L'Agència de l'Habitatge torna a reclamar a milers de joves la devolució de l'ajut a l'emancipació
Per segon any consecutiu, l'Agència de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha tornat a requerir a milers de joves de tot Catalunya la devolució dels imports percebuts en concepte de Renda Bàsica d'Emancipació en considerar que els seus ingressos econòmics van superar els límits establerts per accedir a aquest ajut.
El passat 2016, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya va reclamar a milers de joves catalans la devolució dels diners percebuts en concepte de Renda Bàsica d'Emancipació corresponents als anys 2011 i 2012. La petició, realitzada a instàncies del Ministerio de Fomento, argumentava que la reclamació es realitzava en aquells casos en què els perceptors van obtenir ingressos superiors als 22.000 euros bruts l'any que, segons la normativa reguladora d'aquest ajut, constituïen l'import màxim per sobre del qual no es podia sol·licitar la subvenció. D'aquesta forma, molts joves que van veure aprovada la seva petició es van trobar, 4 i 5 anys després de rebre la subvenció, amb el requeriment de devolució dels imports -210 euros mensuals durant un període màxim de 4 anys- normalment com a conseqüència d'haver aconseguit una millora salarial o un canvi de lloc de feina que va comportar majors ingressos en el decurs de l'exercici que ara se'ls reclama.
Termini de prescripció
Tot i que el Decret que regulava el funcionament d'aquest ajut, aprovat pel govern Zapatero l'any 2008 i definitivament derogat l'1 de gener de 2012, no inclou cap esment al període de prescripció de les possible reclamacions instades per la pròpia Administració, el cert és que el Decret assenyala com a marc regulador la Llei General de Subvencions que sí ho fa. I en aquest cas, el termini de prescripció legalment reconegut i vigent és de 4 anys. Així ho reconeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya en les resolucions emeses a instàncies dels joves que van ser objecte de reclamació l'any passat i a qui se'ls reconeix la improcedència de la reclamació tramesa pel mateix organisme, l'Agència de l'Habitatge, exonerant-los de l'obligació d'abonar el deute que se'ls exigeix. Paradoxalment, el mateix organisme que admet la improcedència de l'exigència de retornar aquests diners, linicia una segona campanya de reclamació massiva, adreçant uns requeriments que únicament atorguen 15 dies als afectats per presentar les seves al·legacions. A criteri de Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda, aquesta actuació de l'Administració resulta difícilment comprensible i denota «mala fe en la seva forma de procedir, doncs reclamen en uns conceptes que la pròpia Administració considera no ajustats a Dret. No és acceptable que s'exigeixi la devolució d'uns diners ignorant el termini de prescripció, amb plena consciència que aquesta reclamació no procedeix. Talment es diria que l'Administració està provant sort, conscient que donat el curt termini per presentar al·legacions -de només 15 dies- molta gent que podria reclamar que es reconegui prescrit el termini de reclamació no ho farà i acabarà retornant uns diners que no hauria d'abonar».
