 |
Inici › Departaments › › › › › Noves formes de mobbing
| Malauradament, d'un temps cap ací, ens hem familiaritzat extraordinàriament amb la paraula mobbing. L'extensió i ampliació dels usos purament especulatius del parc immobiliari, combinat amb la pujada constant del preu mig del lloguer i la creixent demanda d'habitatges en aquest règim han desfermat un veritable allau de casos d'assetjament. Darrera d'aquest inquietant increment trobem propietaris sense escrúpols interessats a aconseguir el màxim benefici dels seus immobles, encara que això signifiqui vulnerar els drets i, fins i tot, la dignitat dels llogaters, sovint persones grans amb pocs recursos que ocupen habitatges de renda antiga. El capítol de pràctiques susceptibles de ser considerades mobbing és extens i molt variat. Inclou, per exemple, amenaces de tota mena i coaccions com ara el tall de subministraments bàsics (aigua, gas, electricitat...). Una pràctica també molt habitual i, en aquest cas, extremadament perillosa, és la delació de la deguda responsabilitat sobre l'estat de l'edifici i l'habitatge o el que és el mateix, deixar de fer el necessari manteniment de l'immoble per afavorir el seu progressiu deteriorament i conseqüent abandonament. |
Assetjament amb disfressa judicialEn contraposició a aquests exemples de coaccions més o menys evidents, cada vegada arriben més casos al Col·lectiu Ronda en què el mobbing apareix encobert per una pàtina de suposada legalitat. Es tracta d'aquelles situacions on trobem que el propietari de l'habitatge pretén forçar la resolució del contracte de lloguer adduint suposats incompliments dels termes acordats per part del llogater i presentant la corresponent denúncia. En temps molt recents, al Col·lectiu Ronda ens hem fet càrrec de la defensa dels llogaters de dos pisos que havien estat denunciats pels propietaris amb la pretensió de fer-los fora dels habitatges on viuen. En el primer dels casos, l'arrendatària va ser denunciada per manca d'ocupació de l'habitage i, segons l'empresa arrendadora, per realitzar obres sense autorització i provocar danys a la finca de forma premeditada. En el segon cas, el propietari també acusava el llogater de no viure de forma habitual al pis llogat i pretenia fer valer davant aquesta situació la seva necessitat d'ocupar-lo. Cap de les denúncies no ha esta resolta pels tribunals de forma favorable als interessos dels propietaris dels habitatges. En tots dos casos, els advocats i advocades del Col·lectiu Ronda han aconseguit que es desestimessin els arguments dels arrendadors que, tal i com ha quedat demostrat, fonamentaven les seves reclamacions sobre bases inexistents i amb l'únic propòsit de forçar la sortida dels llogaters mitjançant la resolució dels seus contractes. |
Els tribunals com a espai de confrontacióLes sentències favorables als arrendataris no ens poden fer perdre de vista, però, que aquesta és una situació que es repeteix cada vegada amb més freqüència i que afecta a un nombre creixent de persones, obligades a defensar els seus drets davant els tribunals. Algunes empreses i persones propietàries d'habitatges pretenen fer de la Justícia un instrument d'assetjament al servei de la seva manca de valors i desmesurada ambició. Davant aquest escenari i, malgrat els possibles mecanismes de garantia que els procediments judicials incorporin per preservar en primer terme els drets dels llogaters, és imprescindible mantenir-se ben atents i gaudir d'un assessorament de qualitat. |
Et trobes en aquesta situació? Necessites ajudes? Posa't en contacte amb nosaltres |
| Enllaços d'interès: |
|
|
Autor: Edurecio. Creative Commons
