Lluita riders Deliveroo

Les pràctiques fraudulentes d'una empresa que es fa dir “col·laborativa”

Les protestes i reclamacions dels anomenats riders -repartidors- de la multinacional britànica Deliveroo que s'han anat produint aquests dies i que han acabat amb la presentació d'una denúncia van més enllà de les purament salarials. Es considera que l'empresa ha pogut incórrer en pràctiques fraudulentes al demanar dedicació exclusiva a les persones repartidores tot i no integrar-los com a empleats a l'empresa i obligar-los a donar-se d'alta com a autònoms i als quals ara amenaça amb l'acomiadament si no s'accepten un contracte d'obligat compliment.

Els riders de Deliveroo van convocar vaga el diumenge dia 2 de juliol al vespre, a Barcelona i altres ciutats, en un moment de repartiment àlgid, per fer visible la seva protesta. I van tornar a convocar-ne el dia 9. Membres de la Plataforma “Riders x Derechos” (que integra diverses persones dedicades al serveis de repartiment de menjar a domicili en bicicleta de diverses empreses però principalment de Deliveroo) de Barcelona, Madrid, València i Saragossa es van trobar a inicis de juliol per posar en comú els passos a seguir en la lluita i informar dels acomiadaments que s'estan produint entre les persones que formen part de la mobilització i consensuar els punts de la denúncia presentada. També s'ha presentat a l'Ajuntament de Barcelona una queixa per permetre que empreses que s'autodenominen “col·laboratives” s'instal·lin a la ciutat malgrat la seva política laboral pugui suposar evidents vulneracions dels drets de treballadors i treballadores. Els riders s'han autoorganitzat en plataforma pel seu propi compte i amb el suport de petits sindicats independents, com la Intersindical Alternativa de Catalunya.

Des de Col·lectiu Ronda s'està portant la defensa d'algunes de les persones acomiadades, per segons elles mateixes, formar part de la plataforma i haver donat la cara per denunciar la seva situació. Un escenari que segons l'advocat Natxo Parra “amaga moltes deficiències rere la façana d'una empresa atractiva que ofereix flexibilitat i en canvi deixa totalment desprotegits els seus treballadors i treballadores i amb condicions laborals molt precàries, sota una relació laboral fraudulenta que provocaria que tots els pactes entre empresa i treballador es consideressin nuls”.

La denúncia posa l'accent en el fet que la situació de prestació de serveis es fa amb una vinculació mercantil fraudulenta que tracta d'amagar una relació de naturalesa purament laboral, obligant a les persones contractades a donar-se d'alta al règim d'autònoms i a la vegada havent de complir uns horaris, sotmesos a un control absolut per part de l'empresa sobre l'execució dels repartiments i amb sancions en cas de rebutjar alguna de les comandes. Tanmateix, és també l'empresa qui imposa els períodes de vacances i actua amb la imposició de sancions disciplinàries quan es rebutgen comandes pels motius que sigui. Les reivindicacions específiques dels riders van començar per demanar la millor de condicions com el manteniment de l'acord que garantia als repartidors dues comandes mínim per hora pagades almenys a 4,25 euros i assegurant una jornada setmanal de com a mínim 20 hores, així com el reconeixement de l'antiguitat.

Les pràctiques fraudulentes d'una empresa que es fa dir “col·laborativa”

Els riders de Deliveroo van convocar vaga el diumenge dia 2 de juliol al vespre, a Barcelona i altres ciutats, en un moment de repartiment àlgid, per fer visible la seva protesta. I van tornar a convocar-ne el dia 9. Membres de la Plataforma “Riders x Derechos” (que integra diverses persones dedicades al serveis de repartiment de menjar a domicili en bicicleta de diverses empreses però principalment de Deliveroo) de Barcelona, Madrid, València i Saragossa es van trobar a inicis de juliol per posar en comú els passos a seguir en la lluita i informar dels acomiadaments que s'estan produint entre les persones que formen part de la mobilització i consensuar els punts de la denúncia presentada. També s'ha presentat a l'Ajuntament de Barcelona una queixa per permetre que empreses que s'autodenominen “col·laboratives” s'instal·lin a la ciutat malgrat la seva política laboral pugui suposar evidents vulneracions dels drets de treballadors i treballadores. Els riders s'han autoorganitzat en plataforma pel seu propi compte i amb el suport de petits sindicats independents, com la Intersindical Alternativa de Catalunya.

Des de Col·lectiu Ronda s'està portant la defensa d'algunes de les persones acomiadades, per segons elles mateixes, formar part de la plataforma i haver donat la cara per denunciar la seva situació. Un escenari que segons l'advocat Natxo Parra “amaga moltes deficiències rere la façana d'una empresa atractiva que ofereix flexibilitat i en canvi deixa totalment desprotegits els seus treballadors i treballadores i amb condicions laborals molt precàries, sota una relació laboral fraudulenta que provocaria que tots els pactes entre empresa i treballador es consideressin nuls”.

La denúncia posa l'accent en el fet que la situació de prestació de serveis es fa amb una vinculació mercantil fraudulenta que tracta d'amagar una relació de naturalesa purament laboral, obligant a les persones contractades a donar-se d'alta al règim d'autònoms i a la vegada havent de complir uns horaris, sotmesos a un control absolut per part de l'empresa sobre l'execució dels repartiments i amb sancions en cas de rebutjar alguna de les comandes. Tanmateix, és també l'empresa qui imposa els períodes de vacances i actua amb la imposició de sancions disciplinàries quan es rebutgen comandes pels motius que sigui. Les reivindicacions específiques dels riders van començar per demanar la millor de condicions com el manteniment de l'acord que garantia als repartidors dues comandes mínim per hora pagades almenys a 4,25 euros i assegurant una jornada setmanal de com a mínim 20 hores, així com el reconeixement de l'antiguitat.