Indignació / Altres notícies / Notícies / Recursos / Jurídic Social / Departaments / Inici

Recurs MAT

Indignació

El Tribunal Suprem al·lega defectes de forma per desestimar el recurs presentat pel Col·lectiu Ronda contra la MAT. Segons la nostra opinió, l’Alt Tribunal ha fet una interpretació interessada de les normes processals

	El Tribunal Suprem no s’ha pronunciat sobre el contingut del recurs elevat pel Col·lectiu Ronda en representació de 24 entitats territorials contra el decret del Consell de Ministres que donava llum verda a la construcció d’una subestació elèctrica a Bescanó i l’execució del projecte de línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre aquesta mateixa localitat i Sentmenat.

En la seva resolució l’Alt Tribunal no ha dedicat una sola línia a considerar cap dels arguments presentats contra aquesta infrastructura que amenaça greument el valor patrimonial de les terres de Girona i la integritat del territori. En comptes d’això, el Tribunal Suprem ha optat per fer una interpretació interessada i artificiosa de les normes processals i esquivar la seva responsabilitat escudant-se en un suposat defecte de forma. Una decisió que, segons Francesc Xavier Quer, alcalde de Crespià i portaveu de l’Associació de Municipis contra la Molt Alta Tensió (AMMAT), ‘sembla més una sentència dirigida políticament que no pas estudiada jurídicament’

Arguments en contra Els recursos que el Tribunal Suprem no ha volgut considerar inclouen un ampli ventall d’arguments jurídics que evidencien les nombroses irregularitats que envolten des del principi tot el procés de construcció de la MAT. Unes irregularitats que fan palès l’absolut menyspreu pel valor medi ambiental de la zona afectada que ha dominat i domina la concepció inicial del projecte i la seva execució. Entre els fets que el Col·lectiu Ronda i les entitats que representem volem denunciar hi ha: Manca de la llicència ambiental integrada Frau de llei en la tramitació fragmentada d’un projecte que, de forma evident, constitueix una unitat i té caràcter transfronterer. Aquesta fragmentació significa que no s’ha avaluat de forma conjunta l’impacte ambiental de la infrastructura, tal i com hagués estat pertinent. Manca de justificació tècnica del projecte i estudi d’alternatives; absència d’anàlisi en profunditat al voltant de qüestions com ara l’impacte ecològic, paisatgístic i sobre la salut humana.

Pel que fa a la construcció de la subestació elèctrica de Bescanó, a aquest arguments cal afegir el fet que l’obra s’executa sense complir el procediment de tramitació que la llei catalana d’urbanisme estableix com a condició necessària per construir aquesta infrastructura en sòl no urbanitzable, tal i com és el cas. Aquestes són les al·legacions que el Tribunal Suprem no ha volgut entrar a valorar emparant-se en un defecte de forma altament qüestionable i que des del Col·lectiu Ronda ens neguem a permetre que caiguin en l’oblit.