TS: sentència contra la integració social de les persones amb discapacitat


Des de la nostra cooperativa considerem necessari criticar públicament la recent sentència dictada pel Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem que imposa la incompatibilitat de les pensions d’incapacitat permanent en grau d’absoluta i de Gran Invalidesa amb el desenvolupament d’una activitat laboral.

...............................................

Al novembre de 2009, el Tribunal Suprem estimava íntegrament un recurs interposat per Col·lectiu Ronda contra una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que avalava la decisió de l’INSS de suspendre el pagament de la pensió de gran invalidesa derivada d’accident laboral a una jove quan aquesta va començar a treballar com a assessora social a l’Institut Guttman de Barcelona, la mateixa institució on havia estat tractada de les seves lesions. A la sentència, l’Alt Tribunal manifestava que «aquest plantejament [la compatibilitat de pensió i treball remunerat] adquireix tot el seu vigor si atenem a les noves tecnologies, particularment informàtiques i de teletreball, que permeten una pluralitat d'activitats laborals a jornada completa per a aquells que es troben en situacions d'Incapacitat Permanent o Gran Invalidesa, de manera que la compatibilitat ara defensada representa un considerable impuls per a la desitjable reinserció dels treballadors amb capacitat disminuïda".

De fet, la doctrina defensada pel Tribunal Suprem en aquesta sentència és la que ja mantenia des de principis de 2008, quan va establir que la percepció d’una pensió d’incapacitat permanent en grau d’absoluta o de Gran Invalidesa no interferia amb la possibilitat de realitzar una activitat professional. Des de llavors i durant 14 anys, el Tribunal Suprem ha recordat en reiterades ocasions que la pensió té la finalitat de pal·liar les situacions de necessitat que poden derivar de la pèrdua de capacitat laboral i de la dràstica reducció de les possibilitats reals de trobar una feina com a conseqüència de les lesions o malalties que poden afectar una persona. Però el reconeixement de la incapacitat, segons la doctrina establerta, en cap cas pot esdevenir un impediment insalvable per accedir a l’esfera laboral i la supressió de la pensió econòmica només pot tenir per causa la recuperació de la plena capacitat derivada de la desaparició de les lesions o la millora de l’estat físic. Així ha estat fins ara, amb la Sentència 1996/2024, que canvia radicalment aquest paradigma en detriment del dret a accedir a l’esfera laboral de les persones amb discapacitat.

Canvi incomprensible i criteri discriminatori

Contradient frontalment el criteri anterior i rectificant la seva pròpia doctrina, el Tribunal Suprem ha sentenciat que «la compatibilitat prevista legalment per a la Incapacitat Absoluta o la Gran Invalidesa [amb el treball remunerat] es refereix a treballs esporàdics o marginals que no donin lloc a la inclusió a la Seguretat Social» i manifesta que «d’una altra forma, es produiria un enriquiment injust, burlant-se la incompatibilitat entre la pensió i el salari que deriva del fet que la funció de les prestacions d’invalidesa és la de substituir les rendes derivades del treball».

Des de la nostra cooperativa, front a aquesta interpretació rigorista que atempta contra el dret a no patir discriminació de les persones amb discapacitat, volem manifestar el nostre radical desacord i la ferma convicció que es tracta d’un criteri incompatible amb el contingut del recentment reformat article 49 de la Constitució Espanyola quan afirma que «els poders públics impulsaran les polítiques que garanteixin la plena autonomia personal i la inclusió social de les persones amb discapacitat, en entorns universalment accessibles». Una incompatibilitat que es pot fer extensiva a un ampli ventall normatiu, estatal i supraestatal, que inclou la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat, el Conveni 159 de la OIT, la Directiva Europea 2000/78 per a la igualtat de tracte i l’ocupació o, fins i tot, La Llei General de la Seguretat Social que només preveu la incompatibilitat entre discapacitat i treball en aquells casos en què la persona assoleixi l’edat ordinària de jubilació.

Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda, qualifica «d’incomprensible, injustificable i profundament injusta» la sentència del Tribunal Suprem i considera que «representa una passa enrere importantíssima en la llarga lluita per aconseguir la inclusió de les persones amb discapacitat en la societat i acabar amb la discriminació secular que pateix aquest col·lectiu especialment vulnerable». Un camí vers la igualtat que està molt lluny d’haver acabat, com ho demostren les dades d’ocupació referents a les persones amb algun tipus de discapacitat. La taxa d’activitat en aquest segment de la població és de tan sols el 35% front a la mitja general, que se situa en el 78%, més de 40 punts per sobre. A banda, i segons dades fetes públiques pel SEPE, durant l’any 2022 només un 1,77% del total de contractes de treball celebrats es van subscriure amb persones amb discapacitat. «El món del treball és la porta d’entrada al gaudi de molts altres drets i un element essencial per garantir una vida autònoma i digna -prossegueix l’advocat- i és precisament aquesta dignitat la que es pretén negar a unes persones que ja tenen prou dificultats derivades de la seva condició física o psíquica com per afegir-ne de noves, retrocedint fins a concepcions respecte la discapacitat pròpies de la doctrina judicial dels anys 80, anteriors a la sòlida construcció legislativa que a les darrers dècades ha aconseguit eixamplar els drets i variar substancialment la percepció social de la discapacitat».

...............................................

Al novembre de 2009, el Tribunal Suprem estimava íntegrament un recurs interposat per Col·lectiu Ronda contra una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que avalava la decisió de l’INSS de suspendre el pagament de la pensió de gran invalidesa derivada d’accident laboral a una jove quan aquesta va començar a treballar com a assessora social a l’Institut Guttman de Barcelona, la mateixa institució on havia estat tractada de les seves lesions. A la sentència, l’Alt Tribunal manifestava que «aquest plantejament [la compatibilitat de pensió i treball remunerat] adquireix tot el seu vigor si atenem a les noves tecnologies, particularment informàtiques i de teletreball, que permeten una pluralitat d'activitats laborals a jornada completa per a aquells que es troben en situacions d'Incapacitat Permanent o Gran Invalidesa, de manera que la compatibilitat ara defensada representa un considerable impuls per a la desitjable reinserció dels treballadors amb capacitat disminuïda".

De fet, la doctrina defensada pel Tribunal Suprem en aquesta sentència és la que ja mantenia des de principis de 2008, quan va establir que la percepció d’una pensió d’incapacitat permanent en grau d’absoluta o de Gran Invalidesa no interferia amb la possibilitat de realitzar una activitat professional. Des de llavors i durant 14 anys, el Tribunal Suprem ha recordat en reiterades ocasions que la pensió té la finalitat de pal·liar les situacions de necessitat que poden derivar de la pèrdua de capacitat laboral i de la dràstica reducció de les possibilitats reals de trobar una feina com a conseqüència de les lesions o malalties que poden afectar una persona. Però el reconeixement de la incapacitat, segons la doctrina establerta, en cap cas pot esdevenir un impediment insalvable per accedir a l’esfera laboral i la supressió de la pensió econòmica només pot tenir per causa la recuperació de la plena capacitat derivada de la desaparició de les lesions o la millora de l’estat físic. Així ha estat fins ara, amb la Sentència 1996/2024, que canvia radicalment aquest paradigma en detriment del dret a accedir a l’esfera laboral de les persones amb discapacitat.

Canvi incomprensible i criteri discriminatori

Contradient frontalment el criteri anterior i rectificant la seva pròpia doctrina, el Tribunal Suprem ha sentenciat que «la compatibilitat prevista legalment per a la Incapacitat Absoluta o la Gran Invalidesa [amb el treball remunerat] es refereix a treballs esporàdics o marginals que no donin lloc a la inclusió a la Seguretat Social» i manifesta que «d’una altra forma, es produiria un enriquiment injust, burlant-se la incompatibilitat entre la pensió i el salari que deriva del fet que la funció de les prestacions d’invalidesa és la de substituir les rendes derivades del treball».

Des de la nostra cooperativa, front a aquesta interpretació rigorista que atempta contra el dret a no patir discriminació de les persones amb discapacitat, volem manifestar el nostre radical desacord i la ferma convicció que es tracta d’un criteri incompatible amb el contingut del recentment reformat article 49 de la Constitució Espanyola quan afirma que «els poders públics impulsaran les polítiques que garanteixin la plena autonomia personal i la inclusió social de les persones amb discapacitat, en entorns universalment accessibles». Una incompatibilitat que es pot fer extensiva a un ampli ventall normatiu, estatal i supraestatal, que inclou la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat, el Conveni 159 de la OIT, la Directiva Europea 2000/78 per a la igualtat de tracte i l’ocupació o, fins i tot, La Llei General de la Seguretat Social que només preveu la incompatibilitat entre discapacitat i treball en aquells casos en què la persona assoleixi l’edat ordinària de jubilació.

Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda, qualifica «d’incomprensible, injustificable i profundament injusta» la sentència del Tribunal Suprem i considera que «representa una passa enrere importantíssima en la llarga lluita per aconseguir la inclusió de les persones amb discapacitat en la societat i acabar amb la discriminació secular que pateix aquest col·lectiu especialment vulnerable». Un camí vers la igualtat que està molt lluny d’haver acabat, com ho demostren les dades d’ocupació referents a les persones amb algun tipus de discapacitat. La taxa d’activitat en aquest segment de la població és de tan sols el 35% front a la mitja general, que se situa en el 78%, més de 40 punts per sobre. A banda, i segons dades fetes públiques pel SEPE, durant l’any 2022 només un 1,77% del total de contractes de treball celebrats es van subscriure amb persones amb discapacitat. «El món del treball és la porta d’entrada al gaudi de molts altres drets i un element essencial per garantir una vida autònoma i digna -prossegueix l’advocat- i és precisament aquesta dignitat la que es pretén negar a unes persones que ja tenen prou dificultats derivades de la seva condició física o psíquica com per afegir-ne de noves, retrocedint fins a concepcions respecte la discapacitat pròpies de la doctrina judicial dels anys 80, anteriors a la sòlida construcció legislativa que a les darrers dècades ha aconseguit eixamplar els drets i variar substancialment la percepció social de la discapacitat».