Limitant la reforma

laboral

Des de l'entrada en vigor el passat mes de febrer d'una regressiva reforma laboral, són nombroses les sentències judicials que han contribuït a imposar un límit de raonabilitat a les expectatives d'algunes empreses i administracions que han pretès fer un ús absolutament abusiu de la normativa.

30/08/2012

La reforma laboral atempta contra parets mestres de l'arquitectura de drets dels treballadors i treballadores. Resulta indiscutible. Però aquesta greu agressió legislativa contra els interessos de la classe treballadora en el marc de l'ordenament de les relacions laborals també té límits. I, en bona mesura, està sent la judicatura l'encarregada de fixar aquestes límits i acotar les pretensions d'arbitrarietat d'empreses i, fins i tot, administracions a l'hora d'invocar la reforma com una mena de xec en blanc per acomiadar a baix cost o introduir modificacions substancials -salari, jornada, etc.- de les condicions de treball.

Canviar les regles

Recentment es va donar a conèixer una resolució de l'Audiència Nacional que considerava frau de llei la pràctica, molt estesa durant els mesos immediatament anteriors a l'aprovació de la darrera reforma, de retirar un ERO ja presentat a l'espera de que entrés en vigor la nova normativa. L'objectiu, òbviament, era beneficiar-se d'una regulació que tots sabíem que seria generosa amb els interessos empresarials i afavoriria l'extinció de contractes malgrat els discursos grandiloqüents que pretenien convènce'ns que la reforma era el millor antídot contra el drama de l'atur desbocat. 
La sentència dictada per l'Audiència Nacional considera que l'empresa pretenia “canviar d'àrbitre i regles de joc en meitat del partit” amb la voluntat de “substreure's del procediment legal per beneficiar-se d'un de més flexible”. Un raonament que probablement tornarem a escoltar, doncs només als mesos de gener i febrer es van retirar 282 EROs, gairebé sempre amb la intenció de beneficiar-se de les facilitats atorgades per la reforma. Xifra que triplica la dada respecte el mateix període de 2011.

Grups empresarials i diferents centres de treball

Els Tribunals Superiors de Justícia de Catalunya i Madrid ja han tingut ocasió de pronunciar-se, i anul·lar, els EROs presentats per companyies que al·legaven causes econòmiques per acomiadar treballadors d'empreses que formen part de grups empresarials. En les seves sentències, els alts tribunals autonòmics han recordat l'obligació de l'empresa de demostrar de forma transparent i precisa que les dificultats econòmiques invocades afecten la totalitat del grup.
En relació amb aquest aspecte, també algunes empreses amb diferents centres de treball han vist anul·lats pels jutges els ERO presentats com a conseqüència del fet que en el marc d'un mateix expedient havien assolit acords singulars amb els representants de les plantilles dels diferents centres productius i, fins i tot, pactat condicions específiques a títol individual amb alguns treballadors/es. 

Pèrdues...presents i futures

Bona part dels expedients de regulació que es presenten es justifiquen per causes econòmiques, ja sigui apel·lant a les pèrdues raonables o previstes introduïdes a l'ordenament legislatiu pel govern de Zapatero o la caiguda sostinguda d'ingressos de l'executiu encapçalat per Rajoy. La judicatura, però, també ha dictat sentències en un nombre que comença a ser més que significatiu contra la laxitud de moltes empreses a l'hora de justificar l'existència real d'aquestes dificultats que es volen superar enviant més i més persones a la cua de l'atur. Així, per exemple, i de nou des de el TSJ de Madrid, s'han dictat sentències que consideraven 'poc creïble' la documentació comptable facilitada per l'empresa o titllaven d'insuficient la presentació de comptes provisionals i no pas resultats definitius i degudament auditats, especialment en els casos en què es parla de pèrdues futures, territori sempre incert i obert a l'especulació interessada.

Mala fe negociadora

Per últim, i acabant aquesta breu repassada sense cap ànim d'exhaustivitat a l'actuació de la judicatura posterior a la reforma en defensa dels drets de treballadors/es, també hi ha hagut sentències contra la mala fe d'algunes empreses en el procés negociador dels expedients presentats. Es tracta d'aquells casos en què les companyies, sentint-se fortes i a recer d'una normativa que els hi és favorable, han reduït el procés negociador amb els representants de la plantilla a la condició de formulisme buit de contingut, sense cap intenció de trobar formules per alleugerir les conseqüències dels acomiadaments . Precisament en aquest sentit es va pronunciar el TSJ de Catalunya a instàncies del Col·lectiu Rondapel que fa a l'ERO que afectava els treballadors de la Casa de les Llengües. Un exemple especialment punyent, doncs en aquest cas l'esmentada 'mala fe' no anava a càrrec de cap empresa sinó, molt més greu, de la pròpia Generalitat de Catalunya. L'anul·lació de l'ERO de la Casa de les Llengües és el primer dictat amb posterioritat a l'entrada en vigor de la reforma laboral contra la política d'extincions de llocs de treball practicada a l'administració pel govern de Catalunya.

Enllaços relacionats:

laboral

30/08/2012

La reforma laboral atempta contra parets mestres de l'arquitectura de drets dels treballadors i treballadores. Resulta indiscutible. Però aquesta greu agressió legislativa contra els interessos de la classe treballadora en el marc de l'ordenament de les relacions laborals també té límits. I, en bona mesura, està sent la judicatura l'encarregada de fixar aquestes límits i acotar les pretensions d'arbitrarietat d'empreses i, fins i tot, administracions a l'hora d'invocar la reforma com una mena de xec en blanc per acomiadar a baix cost o introduir modificacions substancials -salari, jornada, etc.- de les condicions de treball.

Canviar les regles

Recentment es va donar a conèixer una resolució de l'Audiència Nacional que considerava frau de llei la pràctica, molt estesa durant els mesos immediatament anteriors a l'aprovació de la darrera reforma, de retirar un ERO ja presentat a l'espera de que entrés en vigor la nova normativa. L'objectiu, òbviament, era beneficiar-se d'una regulació que tots sabíem que seria generosa amb els interessos empresarials i afavoriria l'extinció de contractes malgrat els discursos grandiloqüents que pretenien convènce'ns que la reforma era el millor antídot contra el drama de l'atur desbocat. 
La sentència dictada per l'Audiència Nacional considera que l'empresa pretenia “canviar d'àrbitre i regles de joc en meitat del partit” amb la voluntat de “substreure's del procediment legal per beneficiar-se d'un de més flexible”. Un raonament que probablement tornarem a escoltar, doncs només als mesos de gener i febrer es van retirar 282 EROs, gairebé sempre amb la intenció de beneficiar-se de les facilitats atorgades per la reforma. Xifra que triplica la dada respecte el mateix període de 2011.

Grups empresarials i diferents centres de treball

Els Tribunals Superiors de Justícia de Catalunya i Madrid ja han tingut ocasió de pronunciar-se, i anul·lar, els EROs presentats per companyies que al·legaven causes econòmiques per acomiadar treballadors d'empreses que formen part de grups empresarials. En les seves sentències, els alts tribunals autonòmics han recordat l'obligació de l'empresa de demostrar de forma transparent i precisa que les dificultats econòmiques invocades afecten la totalitat del grup.
En relació amb aquest aspecte, també algunes empreses amb diferents centres de treball han vist anul·lats pels jutges els ERO presentats com a conseqüència del fet que en el marc d'un mateix expedient havien assolit acords singulars amb els representants de les plantilles dels diferents centres productius i, fins i tot, pactat condicions específiques a títol individual amb alguns treballadors/es. 

Pèrdues...presents i futures

Bona part dels expedients de regulació que es presenten es justifiquen per causes econòmiques, ja sigui apel·lant a les pèrdues raonables o previstes introduïdes a l'ordenament legislatiu pel govern de Zapatero o la caiguda sostinguda d'ingressos de l'executiu encapçalat per Rajoy. La judicatura, però, també ha dictat sentències en un nombre que comença a ser més que significatiu contra la laxitud de moltes empreses a l'hora de justificar l'existència real d'aquestes dificultats que es volen superar enviant més i més persones a la cua de l'atur. Així, per exemple, i de nou des de el TSJ de Madrid, s'han dictat sentències que consideraven 'poc creïble' la documentació comptable facilitada per l'empresa o titllaven d'insuficient la presentació de comptes provisionals i no pas resultats definitius i degudament auditats, especialment en els casos en què es parla de pèrdues futures, territori sempre incert i obert a l'especulació interessada.

Mala fe negociadora

Per últim, i acabant aquesta breu repassada sense cap ànim d'exhaustivitat a l'actuació de la judicatura posterior a la reforma en defensa dels drets de treballadors/es, també hi ha hagut sentències contra la mala fe d'algunes empreses en el procés negociador dels expedients presentats. Es tracta d'aquells casos en què les companyies, sentint-se fortes i a recer d'una normativa que els hi és favorable, han reduït el procés negociador amb els representants de la plantilla a la condició de formulisme buit de contingut, sense cap intenció de trobar formules per alleugerir les conseqüències dels acomiadaments . Precisament en aquest sentit es va pronunciar el TSJ de Catalunya a instàncies del Col·lectiu Rondapel que fa a l'ERO que afectava els treballadors de la Casa de les Llengües. Un exemple especialment punyent, doncs en aquest cas l'esmentada 'mala fe' no anava a càrrec de cap empresa sinó, molt més greu, de la pròpia Generalitat de Catalunya. L'anul·lació de l'ERO de la Casa de les Llengües és el primer dictat amb posterioritat a l'entrada en vigor de la reforma laboral contra la política d'extincions de llocs de treball practicada a l'administració pel govern de Catalunya.

Enllaços relacionats: