal començar a considerar de forma molt seriosa el greuge econòmic que suposa pel conjunt de la ciutadania els errors comesos per la Generalitat. Aquest és el cas, per exemple, del cost de les indemnitzacions que el govern català es veu obligat a abonar després que els tribunals considerin improcedents molts acomiadaments que pretenia justificar en el delicat estat de les finances catalanes. O, sense anar més lluny, aquest 6% d’interessos que abonarà al Banc Sabadell pel crèdit de la paga extra. Despeses que van a càrrec dels ciutadans de Catalunya però de les quals no obtindrem cap benefici. Al contrari, només serveixen per finançar un procés de degradació dels serveis públics en el primer cas i, en el segon, per permetre la Generalitat complir amb allò que és la seva estricta obligació.