El TSJC fa responsable l'Ajuntament de Llavaneres dels acomiadaments a l'Escola de Música
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera «improcedent» l'acomiadament de la totalitat de la plantilla de l'Escola de Música de Llavaneres al setembre de 2015 i obliga l'Ajuntament de la localitat a fer-se càrrec de la corresponent indemnització o readmetre el personal acomiadat al seu antic lloc de treball.
Segons recull la sentència del TSJC, al juny de 2015 l'Ajuntament va decidir unilateralment deixar d'abonar l'import que mensualment atorgava a l'Associació Musical de Llavaneres per tal que aquesta entitat sense ànim de lucre ni estructura empresarial es fes càrrec de les despeses de gestió de l'Escola de Música de Llavaneres, incloent-hi les nòmines del personal docent d'aquest equipament municipal. «Una decisió -es pot llegir a la sentència- que va tenir com efecte generar els deutes salarials [...] i impossibilitar la continuïtat de la gestió de l'Escola municipal de música».
El detonant d'aquesta situació que va acabar provocant la pèrdua del lloc de treball de les 13 persones que prestaven serveis a l'escola cal buscar-lo en una resolució judicial prèvia, en aquest cas dictada pel Jutjat Social 1 de Mataró, que declarava improcedent l'extinció del lloc de treball de dues integrants de la plantilla del centre que havien estat acomiadades per l'Associació argüint raons disciplinàries. Desestimant l'argument de l'Associació, el jutjat mataroní va considerar infundades les causes invocades i va establir el caràcter improcedent de l'extinció, amb la conseqüent obligació de readmetre les treballadores o abonar una indemnització per un import de més de 50.000 euros.
Precisament, en la voluntat de l'Ajuntament d'evitar possibles responsabilitats com a real ocupadora d'aquestes persones es situa la posterior decisió de deixar d'abonar les partides pressupostàries mensuals que atorgaven viabilitat econòmica a l'Associació. Així, el cessament d'aquests pagaments al mes de juny de 2015 va provocar la impossibilitat de pagar les nòmines i, en última instància, la presentació d'un expedient d'acomiadament col·lectiu per causa econòmica, amb l'anunci ja durant el període de consultes per part de l'entitat de que no disposava de diners per poder traslladar cap tipus de proposta econòmica als treballadors afectats.
Nul·litat del procediment
Davant d'aquest escenari, en el decurs del procediment de negociació, tant els treballadors -representats per Col·lectiu Ronda- com la Inspecció de Treball van exigir que l'Ajuntament de Llavaneres comparegués en la tramitació de l'Expedient atès que, malgrat la gestió diària de l'Escola s'atorgava a l'Associació, es tractava d'un equipament públic, que oferia un servei públic i qui ostentava la direcció econòmica i formal del centre era l'Ajuntament. Per tant, corresponia que l'Ajuntament fos present en aquest procediment en qualitat de veritable ocupadora amb les corresponents obligacions econòmiques, especialment atenent al fet que l'Associació no disposava de recursos aliens a les transferències econòmiques del Consistori i la negativa a comparèixer suposava abocar els treballadors a no percebre la seva indemnització ni les nòmines deixades d'abonar des de feia mesos. La condició de l'Ajuntament de veritable empresari es va fer encara més evident quan, uns dies després de que el Consistori resolgués el contracte de concert administratiu que mantenia amb l'associació des de 2001 amb la conseqüència de l'anunci immediat dels acomiadaments, el propi Ajuntament es va adreçar per carta als pares dels alumnes anunciant-los que els acomiadaments no afectarien en res la programació acadèmica i que el nou curs s'iniciaria amb tota normalitat al setembre, assumint el propi Ajuntament la gestió de l'Escola de Música de Llavaneres que impartia classes a més de 150 alumnes.
Els treballadors afectats van sol·licitar reiteradament la presència de l'Ajuntament i la nul·litat d'un procediment on el veritable empresari no hi era present amb la única intenció de defugir l'obligació d'assumir les seves responsabilitats econòmiques i laborals, permetent que uns treballadors perdessin la feina que havien desenvolupat amb excel·lents resultats tot i que la continuïtat del servei estava garantida.
Acomiadaments improcedents
En la seva sentència, el TSJC considera que en tot moment «L'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres va exercir com a empresari» i constata que era el Consistori «que rebia els fruits i beneficis de la gestió docent». En aquest sentit, la resolució destaca «les contradiccions en que incorre l'Ajuntament respecte de la descentralització formal de la gestió de l'Escola de Música Municipal, la organització i la gestió interna de la qual duia a cap l'Associació Musical de Llavaneres de forma limitada i sotmesa a la direcció, organització i control de l'Ajuntament» concloent que, donada l'absoluta dependència econòmica de l'Associació respecte l'Ajuntament i el fet que estem davant un «servei municipal de docència musical com a activitat social i cultural inherent a les funcions municipals cap als ciutadans» es fa evident que «l'Ajuntament és l'empresari real de l'Escola Municipal de Música». En aquestes circumstàncies, conclou la sentència, «l'acomiadament de tota la plantilla resulta improcedent per falta de causa i justificació».
La declaració d'improcedència comportarà que l'Ajuntament, assenyalat com a veritable empresari, hagi d'abonar les nòmines deixades de pagar per l'Associació i fer-se càrrec de l'import de les indemnitzacions corresponents a acomiadaments improcedents, si no vol optar per la readmissió de la totalitat de la plantilla.
