Recurs d’empara

El Col·lectiu Ronda ha presentat recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional

El Col·lectiu Ronda ha presentat recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Suprem que desestimava  per un suposat defecte de forma les demandes presentades contra la línia d’interconnexió elèctrica amb França (MAT).

La presentació del recurs d’empara està justificada per la vulneració evident que s’ha produït dels dret a la tutela judicial efectiva de les 24 entitats que van sumar-se als recursos presentats pel Col·lectiu Ronda on es denunciava el cúmul d’irregularitats que envolten tot el procés de construcció de la MAT.

Amb la seva decisió de no admetre a tràmit els recursos al·legant un inexistent defecte de forma, el Tribunal Suprem ha ignorat el dret del Col·lectiu Ronda i les entitats territorials adherides al procés a obtenir una resolució que valori en profunditat els fets denunciats.

Davant la situació que provoca la lectura interessada i artificiosa que l’Alt Tribunal ha fet de la norma processal per desestimar uns recursos que inicialment havia admès a tràmit, el recurs d’empara demana que es revoqui la decisió del Suprem i es prenguin en consideració amb caràcter retroactiu tots els arguments esgrimits pels advocats del Col·lectiu Ronda.

Al·legacions contra la MAT

El maig de 2007, el Col·lectiu Ronda va impugnar judicialment l’acord assolit pel Consell de Ministres que autoritzava la construcció d’una subestació elèctrica a Bescanó i l’execució del projecte de línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre aquesta mateixa localitat i Sentmenat.

La presentació dels recursos contraris a l’inici de les obres d’execució d’aquesta infrastructura responien a l’evidència que el procés estava envoltat de greus irregularitats i planificat des del més absolut menyspreu pel valor paisatgístic i mediambiental de la zona afectada, així com amb manca d’avaluació del possible impacte de la MAT sobre la salut dels habitants del territori.

Entre els fets més remarcables que es van denunciar en relació amb la tramitació de les obres de construcció de la MAT hi ha:

  • Manca de la llicència ambiental integrada
  • Frau de llei en la tramitació fragmentada d’un projecte que, de forma evident, constitueix una unitat i té caràcter transfronterer. Aquesta fragmentació significa que no s’ha avaluat de forma conjunta l’impacte ambiental de la infrastructura, tal i com hagués estat pertinent.
  • Manca de justificació tècnica del projecte i estudi d’alternatives; absència d’anàlisi en profunditat al voltant de qüestions com ara l’impacte ecològic, paisatgístic i sobre la salut humana.

En el cas de la construcció de la subestació elèctrica de Bescanó, a tots aquests arguments cal afegir l’incompliment del procés de tramitació que la llei catalana estableix per construir infrastructures d’aquesta tipologia en sòl no urbanitzable, tal i com és el cas.

La decisió del Suprem

Els recursos van ser admesos a tràmit pel Tribunal Suprem al setembre de 2008. Ara, però, tres anys després, el mateix Tribunal que en el seu moment no va detectar cap defecte de forma en les demandes esquiva l’ obligació de resoldre les nostres al·legacions acollint-se a l’incompliment d’un suposat requisit formal. Tot plegant una decisió que sembla haver estat dictada seguint motivacions de caràcter polític abans que no pas jurídiques.

Enllaços d'interès:

El Col·lectiu Ronda ha presentat recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional

Recurs d'empara contra la construcció de la Línia de Molt Alta Tensió (MAT)

La presentació del recurs d’empara està justificada per la vulneració evident que s’ha produït dels dret a la tutela judicial efectiva de les 24 entitats que van sumar-se als recursos presentats pel Col·lectiu Ronda on es denunciava el cúmul d’irregularitats que envolten tot el procés de construcció de la MAT.

Amb la seva decisió de no admetre a tràmit els recursos al·legant un inexistent defecte de forma, el Tribunal Suprem ha ignorat el dret del Col·lectiu Ronda i les entitats territorials adherides al procés a obtenir una resolució que valori en profunditat els fets denunciats.

Davant la situació que provoca la lectura interessada i artificiosa que l’Alt Tribunal ha fet de la norma processal per desestimar uns recursos que inicialment havia admès a tràmit, el recurs d’empara demana que es revoqui la decisió del Suprem i es prenguin en consideració amb caràcter retroactiu tots els arguments esgrimits pels advocats del Col·lectiu Ronda.

Al·legacions contra la MAT

El maig de 2007, el Col·lectiu Ronda va impugnar judicialment l’acord assolit pel Consell de Ministres que autoritzava la construcció d’una subestació elèctrica a Bescanó i l’execució del projecte de línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre aquesta mateixa localitat i Sentmenat.

La presentació dels recursos contraris a l’inici de les obres d’execució d’aquesta infrastructura responien a l’evidència que el procés estava envoltat de greus irregularitats i planificat des del més absolut menyspreu pel valor paisatgístic i mediambiental de la zona afectada, així com amb manca d’avaluació del possible impacte de la MAT sobre la salut dels habitants del territori.

Entre els fets més remarcables que es van denunciar en relació amb la tramitació de les obres de construcció de la MAT hi ha:

  • Manca de la llicència ambiental integrada
  • Frau de llei en la tramitació fragmentada d’un projecte que, de forma evident, constitueix una unitat i té caràcter transfronterer. Aquesta fragmentació significa que no s’ha avaluat de forma conjunta l’impacte ambiental de la infrastructura, tal i com hagués estat pertinent.
  • Manca de justificació tècnica del projecte i estudi d’alternatives; absència d’anàlisi en profunditat al voltant de qüestions com ara l’impacte ecològic, paisatgístic i sobre la salut humana.

En el cas de la construcció de la subestació elèctrica de Bescanó, a tots aquests arguments cal afegir l’incompliment del procés de tramitació que la llei catalana estableix per construir infrastructures d’aquesta tipologia en sòl no urbanitzable, tal i com és el cas.

La decisió del Suprem

Els recursos van ser admesos a tràmit pel Tribunal Suprem al setembre de 2008. Ara, però, tres anys després, el mateix Tribunal que en el seu moment no va detectar cap defecte de forma en les demandes esquiva l’ obligació de resoldre les nostres al·legacions acollint-se a l’incompliment d’un suposat requisit formal. Tot plegant una decisió que sembla haver estat dictada seguint motivacions de caràcter polític abans que no pas jurídiques.

Enllaços d'interès: