La renúncia d'accions és abusiva

Encara són moltes les persones afectades per la clàusula sòl de la seva hipoteca que pensen que no poden reclamar les quantitats abonades indegudament perquè en el seu moment van signar un document amb la seva entitat on renunciaven a emprendre accions legals futures. Però no és cert, poden reclamar.

Tan aviat es va a donar a conèixer la ja cèlebre sentència del Tribunal Suprem del 9 de maig de 2013 que establia el caràcter abusiu de la clàusula sòl de la hipoteca en tots aquells casos en què hagués estat imposada als clients sense informar suficientment sobre les possibles conseqüències econòmiques, nombroses entitats financeres van començar a adoptar mesures tendents a protegir els seus interessos front al previsible allau de reclamacions que haurien d'afrontar. Banc Sabadell va ser una d'aquestes entitats. En el seu cas, molts clients que tenien inclosa la clàusula sòl als seus contractes de préstec hipotecari van rebre l'oferiment de veure'l modificat i passar de tenir la hipoteca referenciada a un tipus d'interès variable a tenir-la a un tipus d'interès fix i sense, lògicament, clàusula sòl. L'oferiment, però, incloïa una contrapartida: el client renunciava a reclamar una part o la totalitat dels diners indegudament abonats per efecte de la clàusula sòl i es comprometia a no emprendre cap tipus d'acció legal en el futur per reclamar aquests diners.

Nul·litat radical

Amb posterioritat a aquesta sentència del Tribunal Suprem, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es va pronunciar de nou sobre el caràcter abusiu de la clàusula sòl de les hipoteques i ho va fer rectificant i deixant sense efecte la polèmica limitació en el temps a l'obligatorietat de retornar els diners per parts dels bancs que la sentència del Suprem imposava. Efectivament, la resolució del Tribunal Suprem, tot i reconèixer l'abusivitat de la clàusula sòl, establia que els bancs només estarien obligats a retornar els diners pagats de més a partir de la data de la pròpia sentència però descartant una devolució retroactiva -és a dir, des del primer moment que la clàusula va desplegar els seus efectes- amb l'argument de preservar l'estabilitat del sistema financer.

Aquest criteri, absolutament aliè a principis jurídics elementals, va ser rectificat, tal i com hem explicat, pel TJUE el passat 21 de desembre de 2016. En la seva sentència, l'Alt Tribunal europeu va recordar als sistema judicial espanyol que la declaració de nul·litat radical per abusivitat d'una determinada clàusula inclosa en un contracte no permet limitar ni en el temps ni de qualsevol altra forma els efectes de la nul·litat. Aquest concepte, el de nul·litat radical, estableix que la clàusula anul·lada en considerar-se abusiva no només ha de desaparèixer del contracte de forma immediata, sinó que, a més a més, s'han de rectificar i reparar tots els seus efectes, retornant el contracte al seu origen com si mai hagués estat inclosa. Per tant, el TJUE, superior jeràrquicament al Tribunal Suprem, obligava als bancs a retornar la totalitat dels diners abonats pels seus clients com a conseqüència de la clàusula sòl.

Renúncia d'accions

Arribat a aquest punt, quan ja és inqüestionable que els clients tenen dret a exigir la totalitat dels seus diners, molts dels afectats es troben amb el fet que en el temps que va passar entre la sentència del Suprem espanyol i la resolució del TJUE, la seva entitat els va oferir modificar les condicions de la seva hipoteca i suprimir la clàusula sòl dels contractes a canvi de signar determinats documents on renunciaven a posteriors reclamacions. Aquest és el cas, per exemple, de Banc Sabadell, que va fer un ús molt intensiu d'aquest tipus de suposats acords per protegir-se front a futures demandes judicials. I són moltes les persones que pensen que, ara que judicialment s'ha establert el seu dret a exigir la devolució de la totalitat dels diners abonats indegudament, no poden acudir als tribunals per reclamar-los com a conseqüència d'aquell document que van signar. Però nosaltres, a Col·lectiu Ronda, considerem que no és cert i que, tot i la signatura d'aquest document, continuem tenint dret a reclamar judicialment els diners de la clàusula sòl. I els tribunals ja ens donen la raó.

La renúncia d'accions és una clàusula abusiva

Els tribunals espanyols ja han dictat nombroses sentències que estableixen amb claredat que aquest tipus de documents imposats als seus clients per entitats com Banc Sabadell on es renuncia a emprendre accions legals són, en si mateixos, una clàusula abusiva i, per tant, nuls. No tenen cap efecte i no poden suposar un impediment per a que qualsevol persona pugui fer ús del seu dret a la tutela judicial efectiva.

La lògica jurídica d'aquest criteri resulta, segons la nostra opinió, inapel·lable. D'una banda, la legislació comunitària prohibeix amb rotunditat suprimir o obstaculitzar per qualsevol mitjà l'exercici d'accions judicials per part dels consumidors. Un extrem que també està plenament incorporat a la legislació espanyola a través del Text Refós de la Llei de Consumidors i Usuaris que imposa idèntiques disposicions per tal de preservar el dret de qualsevol ciutadà en tant que consumidor a fer servir tots els mecanismes judicials al seus abast per protegir els seus interessos.

Cal considerar, com ja han fet les esmentades sentències, que una renúncia d'accions suposa mantenir, ni que sigui parcialment, els efectes d'una clàusula considerada radicalment nul·la per abusiva i, com ja hem vist anteriorment, això no és possible i la nul·litat radical comporta la desaparició absoluta i conseqüent reparació de tots els seus efectes.

Hora de reclamar

Des de Col·lectiu Ronda, doncs, animem a totes les persones afectades per la clàusula sòl a emprendre les accions que millor consideri per recuperar uns diners que tant la justícia estatal com la comunitària consideren que mai haurien d'haver estat abonats, sense que el fet d'haver signat aquest tipus de documents tingui un efecte dissuasiu sobre la seva pretensió.