Jutges substituts: vulneració de drets

Els jutges substituts porten les seves reivindicacions al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

Després de fer-ho davant el Consell general del Poder Judicial, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, un grup de jutges substituts i magistrats suplents del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acudit al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la situació de discriminació i greu vulneració dels seus drets laborals que consideren incompatible amb el contingut de diverses directives comunitàries i l'ordenament legal europeu.

El grup de jutges eventuals que interposa la demanda -que en alguns casos exerceixen les seves funcions des de fa més de 10 anys- ha acudit al Tribunal Europeu de Drets Humans després d'esgotar completament la via judicial estatal, incloent-hi la interposició d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, en la seva denúncia de les condicions d'extrema precarietat i permanent conculcació de drets laborals bàsics que afecten el col·lectiu de jutges substituts i magistrats suplents en l'exercici de les seves funcions.

 Tàcita eliminació d'un grup nombrós

 Fins l'any 2012, els jutges eventuals, responsables de de cobrir les vacants que per diferents raons- incloent-hi baixes per maternitat, malalties, places estructurals no cobertes per manca de personal i altres contingències- afectaven els membres de la carrera judicial, constituïen ni més ni menys que el 20% del col·lectiu de jutges i eren responsables d'un 30% de les sentències que es dictaven anualment a l'Estat. A finals d'aquell any, però, la situació va canviar radicalment amb l'aprovació de la Llei Orgànica LO8/2012 impulsada per Alberto Ruiz-Gallardón, qui fora ministre de Justícia, que a la pràctica suposava la condemna a l'ostracisme pel integrants d'aquest col·lectiu en imposar als jutges de carrera la pràctica obligació de fer-se càrrec de les substitucions dels seus companys. Una imposició que no ha fet sinó agreujar fins a límits absolutament intolerables la situació d'endèmic col·lapse de l'Administració de Justícia, on han esdevingut del tot habituals situacions de superació en un 150% de la càrrega màxima de treball per jutjat fixada pel Consell general del Poder Judicial i, fins i tot, en el cas d'alguns Jutjats Mercantils, fins a un 600% més i que es situa a la cua d'Europa pel que fa a la ràtio de jutges per habitants, la més baixa de tota la UE.

 Règim d'incompatibilitats

La immensa majoria de jutges substituts afectats per la norma acumulen llargs períodes sense treballar i sense poder abandonar la borsa de treball on estan inscrits si no és amb permís explícit del CGPJ i al preu de perdre per sempre més la seva plaça a la borsa de substitucions sense dret a cap tipus de prestació o indemnització. Mentre es troben en aquesta situació, a l'espera de ser assignats per a una substitució que des de l'entrada en vigor de l'esmentada norma ja no es donen, se'ls aplica idèntic règim d'incompatibilitats i prohibicions que als jutges titulars pel que fa a l'exercici d'activitats retribuïdes al marge de la funció jurisdiccional. Així, malgrat acumular llargs períodes sense poder treballar, tenen impedida qualsevol pràctica professional tret de la docència, la recerca jurídica o la producció i creació artística, científica o tècnica. No poden, per exemple, exercir com a advocats però no només això sinó qualsevol altre professió o activitat sia jurídica o no i a més han d'estar a plena o absoluta disponibilitat dels òrgans de govern dels Tribunals i Audiències. I el cúmul de greuges no acaba aquí. El càlcul de la seva retribució no contempla els dies que jutges substituts i magistrats suplents dediquen a estudiar els assumptes i redactar les resolucions, així com tampoc el període de deliberació ni s'abona cap quantitat en concepte d'antiguitat o despeses per raó de servei, a diferència del que es fa amb els membres titulars de la judicatura. Jutges substituts i magistrats suplents tampoc cotitzen a la Seguretat Social per tots els dies de dedicació, sinó que només ho fan pels dies que celebren vistes i no pas, com en el cas de la retribució, per la resta de temps que han de dedicar a l'anàlisi, estudi i redacció de sentències.
 
 Tot plegat, un escenari de màxima precarietat que ja ha obligat bona parts dels 1500 jutges que van arribar a integrar el col·lectiu d'eventuals a abandonar les seves funcions i renunciar, sense prestacions ni indemnització, a la possibilitat d'acabar seguir exercint la seva professió com a membres de ple dret de la carrera judicial.

 
 Vulneració de la normativa comunitària

 
 A criteri del grup de jutges substituts i magistrats suplents que ara busquen l'empara del TEDH assessorats per Col·lectiu Ronda, la present situació suposa una evident i grollera vulneració de la directiva comunitària 1999/70que posa límits a la contractació eventual i impedeix la pervivència de situacions de discriminació o asimetria en els drets entre professionals que realitzen la mateixa tasca pel mer fet del caràcter temporal de la contractació. Aquest fet ha estat, precisament, objecte de severa recriminació per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el passat 14 de setembre dictava simultàniament tres contundents sentències que condemnaven el caràcter abusiu i, per tant, fraudulent, de la utilització de la contractació temporal (inclosos nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals) per part de les Administracions Públiques a l'Estat Espanyol. Un precedent que els jutges demandants consideren un sòlid aval per a la seva reivindicació de veure's equiparats pel que fa a condicions laborals i de cotització a la Seguretat Social a les figures dels Jutges d'Adscripció Territorial i Jutges amb Expectativa de Destí contemplades per l'ordenament jurídic espanyol que comporten, com en el seu propi cas, l'exercici de les funcions jurisdiccionals de forma temporal i provisional però amb contractació indefinida i un règim estable i permanent de retribucions, cobertures mèdiques i cotització a la Seguretat Social.
 
 A banda, la demanda interposada invoca la vulneració per part de l'Estat espanyol de diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans, incloent-hi, entre d'altres, el dret a un procediment equitatiu, a la no discriminació, a la prohibició de tracte degradant o a la llibertat d'associació professional i sindicació.

Els jutges substituts porten les seves reivindicacions al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

El col·lectiu de jutges substituts porta les seves reivindicacions al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

El grup de jutges eventuals que interposa la demanda -que en alguns casos exerceixen les seves funcions des de fa més de 10 anys- ha acudit al Tribunal Europeu de Drets Humans després d'esgotar completament la via judicial estatal, incloent-hi la interposició d'un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, en la seva denúncia de les condicions d'extrema precarietat i permanent conculcació de drets laborals bàsics que afecten el col·lectiu de jutges substituts i magistrats suplents en l'exercici de les seves funcions.

 Tàcita eliminació d'un grup nombrós

 Fins l'any 2012, els jutges eventuals, responsables de de cobrir les vacants que per diferents raons- incloent-hi baixes per maternitat, malalties, places estructurals no cobertes per manca de personal i altres contingències- afectaven els membres de la carrera judicial, constituïen ni més ni menys que el 20% del col·lectiu de jutges i eren responsables d'un 30% de les sentències que es dictaven anualment a l'Estat. A finals d'aquell any, però, la situació va canviar radicalment amb l'aprovació de la Llei Orgànica LO8/2012 impulsada per Alberto Ruiz-Gallardón, qui fora ministre de Justícia, que a la pràctica suposava la condemna a l'ostracisme pel integrants d'aquest col·lectiu en imposar als jutges de carrera la pràctica obligació de fer-se càrrec de les substitucions dels seus companys. Una imposició que no ha fet sinó agreujar fins a límits absolutament intolerables la situació d'endèmic col·lapse de l'Administració de Justícia, on han esdevingut del tot habituals situacions de superació en un 150% de la càrrega màxima de treball per jutjat fixada pel Consell general del Poder Judicial i, fins i tot, en el cas d'alguns Jutjats Mercantils, fins a un 600% més i que es situa a la cua d'Europa pel que fa a la ràtio de jutges per habitants, la més baixa de tota la UE.

 Règim d'incompatibilitats

La immensa majoria de jutges substituts afectats per la norma acumulen llargs períodes sense treballar i sense poder abandonar la borsa de treball on estan inscrits si no és amb permís explícit del CGPJ i al preu de perdre per sempre més la seva plaça a la borsa de substitucions sense dret a cap tipus de prestació o indemnització. Mentre es troben en aquesta situació, a l'espera de ser assignats per a una substitució que des de l'entrada en vigor de l'esmentada norma ja no es donen, se'ls aplica idèntic règim d'incompatibilitats i prohibicions que als jutges titulars pel que fa a l'exercici d'activitats retribuïdes al marge de la funció jurisdiccional. Així, malgrat acumular llargs períodes sense poder treballar, tenen impedida qualsevol pràctica professional tret de la docència, la recerca jurídica o la producció i creació artística, científica o tècnica. No poden, per exemple, exercir com a advocats però no només això sinó qualsevol altre professió o activitat sia jurídica o no i a més han d'estar a plena o absoluta disponibilitat dels òrgans de govern dels Tribunals i Audiències. I el cúmul de greuges no acaba aquí. El càlcul de la seva retribució no contempla els dies que jutges substituts i magistrats suplents dediquen a estudiar els assumptes i redactar les resolucions, així com tampoc el període de deliberació ni s'abona cap quantitat en concepte d'antiguitat o despeses per raó de servei, a diferència del que es fa amb els membres titulars de la judicatura. Jutges substituts i magistrats suplents tampoc cotitzen a la Seguretat Social per tots els dies de dedicació, sinó que només ho fan pels dies que celebren vistes i no pas, com en el cas de la retribució, per la resta de temps que han de dedicar a l'anàlisi, estudi i redacció de sentències.
 
 Tot plegat, un escenari de màxima precarietat que ja ha obligat bona parts dels 1500 jutges que van arribar a integrar el col·lectiu d'eventuals a abandonar les seves funcions i renunciar, sense prestacions ni indemnització, a la possibilitat d'acabar seguir exercint la seva professió com a membres de ple dret de la carrera judicial.

 
 Vulneració de la normativa comunitària

 
 A criteri del grup de jutges substituts i magistrats suplents que ara busquen l'empara del TEDH assessorats per Col·lectiu Ronda, la present situació suposa una evident i grollera vulneració de la directiva comunitària 1999/70que posa límits a la contractació eventual i impedeix la pervivència de situacions de discriminació o asimetria en els drets entre professionals que realitzen la mateixa tasca pel mer fet del caràcter temporal de la contractació. Aquest fet ha estat, precisament, objecte de severa recriminació per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el passat 14 de setembre dictava simultàniament tres contundents sentències que condemnaven el caràcter abusiu i, per tant, fraudulent, de la utilització de la contractació temporal (inclosos nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals) per part de les Administracions Públiques a l'Estat Espanyol. Un precedent que els jutges demandants consideren un sòlid aval per a la seva reivindicació de veure's equiparats pel que fa a condicions laborals i de cotització a la Seguretat Social a les figures dels Jutges d'Adscripció Territorial i Jutges amb Expectativa de Destí contemplades per l'ordenament jurídic espanyol que comporten, com en el seu propi cas, l'exercici de les funcions jurisdiccionals de forma temporal i provisional però amb contractació indefinida i un règim estable i permanent de retribucions, cobertures mèdiques i cotització a la Seguretat Social.
 
 A banda, la demanda interposada invoca la vulneració per part de l'Estat espanyol de diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans, incloent-hi, entre d'altres, el dret a un procediment equitatiu, a la no discriminació, a la prohibició de tracte degradant o a la llibertat d'associació professional i sindicació.